RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ. Danys per inundació(TSJA-093/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0023-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-093/11

S E N T È N C I A NÚM. 38-2012

PARTS:

Apel·lant: Amador Representant: Zapata Advocat : Almansa

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Ramirez Advocat: Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0023-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat "Amador" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació tàcita de la seva petició de responsabilitat administrativa presentada el dia 20 de gener de 2010 al M.I. GOVERN, sol·licitant la condemna governativa a satisfer l'import de 19.953,60 EUR i les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Amador" mitjançant sentència del 9 de novembre de 2011.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 de gener de 2012, la societat "Amador" manifesta principalment que:

el GOVERN era indirectament responsable de la presa de Ransol en tant que Administració general i de màxim accionista de "F., S.A.";

la treta de neu era responsabilitat de l'Estat;

el GOVERN havia de vetllar sobre els aparcaments cedits a la societat explotadora de l'estació del Tarter.

4.- En la seva contesta de data 24 de febrer de 2012, el M.I. GOVERN manifesta principalment que:

"F., S.A." és un ens independent del GOVERN;

no se'l podia responsabilitzar de la treta de neu des del pàrquing privat d'una estació d'esquí, ni d'aquella realitzada per un Comú.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Amador" ha formulat demanda en responsabilitat administrativa contra el M.I. GOVERN a resultes de la inundació que van patir els locals de *** (propietat de la recurrent) el dia 6 de març de 2009. L'escrit de demanda refereix que existeix falta de servei del GOVERN, tota vegada que havia: a) autoritzat la construcció de la presa de Ransol i b) de vetllar per la seguretat dels usuaris i pel manteniment del riu.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que no concorre falta de servei del GOVERN.

Aquesta Sala comparteix la solució adoptada per la instància.

Segons l'informe pericial del Sr. Espada, la inundació va ser deguda a l'acumulació de neu i de gel en el riu abans de la presa de Ransol, circumstància que va fer créixer el nivell del riu i va permetre l'entrada d'aigua al magatzem soterrani de *** per les arquetes de desguàs (foli 96). Aquesta conclusió ha quedat confirmada significativament pel peritatge molt complert d'"Valverde", el qual atribueix el negament a dos factors simultanis: per una banda, el trabucament de neu al riu, aigües amunt de la presa, per part de la societat "Salas" i de l'Hble. Comú de Canillo i, per altra banda, el mal funcionament del sobreeixidor de la presa de Ransol (foli 279). Aquest darrer extrem és totalment aliè a la llicència de construcció de l'equipament. Per tant, el pèrit esmentat descarta un problema de manteniment del torrent.

En base a aquestes consideracions tècniques -no discutides per la recurrent- és obvi concloure en una clara manca de culpa del GOVERN, a partir del moment en què no s'acredita el seu coneixement anterior de les hipòtesis formulades per "Valverde".

La recurrent afegeix que el GOVERN esdevenia indirectament responsable del manteniment de la presa de Ransol per raó de la seva condició de titular del servei públic de distribució de l'energia elèctrica i de màxim accionista de "F., S.A.". Segons l'article 2 de la Llei de creació de la societat pública F., S.A. del 30 de setembre de 1999: "sens perjudici de les competències pròpies de l'Administració General, titular del servei, la societat tindrà per objecte: la producció d'energia elèctrica per qualsevol mitjà, àdhuc la cogeneració; la importació d'energia elèctrica; la distribució d'energia elèctrica als seus usuaris i a les altres entitats distribuïdores actualment existents; l'exportació dels excedents d'energia i la gestió, manteniment i expansió de la xarxa elèctrica en alta, mitja i baixa tensió. Podrà igualment realitzar altres activitats accessòries o complementàries a l'objecte principal indicat". Es desprèn d'aquest articulat que el GOVERN conserva la titularitat del servei públic de la producció, la importació i el subministrament de l'energia elèctrica, malgrat en delegui la gestió operacional a la societat operadora "F., S.A.", la qual gaudeix de l'ús de les infraestructures tècniques segons l'article 3.2 de la repetida llei ("Per desembossar la seva participació en la societat, el Govern hi aportarà els actius elèctrics de F., inclosos aquells que tenen la condició de béns de domini públic, en quin cas l'aportació es limita al dret a la utilització i administració ordinària i extraordinària, i un import en pessetes equivalent al circulant elèctric no financer de l'ens a 31 de desembre de 1998"). Per conseqüent, el manteniment de la presa de Ransol esdevé exclusivament a càrrec de "F., S.A." en la seva qualitat d'administradora d'un bé del domini públic i de responsable de l'exercici de l'activitat de servei públic transferida. Malgrat es pugui sostenir que el GOVERN conserva la direcció estratègica i la vigilància del servei públic, res assevera la producció d'una manca de control. A l'ensems, la mera condició de soci majoritari del GOVERN en el capital de "F., S.A." no permet "aixecar el vel", cosa que requereix circumstàncies excepcionals (abús de dret, frau a la llei ...) que no es donen aquí.

La societat "Amador", que tampoc es pot qualificar d'"usuària" del riu o de la presa, defensa igualment que el GOVERN és el responsable de la treta de la neu del riu. Tampoc pot prosperar aquest extrem, perquè calia demostrar la falta de servei en el sentit de l'article 59 del Codi de l'Administració, és a dir que resultés de la mala organització d'aquest, del seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o de la seva manca de funcionament en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. Força és de constatar que es desconeix, fins i tot, des de quan la neu obstruïa el riu i sobretot si el GOVERN en era coneixedor. És més, l'informe de "Valverde" esmenta que no consta documentada cap inundació a Ransol entre els anys 1933 i 2002 (foli 277), cosa que acredita també la manca de previsibilitat del sinistre. Per acabar aquest apartat, tampoc es podria exigir responsabilitat administrativa del GOVERN quan resulta que la neu ha estat presumptament llençada al riu per part de tercers.

La recurrent empra un darrer argument, segons el qual hi hauria inactivitat governativa en la vigilància dels aparcaments cedits a la societat explotadora de l'estació del Tarter, indrets des d'on s'hauria llençat la neu. És obvi que, per regla general, no pertoca al GOVERN el control dels aparcaments privats, ni consta novament acreditat que el GOVERN fos coneixedor d'aquells actes eventuals.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Amador" contra la sentència 2011-148, de 9 de novembre de 2011, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.