CASS-Pensió d'invalidesa per malaltiaA2 (TSJA-083/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0066-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-083/11

S E N T È N C I A NÚM. 53-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Herrera

Apel·lada: Sr. Cano

Representant : Sr. Alcalá

Advocat: Sr. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0066-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia d'11 d'octubre de 2011 va estimar la demanda interposada pel Sr. Cano contra la CASS, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 12 de juliol i 13 de setembre de 2010, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2, a partir de l'1 d'agost de 2010.

2n.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. La recurrent afirma que la valoració realitzada per la sentència, en base a l'informe pericial, està sobrevalorada, i que la I.P.P. no pot ser superior al 38,25%, enlloc del 62,5% que ha tingut en compte la sentència.

3r.- La representació del Sr. Cano es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per l'Àrea de medicina legal i forense, el qual conclou que l'agent pateix una lumbàlgia amb important rigidesa per síndrome facetària lumbar i que s'acompanya de radiculàlgia dreta, amb signe de Neri positiu i atròfia del quàdriceps dret, que suposa, segons els experts, un grau d'invalidesa del 35%, al qual s'ha d'afegir un 10% derivat de la neuropatia dreta. D'altra banda, l'interessat presenta una cervicàlgia amb limitació funcional, que determina un dèficit de mobilitat al 50% en els moviments laterals i de rotació esquerres amb contractures musculars. Aquesta afectació es valora en un 15%. La patologia respon a un procés degeneratiu crònic que afecta diverses parts de l'esquelet i impedeix que l'interessat continuï treballant en el sector de la construcció, encara que pot desenvolupar activitats laborals sedentàries. Aquestes conclusions van ser confirmades en l'informe complementari que van emetre els perits a instància de la Batllia, en el qual insisteixen en valorar la I.P.P. en un 60%.

La sentència impugnada ha acceptat les conclusions a què arriba l'informe pericial, encara que ha reduït el grau d'invalidesa derivat de la lumbàlgia a un 30%, en base a criteris de proporcionalitat derivats de l'aplicació de l'índex de Schöber. En conseqüència, els factors mèdics determinen un grau d'invalidesa del 55%, al qual s'afegeix un 7,5% pels elements complementaris, en funció de les aptituds i de la formació professional de l'interessat, la qual cosa implica un grau d'invalidesa total del 62,5%. Per aquestes raons, la sentència impugnada li ha reconegut una prestació d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2.

Quart.- Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Resulten plenament raonables les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, en base al contingut del dictamen pericial que s'ha emès en les actuacions, pel que fa a la valoració de les lesions que pateix l'interessat. Aquest presenta una patologia del raquis cervical i lumbar, al qual s'ha d'afegir una neuropatia dreta. Els perits consideren que s'ha de reconèixer un grau del 60%, mentre que la sentència ha acceptat un 55%. Front a aquestes consideracions, la recurrent es limita a insistir en el contingut dels informes elaborats pels seus serveis mèdics i a considerar sobrevalorat el grau d'incapacitat que estableixen els perits i la sentència. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

D'altra banda, també s'ha de confirmar el criteri de la sentència impugnada, segons el qual s'han de sumar les diferents minves, ja que totes elles afecten el raquis. Segons l'article 14 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, al qual es remet l'article 15 relatiu a la malaltia comuna, l'element objectiu es determina mitjançant la suma del "valor de totes les incapacitats en termes absoluts quan afectin una mateixa funció". En aquest cas, la patologia que presenta l'agent afecta el raquis, cervical i lumbar, de manera que s'ha de considerar que es troba afectada la mateixa funció i, per això, procedeix la suma aritmètica dels respectius graus d'invalidesa.

Cinquè.- Pel que fa a la valoració dels elements complementaris, la recurrent manifesta la seva disconformitat amb el mètode de càlcul que ha utilitzat la sentència apel·lada, ja que considera que aquells s'han d'aplicar de forma percentual i no mitjançant l'adició dels mateixos al grau d'incapacitat.

Aquesta qüestió ja va ser examinada i resolta en la sentència d'aquesta Sala núm. 88-2011, de 16 de desembre, de manera que procedeix reproduir els arguments que van servir de base a la referida resolució.

Com es va dir llavors, "la interpretació realitzada per la sentencia està justificada per dos motius:

-en primer lloc, la interpretació literal de la norma (l'annex 1 del Reglament);

-en segon lloc, la finalitat d'aquesta norma. Aquesta mesura, de caràcter social, es fonamenta en la voluntat del legislador d'afavorir els assegurats que han patit una pèrdua de la capacitat de treball important (igual o superior al 50 %) i que, compte tingut d'altres factors (edat, formació professional...), experimentaran dificultats en mantenir llurs mitjans de vida. Aquesta finalitat condueix per tant a adoptar una interpretació que sigui favorable als assegurats. En efecte, amb el mode de càlcul defensat per la CASS, un nombre molt limitat d'assegurats podria beneficiar-se d'aquest augment".

Procedeix, en conseqüència, confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Sisè.- No resulta procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la CASS contra la sentència dictada l'11 d'octubre de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.