COMERÇ. Sanció per realitzar una activitat comercial sense autorització. Valoració de la prova de càrrec. (1000079/2013)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000079/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000038/16

SENTÈNCIA 82-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Seco

Representant: ídem

Advocat: Sr. Gibert

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Esparza

Advocat: Sr. Téllez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de novembre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000079/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de data 4 de febrer de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Seco contra el Govern, i va declarar que la resolució de Govern de data 7 d'agost de 2013 que venia a confirmar altra del M.I. Ministre d'Economia i Territori del 12 de juny de 2013, era ajustada a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa.

Per mitjà d'aquesta resolució el M.I. Ministre d'Economia i Territori acordava imposar una sanció pecuniària a la part agent per haver infringit l'article 7 del Decret sobre autoritzacions comercials del 10 d'octubre de 1984.

2.- El Sr. Seco ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, essencialment pel motiu que el Tribunal de Batlles no hauria valorat degudament les proves d'autes i no hauria tingut en compte la testifical practicada, i per mitjà de les quals s'adverava que la part agent no havia realitzat cap activitat irregular en el seu establiment comercial.

3.- En la seva contesta de data 6 de maig de 2016, el GOVERN s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que la part agent va reconèixer davant els inspectors de comerç, de forma lliure i espontània, que havia procedit a una operació irregular, i posteriorment va signar l'acta sense emetre cap objecció.

4.- Per providència de data 18 de maig de 2016 es va acordar no donar lloc a la pràctica de la prova sol·licitada per la part recurrent.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha confirmat la resolució administrativa de 17 de juny de 2013 del Ministeri d'Economia i Territori, confirmada en alçada el 7 d'agost del mateix any, per la qual es va imposar a l'agent una sanció de 300 euros de multa, com a responsable de la infracció de l'article 7 del Decret sobre autoritzacions comercials, de 10 d'octubre de 1981, ja que va realitzar l'activitat de penyora sense disposar de les preceptives autoritzacions.

La qüestió que es planteja en aquesta instància es refereix de forma exclusiva a la valoració de la prova de càrrec en que es fonamenta la resolució sancionadora. L'interessat addueix sobre aquest particular que no va dur a terme l'actuació que hom li atribueix, sinó que es va limitar a comprar un rellotge i unes joies l'any 2010 i que, posteriorment, el mateix venedor va manifestar la seva voluntat de recomprar el rellotge, de manera que no es va realitzar cap penyora.

Tercer.- L'examen de les actuacions condueix a la conclusió de que la sentència apel·lada ha valorat adequadament les proves practicades en el procediment administratiu i en la via judicial. En primer lloc, existeix una prova de càrrec suficient derivada de l'acta d'inspecció que va donar lloc a la iniciació de l'expedient sancionador. En aquesta acta es recullen les manifestacions de l'interessat, segons les quals es va realitzar una penyora d'un rellotge que era propietat d'un client/amic dels titulars del comerç. Aquesta declaració es va fer de forma espontània, in tempore non suspecto i, en conseqüència, constitueix prova suficient de la infracció. Cal afegir que l'agent va subscriure l'acta sense formular cap reserva ni oposició.

El recurrent pretén desvirtuar aquesta prova de càrrec mitjançant la declaració del client que va realitzar l'operació comercial, segons la qual s'hauria produït una venda del rellotge de la seva propietat, que posteriorment va recomprar. Ara bé, no es pot deixar de banda la relació d'amistat que uneix el declarant amb l'interessat, cosa que no permet fer prevaler aquesta declaració sobre les manifestacions que va formular l'agent quan es va practicar la inspecció del seu establiment. A més, les afirmacions del client tampoc s'ajusten al contingut del llibre-registre del comerç, ja que l'operació inicial va incloure tres peces diferents (un rellotge, una polsera i una placa) per un import total de 2.300 euros, mentre que, en la seva declaració actual, aquest import correspondria només al rellotge.

Per tot això, s'ha de desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Seco contra la sentència dictada el 4 de febrer de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.