Responsabilitat administrativa, danys, manca de funcionament del servei,caiguda blocs rocosos a la via pública (TSJA-063/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0074-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-063/11

S E N T È N C I A NÚM. 32-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. Govern

Representant: Tamarit

Advocat: Ribes

Apel·lada: Sr. Aguilar

Representant: Sevillano

Advocat: Tur

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0074-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'1 de juliol de 2011 va estimar la demanda formulada pel Sr. Aguilar contra el M.I. Govern, anul·lant la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu de la reclamació que havia interposat l'agent, en base a l'existència de responsabilitat administrativa, derivada de la caiguda d'una pedra de grans dimensions que havia causat danys al seu vehicle mentre circulava per la carretera de Montaup (CS 240). La sentència va declarar el dret de l'agent a ser indemnitzat en la quantitat de 6.203,08 euros.

2n.- La representació del M.I. Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es defensa la inexistència de cap tipus de responsabilitat administrativa, atès que no ha quedat acreditat que existís un risc especial de despreniments en la carretera de Montaup, que hagués exigit a l'Administració adoptar mesures específiques d'intervenció.

3r.- La representació del Sr. Aguilar es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia valorat correctament les proves practicades i aplicat de forma adequada les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'article 59.1 del Codi de l'Administració, constitueix causa de responsabilitat administrativa, entre d'altres, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.

La sentència apel·lada fa una adequada referència a la doctrina d'aquesta Sala sobre l'aplicació de l'esmentat precepte en d'altres supòsits de naturalesa similar a la que ara s'examina. En concret, com ja es va dir en la sentència núm. 2005-12, de 5 de maig de 2005, "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi".

En termes generals, cal considerar que la caiguda de pedres o petits blocs rocosos del talús d'una carretera constitueix un supòsit de cas fortuït que no resulta imputable a l'Administració, llevat d'aquells supòsits en què la possibilitat d'un accident fos previsible. Aquesta possibilitat de preveure l'existència d'un risc derivarà normalment de la producció d'incidents anteriors, però també es podrà apreciar quan la situació dels terrenys ho posi de relleu a través d'una exigible activitat de control a càrrec del titular de la carretera.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la prova practicada, i en especial l'informe elaborat pel Servei de Policia que consta al foli 140 i següents de les actuacions, permet apreciar que "la zona és molt susceptible de patir caigudes de rocs i despreniments sobtats que poden afectar els vehicles". De fet, aquell mateix dia 17 de gener de 2010 s'havia produït la caiguda d'una altra pedra unes hores abans. També recullen els autors de l'informe que els agents comunals de Canillo els van manifestar que, degut a les fortes pluges que van caure a la zona, eren habituals els despreniments de rocs i pedres.

D'altra banda, l'informe del Ministeri d'Ordenament Territorial (folis 132-133) fa constar que cinc dies abans dels fets, el 12 de gener de 2010, ja s'havia detectat el perill i es van col·locar unes barreres de formigó que, tanmateix, van resultar insuficients per a evitar l'accident.

Aquest conjunt de circumstàncies porta a la conclusió de què, en el tram de la carretera de Montaup on es va produir el fet litigiós, existia un risc específic del qual era coneixedora l'Administració titular de la carretera. Tanmateix, les mesures adoptades no van ser suficients per impedir la caiguda de blocs rocosos, de manera que s'ha d'apreciar la concurrència d'una falta de servei en el manteniment de la via pública, que determina el naixement d'una responsabilitat administrativa.

En conseqüència, atès que no són objecte de discussió els restants elements de la responsabilitat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. Govern contra la sentència dictada l'1 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.