Recurs d'apel·lació sobre reclamació de 20.000 EUR per serveis prestats i interpretació de la prova

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0, i Sr. Mena

Representant: Sra. Alcalá

Advocat: Sr. Badía

Apel·lat: Sra. Vilar

Representant: Sr. Miró

Advocat: Sra. Castrillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: valoració probatòria. Actes propis.

SENTÈNCIA 000171/2024

Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 d'octubre de 2020, la representació processal de la senyora Vilar interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Mena i la societat ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 20.926,13 EUR, més els interessos legals des del dia 12 de maig de 2020 (data de recepció de la carta de requeriment previ) o, subsidiàriament, des de la contesta a la demanda; i la condemna a satisfer les costes judicials i processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i de pèrit, de ser el cas, a acreditar en el moment processal oportú.

2.- En data 2 de novembre de 2020, la representació processal del senyor Mena i de la societat ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb condemna de l'agent a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procuradora i saig.

3.- La senyora Batlle d'instància dictà Sentència en data 14 de novembre de 2023 amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la senyora Vilar contra el senyor Mena i la societat ORG_0 i condemnar aquests darrers, solidàriament, a satisfer a la demandant l'import total de 20.900 euros, que augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.

Segon.- Fer imposició de les costes processals i judicials satisfetes per la part agent, a la part defenent, entre les quals la suma de 26,13 euros."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Mena i de la societat ORG_0, en considerar que la mateixa ha incorregut en error en la valoració de la prova i que no ha realitzat una correcta implementació de la jurisprudència i de la Llei aplicables al present procediment judicial. Fonamenta el seu escrit de recurs en negar haver encomanat els serveis, i en què aquests haguessin estat efectivament prestats. Afirma que l'única relació entre les parts fou la d'un projecte d'associació, havent motivat aquesta la participació de la senyora Vilar en l'activitat de la societat, com també feia el senyor Mena. Nega en tot moment l'existència de cap acord entre les parts i considera que l'agent i ara recorreguda no ha acreditat adequadament la procedència de la seva pretensió. Sol·licita que apliquem el principi actore non probante, reus est absolvendus. Afirma que tampoc pot ser d'aplicació al senyor Mena la doctrina dels actes propis, per quant aquest mai s'havia compromès a satisfer a l'agent la suma de 20.000 EUR per les tasques desenvolupades ja que mai fou contractada per la societat ORG_0 com a professional. Afirma també que amb el seguit de missatges WhastApp aportats, la demandant ha pretès preconstituir prova i que la referència del senyor Mena a un hipotètic pagament estava directament relacionada a la sola hipòtesi de què es vengués l'empresa, tractant-se aquesta d'una condició suspensiva. Considera acreditat que la tasca que efectuava l'agent era la pròpia d'una comissionista i l'efectuava amb l'esperança de què es vengués l'empresa, en ser l'única hipòtesi que li permetria percebre 20.000 EUR. Demana la seva revocació i que es declari la improcedència de la reclamació econòmica que li és efectuada, amb condemna de l'agent i avui part recorreguda al pagament de les costes i als honoraris d'advocat i procuradora. Així mateix, que no li siguin imposades les costes generades en la instància, per haver concorregut una iusta causa litigandi.

5.- La representació processal de la senyora Vilar sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació impugnat, la confirmació de la resolució d'instància i la imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar l'eventual procedència de la reclamació econòmica que efectua la senyora Vilar en contra del senyor Mena.

I mentre que la resolució d'instància considera acreditat que la tasca no negada que desenvolupà l'agent en el sí de ORG_0 no era gratuïta i que el senyor Mena s'havia compromès a satisfer-li l'import reclamat de 20.000 EUR, la part recurrent afirma que mai va contractar professionalment a la senyora Vilar, i que els serveis per ella realitzats obeïen a haver assumit de facto la seva condició sòcia de la societat, havent actuat la mateixa en tot cas com a comissionista, esperant a què l'empresa es vengués per poder cobrar els 20.000 EUR reclamats.

Segon.- La senyora Vilar sustenta la seva reclamació en la factura que ella mateixa va emetre en data 13 de gener de 2020, per compte de l'empresa "Vilar C", per un import de 20.000 EUR més altres 900 en concepte d'IGI. En ella descriu els serveis prestats com: "assessorament en la gestió i administració de la societat ORG_0 amb l'objectiu de sanejar la seva tresoreria i optimitzar la seva activitat" i "realització de treballs com administrativa en substitució dels empleats que havien rescindit el seu contracte i/o estaven de baixa, dels del maig fins al 31 de desembre de 2019".

Per fonamentar la seva reclamació afirma que havia pactat que per tots els serveis prestats percebria la suma de 20.000 EUR més IGI, en concepte d'honoraris professionals.

Al respecte, tot i que en autes no consta cap mena de prova de l'activitat d'assessorament realitzada per la senyora Vilar -que afirma haver-la efectuat prop del senyor AMF- ni tampoc del resultat d'aquest pretès assessorament, sí que consta acreditada la seva tasca administrativa per compte de la societat ORG_0, que a més tampoc resulta negada de contrari. A banda, però d'aquest extrem, al que encara es pot afegir que la suma de 20.000 EUR per les tasques acreditades pot considerar-se força elevada-, el cert és que la mateixa ha estat assumida com a vàlida per la part defenent.

Efectivament, així es deriva del contingut de les converses derivades de la xarxa social anomenada WhatsApp, que obren en autes, i quin contingut ha estat adverat per les parts confrontades. Resulten expressament gràfiques les següents converses que, d'una o altra manera, també han resultat ressenyades per ambdós litigants i que, tot sigui dit, difícilment poden haver-se efectuat per obtenir una prova preconstituïda, donat el seu contingut i extensió:

Foli 36: conversa d'1 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):

PC: "te hago la factura ya de los 20K?

De mi Trabajo

AM: "porque ahora?

PC: "para que me vayas pagando, mañana vendes la empresa"

AM: "cuando cobre te pago

Enseguida"

(la negreta és afegida)

Foli 37: conversa de data desconeguda (parcialment transcrita):

PC: "Y a mí que me pagas"

AM: "La parte proporcional y a medida que nos pague vas cobrando"

PC: "Tienes un préstamo conmigo de 20"

AM: "Ya lo sé por esto si cobraras los 40000 pero a medida que vaya pagando"

(la negreta és afegida).

Foli 38: conversa de 8 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):

PC: "la aceptaras?

Yo lo veo super bién

AM: "No sé

PC: "la empresa no hay por donde cogerla

AM: "Me quedo con 10000 solo

PC: "10K solo pq?

AM: "40 tuyos

(la negreta és afegida)

Foli 39: conversa del 30 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):

AM: "hazte un traspasso de 1500"

PC: "no me lo puedo hacer porque no soy empleada"

AM: "ya harás la factura"

PC: "me podrías pagar los 20 del Trabajo"

AM: "la semana que viene

(la negreta és afegida)

Pel que fa a la conversa que obra al foli 137, la mateixa es centra en si la senyora Vilar va comprar o no una part de la societat. El senyor Mena ho afirma, ella ho nega tot mantenint que li va fer el préstec dels 20.000 EUR que ja li foren retornats (i que, per tant, no formen part del present litigi). Ella insisteix en cobrar tot el treball que ha efectuat.

Noti's, doncs com de les converses parcialment transcrites i que es troben en autes en els folis detallats, es deriva que el senyor Mena en cap moment discuteix la procedència de la quantia de 20.000 EUR que li és reclamada en concepte de treball. El màxim que arriba a dir és que li pagaria quan ell cobrés (podent fer referència a la venda de la societat). Però no existeix cap element en autes que permeti afirmar que ens trobem davant d'una condició suspensiva, en el sentit de què el compliment de l'obligació no seria exigible fins al compliment de la condició -venda de a societat- sinó que més aviat el senyor Mena esperava vendre la societat per poder obtenir liquidesa per abonar l'import reclamat i no discutit. Vegi's al respecte, que els diners són reclamats en concepte de contraprestació pel treball realitzat -i tampoc discutit-, treball que en cap cas intervenia per la venda de la societat, sinó justament pel desenvolupament de l'activitat pròpia de la mateixa, segons es deriva del conjunt de WhatsApps obrant en autes. Desapareix, en conseqüència, tot sentit per justificar la pretesa existència de condició suspensiva.

Tercer.- La part recurrent afirma que el senyor Mena en cap moment no ha reconegut ni haver contractat professionalment a la senyora Vilar, ni tampoc que aquesta hagués realitzat els serveis que afirma haver prestat.

I tot i que aquest extrem pot resultar cert en relació als diferents escrits judicials aportats, ja hem vist en el Fonament de Dret anterior que el senyor Mena no només no discuteix l'import ni el concepte de la quantia reclamada, sinó que a més en diferents ocasions manifesta que l'abonarà, fent referència en alguna ocasió a que ho faria tan aviat procedís a la venda de la societat, sense però condicionar el pagament a la seva realització, com també s'ha exposat en el Fonament de Dret anterior.

I és precisament aquesta conducta del senyor Mena, que de cap manera no pot ser obviada, que contradiu la hipòtesi sostinguda per la part defenent i relativa a què la senyora Vilar hagués efectuat el treball prestat a la societat B senzillament per assegurar-se del seu correcte funcionament i no amb la voluntat de percebre cap quantitat econòmica, ja que en aquest cas, de ben segur que el senyor Mena li hagués posat de relleu. En lloc, però, de recriminar-li l'import reclamat, el mateix li manifestava voler pagar.

Quart.- En relació a la càrrega de la prova, hem posat de relleu en diferents ocasions el contingut de la Sentència dictada en data 9 de juny de 2015, dictada en el marc del rotlle 413/2014:

"De manera general, la qüestió de l aprova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbot probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària."

Doctrina que resulta plenament aplicable al supòsit objecte de valoració, ja que front a les al·legacions i a les proves aportades per la senyora Vilar per justificar la seva pretensió: factura i whatsApps, el senyor Mena havia d'aportar també prova suficient per acreditar la seva versió: la realització de la feina amb l'única finalitat de comprovar l'estat de la societat en què la senyora Vilar volia participar. I no ho ha fet.

En efecte, noti's com malgrat sí que ha pogut acreditar, a través de la senyora LP i del senyor SQ, que la intenció d'ambdós era esdevenir socis i que la senyora Vilar durant un temps es va comportar com a tal, aquests extrems acreditats no desvirtuen el compromís de pagament assumit pel senyor Mena.

Trobant-nos en fase de valoració probatòria, no podem més que fer referència també a la declaració i certificació aportada pel senyor GC, ex marit de la senyora Vilar, en no poder-li atorgar validesa probatòria, donat el lligam que existeix encara entre ambdós, com evidencia el contingut de la informació de què el mateix disposava.

En conseqüència, era al senyor Mena a qui corresponia acreditar que ella no va efectuar el treball que la fa mereixedora de l'import reclamat o, en el seu cas, que es va aprofitar de la seva debilitat emocional.

Cinquè.- Pel que fa a l'import que es reclama en concepte d'IGI, tot i que aquest s'hagi de satisfer, en haver-se acreditat també que la senyora Vilar no era empleada del senyor Mena, aquest s'haurà d'entendre inclòs en l'import de 20.000 EUR a abonar. I això perquè sempre es parla de 20.000 EUR i en cap cas s'especifica que a aquest import que en principi haurien fixat les parts no s'hi inclogui l'IGI.

Sisè.- Pel que fa a les costes d'instància, la complexitat dels fets comporta, en aquest cas, la consideració de l'existència de circumstàncies particulars que aconsellen exonerar al defenent del pagament de les costes derivades de la instància, tot i l'estimació substancial de les pretensions de l'agent, havent d'assumir cada part les pròpies.

Setè.- L'estimació parcial del recurs ha de comportar que no s'efectuï tampoc una especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada, havent d'assumir cada part les pròpies, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la presentació processal del senyor Mena contra la sentència dictada en data 14 de novembre de 2023 pel Tribunal d'instància, en el sentit de precisar que el pagament dels 20.000 EUR reclamats inclou l'IGI generat i que no s'efectua una especial condemna al pagament de les costes generades en la instància, tot confirmant la resta de la part dispositiva de la resolució.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.