Rebuig tàcit d'una demanda de constitució d'una societat anònima. (93-056)
- Resolució
- Sentència · 29/06/1994
- ROJ
- STSJAD 37/1994
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1994:37
- Recurs
- 93/056
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Descriptors
- LLEI GOVERN BATLLES DECISIÓ SILENCI ADMINISTRATIU RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictaminar sobre un recurs d'apel·lació presentat per la societat anònima Serra contra la decisió del Tribunal de Batlles que havia declarat inadmissible la seva demanda de constitució. La societat havia presentat la demanda al Govern el 9 de març de 1993, però aquest no havia respost, i la societat havia considerat que el silenci era equivalent a un rebuig. El Tribunal Superior de Justícia va revocar la sentència del Tribunal de Batlles i va declarar que la demanda era admissible, però finalment la va rebutjar. El tribunal va argumentar que la llei de 28 d'abril de 1993, que havia suspès la tramitació de les sol·licituds de constitució de noves entitats financeres, era aplicable a la demanda presentada per la societat, i que el silenci del Govern no era equivalent a un rebuig, sinó a un acte suspensiu. El tribunal també va destacar que no tenia competència per substituir al Govern i prendre decisions sobre la demanda d'autorització presentada per la societat.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
Núm. de Protocol: 93-056
S E N T E N C I A NUM 94-17
PARTS:
Apel.lant: Puga
Representant: Escudero
Advocat: Morell
Apel.lada: M.I.Govern
Representant i Advocada: Vives
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
President: Bernard Plagnet
Magistrats: LLUIS SAURA LLUVIA
Albert Andrés Pereira
1994.
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93.056.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Una demanda de constitució d'una societat anònima denominada Serra es va presentar al Govern el 9 de març de 1993.
El Govern no va respondre a aquesta demanda i la societat va presentar un recurs davant el Jutjat contra allò que aquesta analitza com una decisió tàcita de rebuig resultant del silenci observat pel Govern durant més de 2 mesos.
2.- En la seva sentència de data de 7 de març de 1994, el Tribunal de Batlles va decidir: "Declarar inadmissible la demanda interposada per Puga de data 26 de maig de 1993"
El Tribunal de Batlles va estI. , (punt Cinquè): "Això no obstant aquesta jurisdicció entén que no ha existit denegació tàcita, únicament suspensió sobre mesures provisionals de data 28 d'abril de 1993".
A més, El Tribunal de Batlles va jutjar (punt Vuitè): "No escau al Tribunal de Batlles substituint-se a l'Administració, autoritzar la constitució de la Societat Anònima Serra , S.A.".
3.- La societat va interposar un recurs d'apel.lació, el 26 d'abril de 1994, indicant que: El silenci de l'administració equival a un rebuig de la demanda i aquest rebuig és il.legal. L'Administració ha d'accedir doncs a la demanda presentada per la societat. La societat va confirmar les al.legacions del seu recurs d'apel.lació en el seu escrit de 28 d'abril de 1994, així com en les seves conclusions de data de 8 de juny de 1994.
4.- En la seva resposta de 17 de maig de 1994 i en les seves conclusions de 13 de juny de 1994, el Govern declara adherir-se als motius de dret que figuren en la sentència i demana doncs la confirmació d'aquesta.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència:
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Llei de 28 d'abril de 1993, es clarament aplicable a les demandes presentades abans de la seva publicació. L'article 3-1 d'aquesta llei disposa, en efecte: "La tramitació de les sol.licituds de constitució i d'establiment de noves entitats financeres instats davant el Govern, resta suspesa fins a l'entrada en vigor de la legislació prevista a l'article 1".
Aquesta conseqüència correspon per altra banda a la voluntat expressada en l'exposició dels motius de la llei:"...es promulga la present Llei, articulada en quatre articles disposant que no es podran constituir ni establir noves entitats financeres fins que es promulgui la Llei d'Ordenació i Regulació del sector Financer al Principat".
La demanda presentada per la Societat Serra entra doncs en el camp d'aplicació de la llei de 28 d'abril de 1993.
Tercer.- La llei de 28 d'abril de 1993 no té efecte retroactiu. Cal, en efecte, precisar el significat de la retroactivitat d'un text. Aquest principi significa que un text no pot produir efectes remuntant-se a una data anterior a la de la seva publicació.
En aquest cas, la llei no produeix efectes jurídics anteriors a la seva publicació. Es limita a preveure la suspensió del procés administratiu d'autorització d'obertura de nous establiments financers. Així doncs, la llei no exclou cap dret a aquests establiments, doncs la simple presentació d'una demanda d'autorització no confereix cap dret d'establiment al demandant. L'autorització del Govern té un efecte constitutiu.
El pagament de les taxes està lligat a la demanda d'inscripció al Registre de Comerç i no a l'autorització d'obertura de l'establiment (article 2 del Decret de 10 d'octubre de 1981).
Quart.- En qualsevol cas, el Tribunal Superior no és competent per apreciar la conformitat d'una llei amb la Constitució.
Cinquè.- El principi segons el qual el silenci observat per l'administració equival a un rebuig de la demanda, no té un valor constitucional. No és tracta d'un principi general de dret que s'imposa al legislador. També una llei pot derogar aquest principi. Es el cas de la llei de 28 d'abril de 1993. El silenci observat pel Govern no pot doncs ser analitzat com una decisió de rebuig, sinó com un acte suspensiu.
En conseqüència, aquest acte pot ser l'objecte d'un recurs davant les jurisdiccions.
Sisè.- L'acte suspensiu resultant del silenci observat pel Govern és conforme a les disposicions de la llei de 28 d'abril de 1993 i el recurs presentat per la societat Morell ha de ser doncs rebutjat.
La demanda d'autorització presentada per la societat ha de ser instruïda pel Govern, en el marc dels criteris establerts per la llei de 28 de novembre de 1993. Sobre aquest punt, el Tribunal Superior no és competent per a substituir al Govern i no pot doncs concedir o refusar la demanda d'autorització presentada per la societat.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Revocar la sentència del Tribunal de Batlles de 7 de març de 1994.
Segon: El recurs presentat per l'entitat Alvarado i l'entitat Carranza és admissible.
Tercer: La demanda és rebutjada. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
..........................................................
.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.
I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,
La secretària,
Calderón