CASS - SEGURETAT SOCIAL. Reducció de la base de cotització (DA 15ª Llei seguretat social). No produeix efectes de forma automàtica, sinó a partir de la data de la sol·licitud (1000101/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000101/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000041/2017

SENTÈNCIA 93-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tur

Representant: ídem

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Salcedo

Advocat: Sr. Escolano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000101/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Tur va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 2 de juny i 25 d'agost de 2015, en virtut de les quals es va procedir a afiliar d'ofici l'interessat com a persona que realitza una activitat per compte propi, i a reclamar-li les cotitzacions corresponents al període comprès entre el 24 d'octubre de 2014 i el 30 d'abril de 2015, per un import de 2.536,22 EUR. Al mateix temps, li va ser denegada la reducció de la cotització que l'agent havia sol·licitat, a l'empara de la disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social.

2.- La sentència d'1 de febrer de 2017 del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, en considerar que la reducció de la cotització no opera de forma automàtica i que l'agent va presentar la seva sol·licitud quan ja no era titular del negoci "XXX".

3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Tur ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Reglament que desenvolupa la cotització reduïda a la CASS de les persones que treballen per compte propi vulnera el principi de jerarquia normativa, ja que introdueix un requisit que no contempla la disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social, com és el relatiu a la data en què es formula la sol·licitud de reducció de la cotització. En opinió del recurrent, la voluntat del legislador és la d'incloure tots els treballadors que compleixin els requisits previstos a la normativa, amb independència de la data en què hagin demanat que es redueixi la cotització.

Existeix mala fe o mala gestió per part de la CASS, que no el va informar del seu dret a sol·licitar la reducció.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la reducció de la cotització que preveu la disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social està subjecta a la prèvia petició de l'interessat i, en aquest cas, la sol·licitud de l'agent es va formular tardanament, quan ja no era titular del negoci de referència, de manera que no procedeix una aplicació retroactiva de la normativa reguladora, com resulta de l'article 6.3 del Reglament de 10 de juliol de 2013.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les resolucions administratives impugnades van procedir a afiliar d'ofici l'interessat com a persona que desenvolupa una activitat per compte propi i li van reclamar les cotitzacions meritades des del 24 d'octubre de 2014 al 30 d'abril de 2015, extrems que no són objecte d'impugnació en aquest procés.

La qüestió litigiosa consisteix en determinar si l'agent té dret a que la base de cotització es redueixi al 25%, en aplicació de l'apartat 4.d) de la disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social, en la redacció que li va donar la Llei 9/2013, de 23 de maig, segons el qual:

"La base de cotització correspon:

(...)

d) al percentatge del 25% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei per a les persones que compleixin el requisit de l'apartat 1.b), i ensems l'activitat per compte propi que dóna dret a la reducció de la cotització l'exerceixi una persona assalariada per la qual es cotitza com a mínim el salari mínim, o una persona beneficiària d'una pensió de jubilació".

El recurrent defensa que reuneix els requisits establerts en aquest precepte, de manera que té dret a obtenir la reducció de la cotització, amb independència del moment en què la va sol·licitar, mentre que la CASS sosté que aquest benefici no s'aplica de forma automàtica, sinó que només produeix efectes a partir de la petició de l'interessat, d'acord amb l'article 6.3 del Reglament que desenvolupa la cotització reduïda a la CASS de les persones que treballen per compte propi, de 10 de juliol de 2013, el qual estableix que:

"3. En les resolucions favorables de les persones que s'acullen als supòsits previstos als articles 1.b, 4.b, 4.c i 4.d de la disposició addicional quinzena de la Llei 17/2008, la Caixa Andorrana de Seguretat Social concedeix la reducció de la cotització a partir del període en què es presenta la sol·licitud si s'efectua dins dels 15 primers dies del període de referència. Posteriorment a aquest termini, la Caixa Andorrana de Seguretat Social concedeix la reducció a partir del primer dia del mes següent de la data de la sol·licitud".

Tercer.- Per tal de donar resposta a les al·legacions relatives a la vulneració del principi de jerarquia normativa, cal tenir en compte que és la pròpia disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social la que habilita el Govern per procedir al seu desenvolupament reglamentari, quan estableix que:

"8. En tot allò que no està regulat en aquesta disposició addicional i en el reglament del Govern que en desenvolupi el contingut, és aplicable de manera supletòria la normativa del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi".

En conseqüència, resulta indiscutible que el Reglament de 10 de juliol de 2013 podia completar les previsions de la llei, dins dels paràmetres d'aquesta, la qual cosa comporta la possibilitat de regular el procediment aplicable per tal de fer efectives les disposicions legals, el que comprèn la tramitació i els efectes de les peticions dels interessats.

D'altra banda, és la pròpia Llei de la seguretat social la que subjecta l'aplicació de les seves previsions a una prèvia sol·licitud de l'interessat, com resulta clarament de l'apartat 7è de la disposició addicional 15ª, segons el qual:

"7. Les persones que desitjin acollir-se a la reducció han de presentar la documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts en els formularis facilitats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

Aquest precepte exclou clarament una aplicació automàtica de la reducció de les cotitzacions per part dels serveis administratius de la CASS, cosa que és ben lògica, ja que correspon als interessats acreditar que concorren els requisits necessaris per a l'aplicació del benefici legal.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot considerar que l'article 6.3 del Reglament vulneri les previsions de la disposició addicional 15ª de la Llei de la seguretat social, ja que, si l'aplicació d'aquesta darrera es troba condicionada a la prèvia sol·licitud de l'interessat, resulta perfectament coherent que la reducció no produeixi efectes fins que tingui lloc aquella petició, i la Llei no conté cap previsió en sentit contrari.

Quart.- En el cas que ara s'examina, el recurrent no va sol·licitar la reducció de les cotitzacions durant la tramitació de l'expedient administratiu, sinó en el moment d'interposar recurs contra la decisió inicial de la CASS de 2 de juny de 2015, cosa que va tenir lloc el 31 de juliol del mateix any (folis 36 i 40 a 42 de les actuacions).

Per consegüent, la petició no podia produir efectes retroactius, especialment quan l'interessat ja havia deixat de ser titular del negoci de referència en aquella data.

D'altra banda, no es pot apreciar l'existència de cap mala fe per part de la CASS, especialment quan va ser el recurrent qui va incomplir la seva obligació d'afiliar-se per l'exercici d'una activitat per compte propi i va donar lloc a que l'entitat parapública hagués de procedir a la seva afiliació d'ofici.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tur contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia d'1 de febrer de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.