CASS. Pensió d'invalidesa per accident de treball- (TSJA-043/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0035-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-043/11

S E N T È N C I A NÚM. 46-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Capellà

Representant: ídem

Advocat: A.D.A.

Apel·lat: CASS

Representant: Carranza

Advocat: Alvarado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0035-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 21 d'abril de 2011 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Capellà contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 22 d'abril i 2 de juny de 2010, en virtut de les quals es va atorgar a l'interessat una pensió d'invalidesa per accident de treball a comptar de l'1 de maig de 2010, amb un grau de menyscabament del 35 per cent.

2n.- El Sr. Capellà va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-Procedeix reconèixer un grau d'incapacitat del 40%, pel que fa a l'element objectiu, ja que s'ha de valorar en el seu grau màxim la rigidesa dorso-lumbar que pateix l'agent, segons resulta de la pàgina 137 de la guia- barem de Padovani.

-S'ha d'aplicar l'element professional, en el seu nivell màxim del 25%, ja que l'interessat no podrà reprendre la seva activitat laboral habitual, i no resulta aplicable el Decret de 12 de gener de 2011, ja que es posterior a les resolucions impugnades i no resulta més favorable a l'interessat, com exigeix la seva disposició final.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, el recurrent es mostra en desacord amb les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, tant pel que fa a la valoració de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, com a la denegació de l'element professional.

Pel que fa a l'element objectiu, el dictamen pericial posa de relleu que l'única seqüela funcional que pateix l'interessat, com a conseqüència de l'accident de treball sofert el 14 de maig de 2008, és una rigidesa de la columna dorso-lumbar, la qual es valora en un 35%, segons la pàgina 145 de la guia- barem de Padovani i Miranda.

La sentència apel·lada posa de relleu que les limitacions que afecten el raquis dorso-lumbar es troben contemplades a la pàgina 137 de la guia-barem amb un màxim del 40% d'incapacitat, mentre que a la pàgina 145 es valoren fins al 35%. De tota manera, tenint en compte l'índex de Schöber, la sentència conclou que no procedeix concedir la indemnització màxima, per la qual cosa confirma el 35% que van reconèixer les resolucions de la CASS

Convé recordar que els informes pericials constitueixen un element de judici especialment valuós, per bé que el tribunal no queda vinculat al seu contingut, com ho recorda l'article 44 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i ha declarat una reiterada jurisprudència.

En el cas que ara s'examina, el Tribunal a quo, en l'exercici de les seves atribucions com a peritus peritorum, ha considerat que procedeix acollir les conclusions dels experts i, encara que la guia-barem permetria arribar a una incapacitat màxima del 40%, conclou que no procedeix reconèixer el menyscabament en tota la seva extensió, en funció del grau d'invalidesa que pateix l'interessat. Encara que el recurrent manifesta la seva disconformitat, no s'aprecia cap raó per la qual la sentència apel·lada no hagués pogut extreure les seves conclusions a través de l'aplicació de l'índex de Schöber, en una valoració que resulta plenament ajustada a dret i no pot ser substituïda per la opinió subjectiva de l'interessat.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Tercer.- Pel que fa a l'element professional, la sentència impugnada ha considerat aplicable el Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, que va ser aprovat per Decret de 12 de gener de 2011. Ara bé, la disposició final d'aquest Reglament determina que només produirà efectes des de l'entrada en vigor de la Llei de la seguretat social, en tot allò que sigui favorable als interessats.

La disposició transitòria 5ª del Reglament, en la mesura en què estableix que l'element professional només serà aplicable quan el grau d'invalidesa arribi, com a mínim, a un 50%, no és una disposició favorable als interessats, ja que no existia anteriorment una tal limitació. En conseqüència, el Reglament no resulta aplicable en aquest punt al supòsit que s'examina, atès que les resolucions administratives són de data anterior a la seva entrada en vigor. Procedeix, doncs, resoldre la qüestió litigiosa conforme a la Llei de la Seguretat Social i a la jurisprudència anterior.

Quart.- Com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències núm. 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, de 28 de febrer de 1997, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència núm. 00-37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És important assenyalar que l'element professional de la invalidesa per accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.

Cinquè.- En aquest cas, l'informe dels experts mèdics posa de relleu que les seqüeles que presenta l'agent li impedeixen actualment realitzar el treball habitual que venia desenvolupant, com a fuster, ja que no pot fer esforços importants, aixecar pesos o mantenir posicions posturals agressives per a la columna dorso-lumbar.

En aquestes condicions, s'ha de concloure que l'interessat pateix una pèrdua total d'emoluments com a conseqüència de l'accident de treball, de manera que resulta procedent reconèixer-li l'element professional en el percentatge màxim del 25% que permet l'article 164.2 de la Llei de la seguretat social, la qual cosa comporta una I.P.P. del 43,75% (35% de l'element objectiu, incrementat en un 25% per l'element professional) i, en aquest sentit, s'ha d'estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Capellà contra la sentència de 21 d'abril de 2011 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per l'agent contra la CASS i, en conseqüència, anul·lar les resolucions de 22 d'abril i 2 de juny de 2010 i declarar el dret del Sr. Capellà a què li sigui reconeguda una I.P.P. del 43,75%, amb efectes de l'1 de maig de 2010.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.