Incompliment compravenda (3900073/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000179/2017 ORIGEN: 3900073/2014 - 00

NIG: 5300542120140003606

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 7-01-2015 el Sr. Querol formulà demanda de reclamació de quantitat contra el Sr. Villegas de resultes de la venda el dia 1-07- 2009 al de tots els aparells, mobiliari i instal·lacions que es trobaven ubicats a les dependències del negoci "A", i segons la qual sol·licitava que es condemnés al Sr. Villegas a pagar-li la suma global de 20.546 euros i augmentada dels interessos legals produïts des de la data de contesta a la demanda i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes processals causades a l'adversa.

El dia 4-02-2015 el Sr. Villegas per escrit de contesta a la demanda va oposar-se a la demanda i va formular una reconvenció.

Fonamenta la seva oposició al·legant que sense negar la contractació invocada, planteja una excepció de prescripció de l'acció atès que el contracte de reconeixement de deute que és el títol pel qual l'adversa fonamenta la seva pretensió, fou subscrit el dia 1-07-2009 i per tant, s'ha escolat amb escreix des d'aleshores i fins a la data d'interposició de la demanda, el termini de tres anys que és el que s'ha d'aplicar per deutes entre comerciants. Subsidiàriament, confessa haver signat el contracte de reconeixement de deute que ens ocupa, amb l'afegit que després d'haver començat a fer els pagaments fraccionats i ajornats als quals s'obligà en mèrits de dit negoci jurídic, s'assabentà que els béns que l'adversa li havia venut no eren del mencionat i prengué consciència de que havia estat enganyat per aquell i és per això que deixà d'honorar aquells pagaments mensuals als quals s'havia obligat. Afegeix que també assumí un deute a raó de la suma de sis mil dos-cents seixanta-tres euros amb trenta-vuit cèntims (6.263,38.- EUROS) que no li corresponia amb ell. Entén que haurà de veure's reintegrat de la suma global de quaranta-quatre mil set- cents quaranta-tres euros amb trenta-vuit cèntims (44.743,38.- EUROS) que és la que ha assumit i pagat al demandant, i això per entendre que la compravenda qüestionada ha de ser declarada nul·la de ple dret.

Pel que fa a la reconvenció, interessa es declari la nul·litat de ple dret o absoluta del contracte de reconeixement de deute subscrit l'1 de juliol del 2009 en haver estat enganyat per l'adversa atès que el darrer no era el propietari dels aparells, mobiliari i instal·lacions ubicades al negoci "A" que li va vendre ja que tot plegat pertanyia a la "B" que a més a més és la propietària del local comercial on s'explotava el referit negoci. Insisteix en què l'adversa tampoc disposà mai de la possessió dels esmentats aparells, mobiliari i instal·lacions, posant de relleu que el venedor, és a dir el demandant, obrà de mala fe i és per aquesta raó que exercita contra el referit la actio ex empto utilis segons té articulat en el fet novè del present escrit d'al·legacions al qual es fa remissió expressa als efectes oportuns.

II.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant- se als de l'adversa.

III.- En data 5-04-2017 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent part dispositiva :

"Primer.- que estimant íntegrament la demanda en reclamació de quantitat formulada pel Sr. Querol contra el Sr. Villegas i rebutjant-se de ple la reconvenció articulada, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la quantitat global de vint mil cinc-cents quaranta-sis euros (20.546.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia quatre de febrer del dos mil quinze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb condemna en costes d'aquesta instància al defenent segons s'ha raonat en el darrer Considerant de la present resolució.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals."

IV.- El Sr. Villegas ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, i per escrit de conclusions de data 30-06-2017, ha argumentat els motius pels quals interessa la revocació de la sentència, desestimant íntegrament la demanda de l'adversa, admetent l'excepció de prescripció de l'acció i estimant la demanda reconvencional formulada en el termes següents.

Admetent l'actio ex empto utilis per l'actitut dolosa i de mala fe del venedor que da invàlid i ineficaç el contracte de data 01-07-2009

Declarant la nul·litat de contracte de reconeixement de deute de data per vici del consentiment perquè el Sr. Villegas va actuar per error induïts per l'engany del venedor

Conseqüentment d'aquesta nul·litat, amb efectes "ex tunc" és la retrocessió respectiva de les prestacions efectuades per les parts en el seu dia com si mai haguessin existit i condemnant al Sr. Querol a reintegrar al Sr. Villegas la suma de 44.743,38EUR juntament amb els interessos legals guanyats des de la data de pagament de cada import i fins a la data de pagament, condemnant a l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Pel contrari el dia 21-07-2017 el Sr. Querol formulà el corresponent escrit de contesta a conclusions, segons el qual sol·licitava que es dictés sentència desestimant íntegrament el recurs formulat i confirmant íntegrament la sentència recaiguda en primera instància en data 5-04-2017, amb la condemna de la contrapart al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador generats per l'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Es motius o greuges en els que la part defenent justifica el seu recurs són els que segueixen.

En primer terme, exposa que no es pot compartir l'argument que el dies a quo de la prescripció s'inicia des de l'incompliment contractual sinó que aquest parteix des de la formalització del reconeixement de deute de 1-07- 2009, de manera que a l'haver transcorregut més de 3 anys, l'acció està prescrita.

En segon terme, entén que de la prova practicada a les actuacions es deriva la nul·litat del reconeixement de deute, com es pretenia a la demanda reconvencional. Al marge de defensar la eficàcia de la prova pericial que va proposar, considera que el Sr. Querol va enganyar al defenent ja que no era propietari de tots els aparells, mobiliari i instal·lacions ubicats a "A" sinó només d'una part, com ho proven els certificats de la "B", alhora que la possessió sempre ha estat de la referida entitat pública.

En tercer terme, manifesta que resta acreditat que el valor dels béns és de 26.857,37 EUR i no de 56.426 EUR. No pot estar justificada una depreciació de la meitat del valor si només han transcorregut 8 anys. I també s'alça contra la inadmissió de la deducció de la suma de 6.263,38 EUR, en concepte de liquidació del deute.

II.- El primer dels motius, relatiu a la data inicial de còmput de la prescripció, no pot ésser acollit. En efecte, consta la perfecció d'un reconeixement de deute de 1-07-2009. En el mateix contracte es va establir que (folis 5 i 6) el primer pagament de 5.726 EUR s'efectuaria a la fi del mes de juliol i que la resta del preu s'abonaria en 65 mensualitats de 780 euros cadascuna. Ha esdevingut un fet no controvertit que el primer pagament no es va efectuar, però que el defenent sí va portat a terme els pagaments ajornats fins el maig de 2013. En conseqüència, la pretensió al pagament per part de la part recorreguda s'iniciava -no des de la data de l'anomenat reconeixement de deute- sinó des del moment en el qual la part adquirent del mobiliari, utensilis i instal·lacions del bar va deixar de complir amb les seves obligacions. Atès que aquesta es situa el mes de maig de 2013, l'acció s'ha exercitat dins el termini de prescripció triennal i, per tant, el motiu ha de decaure.

III.- Quant a la desestimació de la demanda reconvencional, en la que es sol·licita la nul·litat de la compravenda dels aparells, mobiliari i instal·lacions fonamentada en el dol, ja que entén que el comprador va patir un engany generat pel Sr. Querol consistent en que se'l va fer creure que se li venien uns béns que eren titularitat d'aquest quan realment pertanyien a la "B".

De la lectura del contracte, inadequadament anomenat "reconeixement de deute", quan realment constitueix una compravenda de béns mobles, s'extreu que el Sr. Querol ven al Sr. Villegas "...en l'estat en què es troben, els aparells, mobiliari i instal·lacions, que són propietat del Sr. Querol, ubicades a "A", per un import de 56.326 EUR".

Resta clar del contracte que l'objecte era l'adquisició d'aquells béns que eren titularitat del Sr. Querol, al marge dels que poguessin correspondre a la "B". I així, ho corrobora la pròpia defenent (pàg. 172) quan exposa que l'objecte del contracte era la compra dels aparells i mobiliari adquirits pel Sr. Querol. La testimoni Sancho (foli 270) admet l'adquisició del mobiliari que consta a l'inventari que aporta la part agent i que el perit judicial ha tingut en consideració per a efectuar el seu dictamen, i que el defenent coneixia perfectament quins eren els béns adquirits de la "B" i del Sr. Querol. I en idèntic sentit, es pronuncia (foli 272) la Sra Cañellas, qui treballà de cambrera al Bar, i que refereix que el Sr. Villegas disposava de l'inventari dels béns venuts pel Sr. Querol i que existia un altre inventari quant als béns de la "B" i coneixia perfectament la procedència de cada grup de béns.

Per tant, de la valoració de la prova de confessió, la testifical indicada i la documental, consistent en el contracte de 1-07-2009 i els inventaris aportats a les actuacions, així com de la pericial, on el perit judicial afirma que els béns de l'inventari aportat per l'actora s'han trobat al bar, s'ha de concloure que no s'ha provat cap engany per part del Sr. Querol envers el Sr. Villegas i, aleshores, el motiu fonamentat en la concurrència del dol, com a vici del consentiment, ha de decaure, i la sentència ser confirmada en aquest extrem.

IV.- I resta ara per examinar dos aspectes més: un, la impugnació de la valoració dels béns i, dos, la inadmissió pel jutjador de la deducció de la liquidació del deute efectuat per la defenent.

En relació al primer aspecte, sense perjudici de posar de manifest que la prova pericial acredita el valor residual que tenen els béns en el moment de practicar-se la seva valoració (el mes de desembre de 2015) i no en l'any 2009 quan es va portar a terme la compravenda, resulta que les parts van convenir el preu de 56.426 euros pel mobiliari i instal·lacions del Bar. A l'escrit de contesta i de reconvenció cap al·legació s'efectua sobre el valor dels béns i no és fins l'escrit de dúplica que la defenent impugna la valoració dels béns inclosos en el document núm. 1, inventari, ja que no poden tenir un valor de 56.426 EUR. En aquest sentit, sense necessitat d'atendre a la prova pericial, que determina un valor residual de 26.857, 37 euros sis anys més tard de la seva adquisició, no es van adquirir els béns en atenció al valor que poguessin tenir en aquell moment, sinó que les parts van portar a terme una venda a tant alçat o en globus d'un conjunt de béns que integraven instal·lacions i mobiliari i, de mutu acord, i sense concurrència de cap vici del consentiment, van fixar el preu ajornat en 56.426 euros.

Aleshores, acreditada l'existència real dels béns i la titularitat de l'agent, així com la determinació voluntària i lliure del preu, sense que s'hagi instat una acció de vicis o defectes en els béns, procedeix estar al preu acordat per les parts, com a norma contractual, i desestimar també aquest motiu o greuge.

En darrer terme, pel que fa a la liquidació del deute, sosté el recurrent que va assumir l'import de 6.263,38 euros pel deute en compte corrent i el pagament d'una nòmina d'una empleada del mes de juny.

Esdevé suficient per a posar en relleu que segons el contracte de societat civil de 1-07-2009, signat amb la Sra. Espada, amb l'objecte de l'explotació del Bar, en el que en el pacte tercer c) el defenent assumeix aportar, en efectiu, fins a un límit de 12.000 euros respecte de creditors, bancs, institucions, empleats i proveïdors. Resta clar que es tractava d'un deute del compte corrent de l'empresa i d'una nòmina d'una empleada, de manera que la improcedència de la deducció segons els pactes contractuals assumits pel defenent és del tot adequada i la sentència d'instància ha de ser també confirmada en aquest extrem.

Decisio

V.- La desestimació íntegra de tots els motius de recurs fonamenta la imposició de les costes processals a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Villegas contra la sentència, de data 5-04-2017, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar les costes processals d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.