Major de lesions doloses que han requerit d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència - Valoracio de la Prova. (6000031/2023)

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 00000053/2024 Núm. de Causa: 6000031/2023

SENTÈNCIA 22-2024

PARTS:

Apel·lants: Sr. Toll

Advocat: Sr. Ricart

Valverde

Advocada: Sra. Escudero

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sra. Anna Estragués Armengol

Sr. Yves Picod

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juliol de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 10 d'abril del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delicte major de lesions doloses que han requerit d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Sra. Anna Estragués Armengol.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 10 d'abril del 2024 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Pinamnar Toll com autor responsable penal del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de NOU (9) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres (3) anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Toll i subsidiàriament la societat Valverde, hauran d'indemnitzar a la C.A.S.S.- en la quantitat de DOS MIL CENT QUARANTA-DOS euros amb NORANTA-QUATRE cèntims (2.142,94) i al perjudicat Calatayud en la suma de TRES MIL CINC-CENTS euros (3.500EUR)."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"vers les 03:50 hores de la matinada del dia 22 de juliol de 2018, el processat Toll, major d'edat, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es trobava al local d'oci nocturn xxx, dins del complex xxx, gestionat i propietat de la societat Valverde., i radicat a l'XXXX, per qui treballava com a gerent i cap de sala, essent també responsable del personal i de seguretat. El també empleat Elías el requerí atès que tenia problemes amb un client, el perjudicat Calatayud.

Arribat al lloc, el processat Bueno es dirigí directament vers Carnero, que increpava a Toll, agafant-lo pel braç amb intenció de dur-lo cap l'exterior del local, moment en el que de forma sobtada i sense causa aparent li propinà un cop a la cara amb la mà, duent posats uns guants de treball, de manera que li produí una fractura mandibular esquerra no desplaçada que ha requerit tractament mèdic posterior per a la seva curació."

III.- RESULTANT: La representació lletrada de Toll i de la societat Valverde formulen recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en estimar que incorre en una incorrecta valoració de la prova i a més, pel que fa a la representació de la societat Valverde en una infracció de la llei, en considerar en primer lloc ambdues que el resultat de la prova practicada el dia de la vista oral, no permet tenir per acreditada la comissió del delicte de lesions de l'article 113.2 del Codi Penal per part del Sr. M.Carnero i en segon lloc, pel que fa a la representació processal de Valverde, en estimar que cas que considerar provat que el Sr. M.Carnero va agredir al Sr. Carnero, causant-li una fractura de mandíbula, s'havia de tenir en compte l'actitud d'aquest darrer.

En conseqüència, demanen la revocació de la sentència i l'absolució del Sr. Bueno, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, cas de considerar-se que el Sr. Bueno és autor del delicte del que se'l acusa, la representació processal de la societat Valverde demana que es consideri que existeix concurrència de culpes i que tant el condemnat com la societat Valverde, facin front només a la meitat de l'import que es quantifiqui.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 20 de maig del 2024 s'oposa als recursos formulats.

Considera que de les diligències que consten en autes, així com de la prova que es va practicar el dia en la vista oral, queda abastament acreditat que en data 22 de juliol de 2018, a l'interior del local nocturn anomenat xxx, el perjudicat Calatayud va patir unes lesions a causa del fort cop amb la mà que li propinà Bueno, treballador per compte de la mercantil andorrana Valverde. i que arrel d'aquests fets, Carnero va patir una fractura mandibular esquerra no desplaçada, que requerí de tractament mèdic posterior per a la seva curació, per tot el que demana la desestimació dels recursos i la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 d'abril del 2024, en el marc de la present causa, per ser ajustada a dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació lletrada de Toll i de la societat Valverde impugnen la seva condemna com autor i responsable civil subsidiari respectivament, en base en primer lloc a un error en la valoració de la prova, en considerar que el resultat de la mateixa no permet tenir per acreditat que la fractura de mandíbula soferta per Calatayud hagi estat causada per Toll, i això, per causa de les nombroses contradiccions en que han incorregut tant el propi Carnero com els testimonis; per les constatacions i declaracions dels Agents de Policia interventors que no van observar cap lesió en Carnero i pel lapse de temps transcorregut entre la producció dels fets i la visita de Carnero a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, 42 hores després.

Amb caràcter previ i reiterant la jurisprudència constant de la Sala en la matèria, direm que encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant- se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

II.- CONSIDERANT: En el present cas, la sentència recorreguda considera acreditat que vers les 03:50 hores de la matinada del dia 22 de juliol de 2018, Toll, gerent i cap de sala del local d'oci nocturn xxx, situat dins del complex xxx, gestionat i propietat de la societat Valverde, agafà a Calatayud pel braç amb intenció de dur-lo cap a l'exterior del local, propinant-li un cop a la cara amb la mà, duent posats uns guants de treball, de manera que li produí una fractura mandibular esquerra no desplaçada, que requerí tractament mèdic posterior a la primera assistència, per la seva curació.

El Tribunal d'instància arriba a aquesta conclusió valorant de manera lògica i raonable, les declaracions del propi Bueno així com les de la víctima i dels diversos testimonis. Igualment, valora el full d'intervenció i declaracions dels Agents de Policia interventors, així com el lapse de temps transcorregut entre els fets i el desplaçament del perjudicat al Servei d'urgències de l'hospital on fou atès.

I tot i que existeixen certament diferències - que no contradiccions - entre les declaracions prestades en el decurs del procediment pels diversos testimonis, o entre les versions ofertes en el temps per un mateix testimoni, aquesta circumstància no demostra "per se" que la conclusió a la que arriba el Tribunal ho hagi estat en base a una errònia valoració de la prova, ja que el Tribunal de Corts ha tingut precisament en compte aquestes divergències en la seva sentència i les ha analitzat i valorat de forma adequada, junt amb la resta de la prova practicada.

Així, per arribar a la convicció de que Bueno ha estat l'autor de les lesions sofertes per Carnero, ha "valorat molt especialment" com fa constar expressament en la seva sentència, la declaració del propi Toll el qual ha reconegut haver donat la matinada d'autes, un cop amb la mà enfundada en un guant, a la cara de Carnero - que així també ho ha manifestat - quan el treia per la força de la discoteca. I el que qualifica de "discrepàncies" en les declaracions dels testimonis, el Tribunal de Corts ha estimat que no té rellevància, ja que aquestes "discrepàncies" poden ser perfectament degudes al temps transcorregut (els fets són del 22.07.2018 i la vista oral se celebrà en data 18.03.2024) tenint per aquest motiu també el Tribunal en compte les declaracions prestades pels mateixos testimonis en període d'instrucció, i per tant en una data més propera a la data dels fets i amb una memòria més conservada.

A aquestes declaracions els hi confereix de manera encertada, ple valor probatori, en haver estat ratificades pels seus autors en el decurs de la vista oral, i per tant amb respecte dels principis d'immediació i de contradicció.

A més, el Tribunal d'instància ha observat que aquestes declaracions són coincidents en els punts essencials.

Efectivament, examinades les declaracions dels Srs. Bueno, Carnero i dels testimonis obrant en autes, se'n desprèn que tots ells coincideixen en afirmar que la matinada d'autes, Bueno va treure per la força, a Carnero del recinte, i que posteriorment li donà un cop amb la mà, enfundada en un guant, a la cara.

Les divergències consisteixen en si en treure a Carnero del recinte, Bueno el duia agafat pel coll o pel braç i si li donà el cop a la cara amb la mà oberta (bufetada) com declara el propi Bueno o amb la mà tancada (cop de puny) com manifesta Carnero, divergències que es retroben en les declaracions d'alguns testimonis i que, certament no porten sobre elements essencials doncs el cop de Bueno amb la mà, a la cara de D.S ha estat referit per tots els que van presenciar l'agressió, al llarg de tot el procediment .

A més, la versió del recurrent Bueno, al·legada per primera vegada en el seu escrit de recurs, segons la qual ell tenia a Carnero agafat pel darrera, concretament amb la seva mà esquerra agafava el braç esquerre d'aquell empentant-lo en "fila índia" per fer-lo fora del local, per tot el que en ser ell dretà, no li podia haver donat un cop a la galta esquerra, no ha quedat mínimament acreditada, per causa de les divergències al respecte ans exposades, i com d'altra part reconeix el propi recurrent en el seu escrit de recurs on manifesta que ningú mai ha demanat a Bueno amb quina mà va colpejar a Carnero ni en quina galta, pel que "imagina" que Carnero va girar la cara per increpar a Bueno i aquest "l'hauria" empentat pel que el cop havia de ser amb la seva mà dreta a la galta dreta de Carnero, i per tant no a la part esquerra on s'ha causat la lesió, el que no són més que meres suposicions sense cap fonament.

Pel que fa a la intensitat del cop i a la possibilitat de que amb aquest cop es causés la fractura de mandíbula esquerra presentada per Carnero, les parts recurrents la neguen, fent especialment èmfasi en que tot i que el perjudicat i alguns testimonis asseguren que Carnero sagnava de la boca, alguns han variat la seva versió dient en algun moment que sagnava molt, en algun altre una mica, o fins i tot que no sagnava.

No obstant, examinades les diferents declaracions prestades tant pel perjudicat Carnero com pels diferents testimonis, n'apareix que gairebé tots ells (Bueno, Bueno, Durán, P.) fan referència al fet que Carnero sagnava, si bé amb major o menor mesura, per la boca i es queixava de dolor en dita zona. És cert que els Srs. Pina i Toll, diuen que no van veure sang ni que Carnero tingués cap lesió, però s'ha de tenir en compte que també tenen declarat que només van veure com en Bueno s'emportava a Carnero per fer-lo fora, i no com el colpejava.

En quan al fet que els Agents de Policia interventors han declarat que no van veure sang ni apreciar cap lesió aparent en personar-se al lloc dels fets, això no exclou que la mateixa no existís, tenint en compte que el requeriment fou efectuat per Carnero que referí haver estat agredit amb un cop a la cara per un empleat del local nocturn, tal i com consta en l'informe del Servei de Policia (foli 3) i full d'intervenció (foli 14); que a més, la lesió soferta per Carnero és una fractura de mandíbula no desplaçada, pel que podia no ser immediatament aparent, i que na Bueno té declarat que ella mateixa havia ajudat a Carnero a netejar-se la sang que li sortia de la boca, motiu pel quin els Agents interventors van poder perfectament no apreciar-la.

El fet que Carnero els hi referís que havien estat només empentes, pot obeir tanmateix al fet que havia begut, que en aquell moment, segons ell mateix ha declarat, no tenia massa mal, i que el que volia era anar cap a casa a descansar, com ha declarat i motiu pel quin demorà també la seva visita a urgències.

Així, la realitat de la lesió soferta per Carnero fou mèdicament constatada en data 23 de juliol del 2018 a les 21H30, com es desprèn de l'informe de lesions del servei d'urgències obrant en autes (foli 9), produint-se l'ingrés hospitalari del perjudicat el dia 24 següent a fi d'avaluar si havia de ser intervingut quirúrgicament, sent finalment donat d'alta l'endemà, dia 25 de juliol com consta a l'informe del SAAS obrant igualment en autes (foli 8) i posterior informe medico- forense (folis 10 i ss.). Aquesta documentació mèdica, objectiva les dates en que Carnero fou assistit a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell i implica que les diferents dates referides pel perjudicat al respecte de la primera assistència mèdica rebuda, o dels dies en que va romandre ingressat, no tinguin cap transcendència sobre els fets declarats provats pel Tribunal d'instància, sinó que són perfectament atribuïbles al temps transcorregut entre la data de producció dels fets i les diferents declaracions prestades al llarg del procediment.

És cert que van transcórrer més de 40 hores entre la producció dels fets i el desplaçament del Sr. Carnero al servei d'urgències, però aquest extrem no permet dubtar de la relació de causalitat entre l'agressió d'autes i la fractura de mandíbula soferta pel Sr. Carnero, tenint en compte tot l'anteriorment exposat, i que l'explicació del perjudicat per justificar aquesta demora (així com la de la interposició de la denúncia, doncs la mateixa va relacionada amb la visita a urgències ja que refereix que des del Servei de Policia se li indicà que si volia interposar denúncia havia de fer-se visitar primer a l'Hospital) és perfectament plausible, ja que Carnero té declarat (en la declaració prestada a la Batllia - foli 58 i ss. - confirmada davant del Tribunal el dia de la vista oral) que després de l'agressió, va voler anar a casa a descansar; que l'endemà en despertar-se, va tenir mal però va pensar que ja li passaria i no fou fins veure que no era el cas, quan passades les 21 hores del dia 24.07.2018, decidí desplaçar-se a l'hospital on fou finalment atès i on fou diagnosticat d'una fractura mandibular esquerra no desplaçada, fractura que el metge forense confirmà, era perfectament compatible amb la forma d'agressió per ell descrita.

Per raó de l'exposat, la Sala considera que la conclusió a la qual arriba el Tribunal se sustenta en prova de càrrec suficient, lògica i raonablement valorada, i, per tant, apta per enervar la presumpció d'innocència, pel que el primer motiu de recurs ha de ser desestimat.

II.- CONSIDERANT: Pel que fa al segon motiu de recurs i a la concurrència de culpes sol·licitada per la representació processal de la societat Valverde, val a dir que es tractaria en tot cas de la compensació de culpes prevista a l'article 93 del Codi penal en el supòsit de contribució de la víctima en la producció del dany o perjudici sofert, en quin cas el rescabalament s'hauria de determinar proporcionalment tenint en compte la seva contribució.

No obstant en el present cas, no ha quedat en absolut acreditat que l'actuació del perjudicat hagi contribuït de cap manera en la producció del resultat lesiu, ja que l'actuació que motivà que Carnero fos expulsat de la discoteca va ser un enfrontament verbal amb un tercer: Elías, sense que aquest fet justifiqui o expliqui l'agressió física de la qual posteriorment va ser víctima per part Bueno, més quan no consta acreditat que l'estat d'agressivitat o actuació prèvia de Carnero hagués provocat ni tant sols la intervenció del personal de seguretat del local, essent el mateix cap de sala, D.Bueno qui decidí fer-lo fora, ell mateix, el que aconseguí sense l'ajuda de ningú, essent posteriorment Carnero qui requerí la presència del Servei de Policia, als que referí des del primer moment, haver estat víctima d'una agressió.

III.-CONSIDERANT: La sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició solidària de les costes processals causades als recurrents, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR els recursos interposats per la representació de Toll i per la representació de Valverde.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 d'abril del 2024 en la causa 6000031/2023.

3.- Imposar a les parts recurrents el pagament solidari de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.