Família - aliments (6000472/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000266/2017 ORIGEN: 6000472/2016 - 00

NIG: 5300542120160003044

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Seco va interposar demanda de divorci, de data 17-11-2016, envers la Sra. Yuste, segons la qual demanava la dissolució del vincle i interessava la modificació de les mesures adoptades en el conveni de separació.

La representació processal de la part defenent, pet escrit de data 15- 12-2016, es va oposar únicament en relació a la quantia de la pensió d'aliments.

En data 30-11-2016 el Ministeri Fiscal va emetre informe amb el resultat que consta a les actuacions.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 18-05-2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Seco contra la Sra. Yuste, declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni que per ells fou contret el dia xx de setembre del 20xx a la parròquia d'Escaldes-Engordany.

Segon.- Modificar aquelles mesures paternofilials relatives a la filla comuna Alfaro, homologades per sentència dictada el dia 11 de gener del 2011, en el marc dels autes de número B-2013-2/2010, tot establint les següents

Mantenir la pàtria potestat de la menor Alfaro compartida entre ambdós progenitors;

Atribuir la guarda i custòdia de la menor igualment compartida entre ambdós pares, per setmanes alternes, tot i que de comú acord podran, en interès de la filla menor, variar dit règim quan concorrin circumstàncies familiars o laborals que ho avalin;

Repartir les vacances escolars de la menor per meitat entre ambdós pares, de forma que aquests es concertaran per a la programació de les vacances durant el primer trimestre de l'any i que en quant a les vacances de Setmana Santa, Tots Sants i altres períodes festius, durant el curs escolar, ambdós pares es concertaran per repartir-les per meitat amb dos mesos d'antelació i que pel que a les vacances de Nadal i Reis, els anys parells el pare gaudirà de la filla durant la primera setmana de vacances i la mare durant la segona setmana i que els anys senars la mare gaudirà de la primera setmana de vacances i el pare de la segona;

Fixar a càrrec del pare el pagament d'una pensió per aliments de 300.euros mensuals que haurà de ser abonada, dins els set primers dies de cada mes, al compte bancari de la mare, de número AD** **** **** **** **** ****, o altre que aquesta darrera assenyali, i s'haurà d'actualitzar de forma anyal, en funció de la variació que experimenti l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra;

Establir a càrrec del pare la contribució al pagament de les despeses ordinàries que excedeixin dels aliments estrictes, i extraordinàries de la menor en la proporció del 75 per cent i del 25 per cent per la mare.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Seco i Yuste.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data de registre 6-09-2017, va presentar llur escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments continguts en aquest, demana l'increment de la pensió d'aliments i la imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de data 29-09-2017, es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància, sense efectuar imposició de les costes processals.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de 29-09-2017, en el que interessava la revocació de la sentència en el sentit demanat per la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen.

En primer terme, considera que resta acreditat a les actuacions que des de feia 5 anys abans de la interposició de la demanda de divorci, la custòdia de la filla era compartida i que el pare abonava l'import de la pensió fixada al conveni previst per un règim de custòdia materna, actualitzat, de 512,50 euros. Afegeix que també es va proposar un conveni pel Sr. Seco, on es determinava la custòdia compartida i es mantenia la pensió d'aliments de 512,50 euros, de manera que contravé els seus propis actes quan interessa la reducció.

En segon terme, la decisió entorn a les despeses extraordinàries i ordinàries que excedeixin dels aliments estrictes, generarà conflictes, atès que requerirà contactes entre els progenitors.

I, en tercer terme, es pren una decisió que no ha estat sol·licitada pels litigants, consistent en modificar allò establert als pactes 7.1 i 7.2 del conveni regulador de la separació.

II.- El present recurs ha de ser acollit en mèrits dels següents arguments.

Resta acreditat i esdevé un fet no controvertit que els progenitors, després de l'homologació del seu conveni regulador de separació el 11 de gener de 2011, van desenvolupar a la pràctica un règim de custòdia compartida de la menor Alfaro i que s'ha vingut abonant pel pare l'import de la pensió d'aliments previst en el conveni per un règim de custòdia materna.

També s'ha provat que a la proposta de conveni regulador pel divorci (foli 98) el pare suggeria el següent pacte, que implicava mentre no es disposés de cap ocupació laboral estable, el manteniment de la pensió de 500 euros: "Atès que al dia d'avui la Sra. Yuste no té cap ocupació laboral estable i, per mentre duri aquesta situació, el Sr. Seco es compromet a contribuir amb una pensió alimentària per a La seva filla amb la quantitat de CINC- CENTS EUROAA (500 EUR), tal com es va estipular en el Conveni de 30 de novembre de 2010 i que, actualitzat al dia d'avui de CINC-CENTS DOTZE EUROS (512 EUR)...".

La part que va sol·licitar la dissolució del vincle i va instar la reducció de la pensió a 256 euros, va demanar que es mantinguessin els pactes del conveni 7.1 i 7.2, segons els quals el pare assumiria l'assegurança complementària per despeses mèdiques i de farmàcia, així com les classes d'anglès, mentre que ambdós progenitors es farien càrrec a parts iguals de les despeses de llibres, material escolar i guarderia extraescolar, aquest darrer concepte avui ja no cal tenir-lo en compte.

Davant d'aquesta pretensió, la part demandada (foli 36) es trobava d'acord amb l'homologació d'aquests pactes.

És evident que ens trobem en un procediment de família, en el que es troba afectat una filla menor d'edat, de manera que totes les decisions que s'adoptin ho han de ser en el seu benestar i interès. Des d'aquesta òptica, el canvi de la solució admesa per les parts, es pot revelar com un focus de conflictes entre els progenitors quant a l'assumpció de l'abonament de determinades despeses, tota vegada que exigirà delimitar en quins casos la despesa excedeix dels "aliments en sentit estricte" i en quins no.

En efecte, palesada la diferència d'emoluments econòmics entre el pare i la mare que se situen respectivament en 3.665,71 i 1.125,37 euros nets al mes, esdevé raonable que les despeses extraordinàries (aquelles qualificades pel seu caire urgent o imprevisible) siguin abonades en la proporció establerta a la sentència del 75% pel pare i 25% per la mare.

Quant a les despeses ordinàries, establertes en els pactes 7.1 i 7.2 del conveni, aquestes s'han de mantenir segons l'acord dels progenitors, en el que algunes despeses es reparteixen per meitats (llibres i material escolar) i altres les assumeix el pare (assegurança complementària o classes d'anglès).

III.- En relació a la pensió d'aliments que ha de satisfer el pare, convé exposar el que segueix.

La instauració d'un règim de guarda i custòdia compartida s'estableix o homologa pels tribunals quan aquest és el que millor satisfà l'interès del menor, tota vegada que com hem afirmat, en altres ocasions, evita els conflictes de lleialtat per part del menor, propicia que ambdós progenitors assumeixin i desenvolupin les seves responsabilitats parentals en situació d'igualtat i es revela adequat quan els domicilis estan propers, ambdós pares disposen de les habilitats parentals necessàries i els hi permet l'horari laboral, per a fomentar el desenvolupament integral del menor amb la presència i recolzament dels dos pares.

No obstant, el fet d'establir un sistema d'atribució de guarda i custòdia compartida no significa necessàriament que les obligacions d'aliments desapareguin o s'hagin de veure reduïdes, sinó que cal examinar cada situació concreta.

En el present supòsit, si es prenen en consideració els ingressos de la mare, poc més de 1.100 euros, i que la pensió d'aliments, excepte aquelles despeses ordinàries assumides pel pare i les establertes per meitats, ha de cobrir l'ampli ventall de l'alimentació, l'educació i formació, l'habitatge, la roba, les actuacions de previsió i les activitats de lleure, l'import de 300 euros s'evidencia com a escàs per a donar cabuda a totes les despeses que una menor de l'edat de la Alfaro, actualment de 10 anys, pot generar i que li permetin mantenir un nivell i qualitat de vida similar al que desenvolupava abans de la crisi familiar, atès que aquest darrer esdeveniment no ha d'afectar a les necessitats de la menor quan els ingressos dels progenitors ho permetin.

Per tant, si bé el règim de custòdia establert per setmanes alternes pot reduir part de les despeses de la menor que suporta la mare, com l'alimentació, la roba o les activitats de lleure, altres com les despeses d'habitatge quan es troba en companyia de la mare o les d'educació i formació no emparades pel pacte dels progenitors, es mantenen fixes. Així, el progenitor que disposa de més capacitat econòmica, malgrat l'atribució de la custòdia compartida, ha de subvenir a aquestes necessitats de la menor, per tal que pugui gaudir d'un nivell i qualitat de vida similar o el més pròxim quan es troba amb cadascun dels progenitors.

Les consideracions anteriors porten a aquesta Sala a ponderar les circumstàncies referides i situar el quantum de la pensió en l'import de 400 euros mensuals.

IV.- L'estimació del recurs i l'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Yuste i del Ministeri Fiscal contra la sentència, de data 18-05-2017, i modificar la seva part decisòria en el sentit de fixar a càrrec del pare una pensió mensual d'aliments de 400 euros, mantenir els pactes 7.1 i 7.2 del conveni regulador de 30-11-2010 i l'assumpció per part del pare del 75% de les despeses extraordinàries, essent el 25% restant a càrrec de la mare. Es mantenen la resta de pronunciaments de la sentència d'instància no contradits per aquesta part decisòria. Sense efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.