CASS. Reclamació de prestacions salarials. ( 0011/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0056-3/07 TSA: 059/09

S E N T È N C I A NÚM. 11-2011

PARTS:

Apel·lant: Roda Representant: en nom propi Advocat: Puga

Apel·lada: CASS Representant: Morales Advocat: Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0056-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 4 de juny de 2009 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Roda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 19 de juny i 28 d'agost de 2007 i es declarés que existia una relació laboral entre l'entitat "F.E.S.L." i l'agent, que s'havien justificat els augments de salari declarats durant els anys 2005 i 2006, que el cobrament dels salaris estava plenament acreditat i, finalment, que era improcedent la reclamació de les prestacions que la ORG_0 considera indegudament abonades.

2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en tres motius diferents:

l'expedient administratiu es va iniciar amb la finalitat de comprovar l'existència de la relació laboral de la recurrent amb l'empresa "F.E.S.L." i els salaris declarats a la ORG_0 La qüestió relativa al fet de què la interessada havia realitzat una activitat laboral mentre es trobava en situació d'atur de treball va ser introduïda posteriorment, de forma que l'agent considera extemporània, per la qual cosa no procedeix reclamar la devolució de les prestacions abonades durant aquest període.

la reclamació de les prestacions indegudes es troba prescrita, ja que han transcorregut més de tres anys des del moment en què van ser abonades.

s'hauria d'haver examinat si existia una relació laboral i, en segon lloc, l'acreditació dels augments de salari, extrems sobre els quals no s'ha pronunciat la sentència impugnada.

3r.- La representació de la ORG_0 es va oposar al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius en què es fonamenta el recurs de la part agent fa referència al fet de què l'objecte del procediment administratiu es va limitar en un primer moment a verificar si existia una relació de caràcter laboral entre la recurrent i l'entitat "F.E.S.L." i a justificar els augments de salari que havien estat declarats durant els anys 2005 i 2006, mentre que posteriorment es va introduir la qüestió relativa al treball desenvolupat durant els períodes de baixa laboral, cosa que l'agent considera extemporània.

L'examen de l'expedient administratiu (folis 106 i 107) permet apreciar que el mateix es va iniciar amb la finalitat de comprovar "la veracitat de la relació laboral com assalariada a l'empresa Fluid Energètic i els salaris declarats prop de la ORG_0, i a reclamar si s'escau els pagaments dels aturs abonats indegudament per aquest concepte". Encara que hi ha una referència genèrica a la reclamació dels pagaments indeguts, resulta cert que no hi ha una constància expressa en la resolució de 2 de maig de 2007 del fet d'haver treballat durant els períodes de baixa laboral. Tanmateix, no hi ha obstacle legal a què l'objecte de l'expedient s'estengui a aquesta darrera qüestió un cop la ORG_0 tingui constància de la mateixa, ja sigui a través dels documents aportats pels interessats o dels que ja consten a la pròpia Administració. En tot cas, l'interessat ha de tenir l'oportunitat de formular les seves al·legacions sobre el particular, com va succeir en aquest cas a través del recurs presentat davant la Comissió Contenciosa i, després, en aquesta via jurisdiccional.

En conseqüència, no es pot concloure que s'hagi produït en aquest cas una situació d'indefensió que pugui donar lloc a l'anul·lació de les resolucions impugnades, en virtut de l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Tercer.- Sobre la prescripció del crèdit derivat de l'abonament de prestacions indegudes, s'observa que la part agent ha modificat les seves argumentacions, ja que en l'escrit de demanda al·lega que el termini de prescripció és d'un any, mentre que en aquesta alçada l'eleva a tres anys, amb cita de l'article 115.3 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social.

Resulta evident que el termini aplicable és efectivament de tres anys, segons disposa en l'actualitat el precepte referit i, amb anterioritat, l'article 7.1 de la Llei general de les finances públiques.

En aquest cas, es reclamen diverses prestacions abonades des del mes de novembre de 2004 al de novembre de 2006 i la resolució que va exigir el retorn de les mateixes és de 19 de juny de 2007. En conseqüència, queda clar que la reclamació es va fer abans de què transcorregués el període de tres anys comptat des del pagament de les prestacions, de manera que no s'ha completat el transcurs del termini de prescripció. D'altra banda, resulta improcedent afegir la durada del present procés judicial, com defensa la part agent, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest segon motiu d'apel·lació.

Quart.- Atès que l'apel·lant no posa en qüestió en el seu recurs el fet de què va desenvolupar durant diversos períodes d'atur de treball algunes de les activitats que formaven part de les seves tasques com a administrativa de l'entitat "F.E.S.L.", resta per examinar si queden justificats els augments de salari que van ser declarats a la ORG_0

Encara que la sentència apel·lada ha considerat innecessari l'examen d'aquest punt, un cop determinat que la interessada va treballar mentre es trobava de baixa per malaltia, no es pot deixar de banda que d'aquest pronunciament de les resolucions impugnades en poden derivar altres efectes, per la qual cosa procedeix analitzar les al·legacions de la recurrent sobre el particular.

Com a punt de partida, convé precisar que la ORG_0 no ha posat finalment en qüestió l'existència d'una relació laboral entre la interessada i l'entitat "F.E.S.L.", encara que en un inici va demanar que s'acredités aquesta circumstància, sens dubte per la relació conjugal que uneix l'agent amb l'administrador de la societat.

Sobre la qüestió de fons, l'examen de les actuacions permet apreciar que els referits augments de salari van tenir lloc, en bona part, coincidint amb l'inici dels períodes d'atur de treball, la qual cosa és un indici de l'existència d'una relació de causa a efecte entre un i altre fet. Aquesta afirmació es veu confirmada pel fet de què no està ben documentada l'efectivitat d'aquests pagaments i, a més, per les discrepàncies que resulten de l'expedient administratiu sobre la realitat de les hores extraordinàries que, segons l'agent, justificarien -al menys en part- aquests increments de salari.

En conseqüència, s'ha de concloure que no ha quedat desvirtuat el contingut de les resolucions impugnades, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Roda contra la sentència dictada el 4 de juny de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.