Pensió d'aliments i règim de visites (1000045/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000193/2017 ORIGEN: 1000045/2015 - 00

NIG: 5300542120150002301

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 27-1-2015, per escrit de data 9-3-2015, la representació processal de la Sra. Puig articulava demanda de modificació de mesures paternofilials contra el Sr. Carnero, sol·licitant que es dictés Sentència establint les mesures paternofilials contingudes en el Conveni de Mediació Familiar de data 19-5-2014 homologat judicialment per Sentència de 17-7-2014, i més concretament dels punts 4.3 i 4.6.

II.- Per informe escrit de data 11-3-2015, el Ministeri Fiscal contestava la demanda articulada indicant que s'oposava a les pretensions de la Sra. Puig tota vegada que interessava deixar sense efecte el pagament a càrrec de la mare del 50% de les despeses extraordinàries que pogués requerir la menor.

III.- En data 15-6-2015, el Sr. Carnero contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent i sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, excepció feta de les pretensions articulades respecte dels aniversaris i onomàstiques de la filla i dels progenitors, però entenent-se que el dret de comunicació per aquestes ocasions hauria der realitzar-se allà on es trobés la menor, sense frustrar, ni interrompre cap viatge.

IV.- Per escrit de data 15-6-2015, la representació processal de la Sra. Puig articulava un complement de la demanda de modificació de les mesures paternofilials, el qual, prèvia audiència de les parts intervinents en el present litigi, resultava inadmès per decisió interlocutòria de 6-7-2015.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 9 de gener del 2017 va decidir:

"Estimar parcialment la demanda articulada per la Sra. Puig contra el Sr. Carnero modificant la Sentència de data 17-7-2014 (causa B-06947/2014) en el sentit d'ampliar el règim de contactes entre mare i filla, establint que endemés d'aquell previst en aquesta, la mare gaudirà de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns (dissabtes i diumenges) de les 13'00 hores a les 19'30 hores de cada dia, havent-la de recollir i de retornar al domicili patern. Alhora els dies de celebració propis de la mare i del pare (aniversaris, dia del pare, de la mare i onomàstiques) na Castilla els podrà passar amb el progenitor celebrant. En relació a l'aniversari i onomàstica de la menor, els progenitors se'ls alternaran cada any de tal manera que el pare gaudeixi de la companyia de la menor els aniversaris en els anys senars i el dia del seu sant (Santa P.) els parells. Finalment escau ratificar la Sentència de 17-7-2014 en tot allò que no hagi estat contradit per la present, el tot sense fer especial pronunciament en costes processals."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Puig i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, en el sentit de fixar la pensió d'aliments que està obligada a pagar en concepte d'aliments en favor de la seva filla Castilla en 250 euros mensuals, incloent les despeses extraordinàries de la menor que li pugui correspondre abonar i disposar un règim de visites a la seva filla de caràcter ampli de caps de setmana alterns des de divendres a les 20 hores fins dilluns en què la retornaria a l'escola, tot això sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Puig argumenta que procedeix reformar la Sentència d'instància en el sentit d'incloure les despeses extraordinàries de la seva filla Castilla dins de la pensió d'aliments de 250 euros mensual que està obligada a pagar.

Per tal de donar resposta a la petició de la recurrent, cal destacar que la Sentència objecte del present recurs considera que no és procedent modificar la pensió d'aliments fixada en el conveni de mediació atorgat en el seu dia en el sentit d'incloure en la suma establerta tant les despeses ordinàries, com les extraordinàries de la menor de les quals s'ha de fer càrrec la Sra. Puig, considerant que la situació personal de la demandant no ha variat d'ençà el 2014, quan va decidir de motu propi l'establiment de les mesures contingudes en el conveni de mediació familiar atorgat i que obligava a la recurrent a abonar una pensió d'aliments en favor de la seva filla de 250 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries.

Front aquesta decisió, la recurrent argumenta que la situació econòmica dels dos progenitors és molt desequilibrada, ja que mentre el Sr. Carnero és funcionari i rep un bon salari, ella ha de compaginar dues feines per tal d'obtenir uns ingressos dignes, tenint en compte igualment que les despeses de la seva mandant són molt superiors a les del Sr. Carnero, ja que té al seu càrrec un altre fill d'una relació anterior, el pare de la qual s'ha desentès de les necessitats del menor, de tal manera que no es pot fer càrrec de la meitat de les despeses extraordinàries de la seva filla a més d'abonar la pensió d'aliments que es va fixar en favor d'ella.

Malgrat els arguments de la recurrent, aquesta Sala considera que no és procedent estimar aquest motiu del recurs tenint en compte: Primer, el caràcter imprevisible de les despeses extraordinàries d'un menor, de tal manera que el seu import podria comportar que la recurrent no hagués d'abonar res, o molt poc de la pensió d'aliments que està obligada a pagar en concepte d'aliments de la seva filla i que el progenitor que té la custòdia del menor s'hagués de fer càrrec no sols de la part que li pertocava, sinó també de la que li corresponia abonar a l'altre progenitor. Segon, el Sr. Carnero va rebre durant l'any 2015 un salari brut de entre 2.000 i 2.500 euros (foli 227v) i la Sra. Puig va manifestar en l'informe social que consta al foli 250 de les actuacions que cobrava 1.100 euros mensuals, de tal manera que, si les despeses d'un menor es valoren avui entre 600 i 800 euros mensuals, la seva col·laboració es troba en la banda baixa d'aquests imports. Tercer, és cert que la Sra. Puig té al seu càrrec un altre fill d'una anterior parella i que, segons afirma, n'espera un altre, no obstant, la recurrent viu en parella i comparteix amb ella les despeses de la llar, com reconeix en la seva confessió en judici (foli 196 en relació al 184), de tal manera que aquestes queden notablement disminuïdes encara que s'hagin de fer càrrec d'un nou fill, que amb la seva arribada no pot perjudicar els drets dels fills nascuts anteriorment.

Per últim, com destaca la Sentència objecte del present recurs, no s'ha produït cap canvi en les circumstàncies econòmiques dels litigants que justifiqui un canvi de les mesures acceptades per la recurrent en el conveni de mediació familiar atorgat l'any 2014, encara que s'hagi modificat el règim de contactes entre mare i filla, ja que no ho ha fet de forma substancial, de tal manera que, estant suficientment salvaguardat l'interès prevalent del menor, no es procedent modificar un conveni acceptat de mutu propi per les parts.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que procedeix modificar el règim de visites establert per la Sentència d'instància, de tal manera que pugui tenir a la seva filla en la seva companyia des del divendres a les 20 hores fins el dilluns en què la retornaria a l'escola, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

En efecte, la Sentència d'instància considera provat que la Sra. Puig treballa els caps de setmana, de tal manera que, en el seu transcurs, la nena estaria en companyia del company sentimental de la recurrent i del germà de la menor, que compta en aquest moment amb 13 anys d'edat, raó per la qual considera preferible que la menor pernocti amb el seu pare durant aquests dies que no pas amb un estrany i amb un germà també menor i aquesta Sala arriba a la mateixa conclusió.

D'altra banda, la Sentència objecte del present recurs estima parcialment la demanda de la Sra. Puig, ampliant el règim de contactes entre mare i filla i atenent així a la seva petició i a les conclusions a les què arriba l'informe psicològic que consta als folis 266 i ss. de les actuacions, i que recomana un augment dels contactes entre mare i filla, i establint que, a més dels dies de festa laboral de la mare que es recollien al conveni signat pels litigants el dia 19 de maig del 2014 i convalidat per la Sentència de data 17 de juliol del 2014, la recurrent gaudirà de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns (dissabtes i diumenges) de 13 a 19.30 hores de cada dia, havent-la de recollir i retornar al domicili patern, més els dies de les seves onomàstiques i aniversaris, mentre que el dies de l'aniversari i onomàstica de la menor els progenitors s'alternaran la companyia de la seva filla, de tal manera que el pare la tindrà amb ell el dia del seu aniversari els anys senars i els anys parells el dia del seu sant.

En aquestes circumstàncies, entenem que no és procedent augmentar més aquests contactes entre la nena i la seva mare, atès que consta en l'informe social que es recull al foli 250 de les actuacions que la Sra. Puig va declarar que treballava de 10 a 13 i de 19.30 a 23.30 i tenia els diumenges lliures, mentre que en la seva confessió en judici (foli 196 en relació al 184) manifestava que el seu dia festiu setmanal variava d'una setmana a l'altre i en l'informe social que consta al foli 246 afirmava que en una de les seves feines el seu dia festiu era els dimarts.

Per aquestes raons, tenint en compte que la recurrent ja pot gaudir de la seva filla els dies que tingui festa laboral, que pel que sembla no sempre és el diumenge, i els caps de setmana durant les hores que no treballa, considerem que no és procedent establir que pugui restar amb ella els caps de setmana alterns des del divendres a les 20 hores fins el dilluns que la retornaria a l'escola, com demana, ja que durant les hores que la mare treballa és millor que la menor estigui en companyia del seu pare, que no pas que tingui cura d'ella el company de la seva mare, o un germà menor d'edat. Finalment, si bé és cert que és important que la menor convisqui amb els seus germans, de l'esmentada confessió judicial de la Sra. Puig es dedueix que el seu fill gran passa molts caps de setmana amb la mare del Sr. Carnero amb la què la confessant reconeix que té molt bona relació (resposta a la pregunta sisena del foli 196) i cal deduir, per tant, que aquests dies els germans es veuen o fins i tot conviuen, estades a les què cal afegir les que la nena passa amb la seva mare durant les quals també conviu amb els seus germans.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Puig contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 9 de gener del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.