Sanció per infracció de defraudació de la base de tributació de l'impost sobre els rendiments arrendatàtaris (TSJA-006/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0062-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-006/11

S E N T È N C I A NÚM. 45-2012

PARTS:

Apel·lant: Ricart

Representant: Benítez

Advocat: Gálvez

Apel·lada: Hble. Comú d'Andorra la Vella

Representant: Soriano

Advocat: Badía

Apel·lada: M.I. Govern

Representant: Vendrell

Advocat: Barba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0062-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L'Hble. Comú d'Andorra la Vella va imposar a l'entitat Ricart, en data 13 de maig de 2010, dues sancions de 44.289,19 i 24.796,70 euros de multa, respectivament, com a responsable de sengles infraccions de defraudació, per l'omissió i el falsejament de les dades necessàries per a la determinació de la base de tributació de l'impost sobre els rendiments arrendataris, en els exercicis 2005 i 2006.

2n.- Ricart va interposar recurs d'alçada contra les esmentades resolucions sancionadores i, un cop el va entendre desestimat per silenci administratiu, va formular demanda davant de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Un cop tramitat el procés, la sentència de 14 de desembre de 2010 va desestimar la demanda i va confirmar íntegrament les resolucions administratives impugnades.

3r.- La representació processal de Ricart va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es reprodueixen substancialment els mateixos arguments que van fonamentar la pretensió anul·latòria exercitada davant la Batllia. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació Tributària del Comú d'Andorra la Vella fa improcedent la imposició de les sancions, ja que, segons aquest precepte, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", mentre que, en aquest cas, el deute tributari va ser satisfet en període voluntari, de manera que no es va iniciar la via de constrenyiment i, en conseqüència, no procedia iniciar el procediment sancionador.

4t.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella van sol·licitar que es desestimés íntegrament el recurs d'apel·lació i que es confirmés la sentència impugnada.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix que la societat agent va presentar una declaració incomplenta en els exercicis 2005 i 2006, sobre l'impost dels rendiments arrendataris, cosa que va donar a que el Comú d'Andorra la Vella girés sengles liquidacions complementàries, que van ser satisfetes pel subjecte passiu en període voluntari.

En conseqüència, no ofereix dubtes que l'entitat recurrent va cometre una infracció de defraudació, prevista en els articles 62 de la Llei de bases de l'ordenament tributari i 115.3.a) de l'Ordinació tributària comunal, cosa que no resulta discutida.

La qüestió litigiosa es redueix a determinar si, tot i haver-se produït la infracció esmentada, el Comú podia iniciar o no un procediment sancionador per aquest fet. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal feia impossible la incoació d'aquest expedient sancionador, ja que el pagament de la liquidació complementària es va produir en període voluntari i, per això, no es va iniciar la via de constrenyiment. Ara bé, segons el precepte esmentat, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment". En base al tenor literal d'aquest article, la recurrent afirma que, no havent-se iniciat el període de constrenyiment, no procedia iniciar tampoc el procediment sancionador.

Tercer.- Com resulta de la pròpia sistemàtica de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que es seguida rigorosament en aquest punt per l'Ordinació tributària comunal, són dues realitats diferents la gestió tributària, que comprèn els procediments de liquidació i recaptació, i d'altra banda el règim d'infraccions i sancions. Mentre que la primera es troba regulada en la secció 2ª del capítol III de la Llei de bases de l'ordenament tributari, el règim sancionador s'inclou en la secció 3ª del mateix capítol.

La substantivitat pròpia que presenta el règim sancionador respecte del procediment de liquidació i recaptació porta a la conclusió ineludible de què les infraccions es consumen i són sancionades amb independència de què les liquidacions addicional o complementàries que resulten del descobriment d'altres dades no declarades pel subjecte passiu hagin estat satisfetes en període voluntari o de constrenyiment. Si no s'admetés aquest principi, la pròpia virtualitat del règim sancionador quedaria subjecta a les contingències del procediment de recaptació, i això suposaria una greu infracció del principi d'igualtat davant la llei. En efecte, en aquest cas l'aplicació de les sancions quedaria condicionada a què la liquidació complementària no s'hagués satisfet en període voluntari, cosa que dependria de la voluntat de l'infractor o, en determinats casos, de la seva capacitat econòmica.

S'ha de concloure, doncs, que l'aplicació de les sancions tributàries procedirà sempre que s'hagi comès una infracció d'aquesta naturalesa, amb independència dels resultats o vicissituds del procediment de recaptació.

Quart.- L'article 117 de l'Ordinació tributària del Comú d'Andorra la Vella, que invoca la recurrent, ha de ser interpretat en funció de les previsions de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que no pot contravenir com resulta del principi de jerarquia normativa.

Quan aquest precepte disposa que "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", s'ha d'entendre que s'està referint a aquells supòsits en què s'hagués iniciat la via de constrenyiment, però sense que això impedeixi l'aplicació de les sancions corresponents, també en els casos en que el deute tributari s'ha satisfet en període voluntari, de manera que no s'ha arribat a estendre el certificat de descobert que comença la via de constrenyiment.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Ricart i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Ricart contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 14 de desembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

é