CASS- Revisió del grau d'invalidesa (TSJA-020/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0062-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-020/11

S E N T È N C I A NÚM. 55-2012

PARTS:

Apel·lant: Sra. Gutierrez

Representant: Sra. Codina

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lada: CASS

Representant : Sra. Porras

Advocat: Sr. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0062-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 18 de gener de 2011 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Gutierrez contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 8 de març i 4 d'agost de 2010, en virtut de les quals s'havia denegat la revisió del grau d'invalidesa que havia sol·licitat la interessada, per la raó de què la pensió d'invalidesa s'havia transformat en pensió de vellesa, en superar l'agent els 60 anys d'edat, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18.

2n.- Disconforme la interessada amb aquesta sentència, va interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual es sol·licita, en primer lloc, que es practiqui una prova pericial mèdica, per tal d'acreditar que la recurrent no pot realitzar la seva activitat habitual, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa de la categoria A, grup 2. Quant al fons, considera que resulta aplicable la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social, que és més favorable a la interessada, i que el fet de què la pensió d'invalidesa es transformés automàticament en pensió de vellesa, en funció de la seva edat, no impedeix que es revisi el grau d'invalidesa, d'acord amb les disposicions de la nova llei.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. Segons argumenta, la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social només autoritza a revisar les pensions que venen percebent els assegurats, però no implica que s'hagi de transformar una pensió de vellesa en pensió d'invalidesa. En conseqüència, considera innecessària la pràctica de la prova pericial que sol·licita la recurrent.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La recurrent presentava diverses patologies que van donar lloc a què la CASS li reconegués una pensió d'invalidesa del grup I, amb efectes del 1r. de juliol de 2009, pronunciament que va ser confirmat per sentència de la Batllia de 4 de febrer de 2010, la qual va considerar improcedent la concessió d'una invalidesa del grup II. En tenir més de 60 anys, aquesta pensió d'invalidesa es va transformar automàticament en pensió de vellesa, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18, segons el qual:

"La pensió invalidesa malaltia o accident de treball queda automàticament transformada en pensió vellesa en complir l'assegurat els 60 anys, mantenint-se la mateixa tarifa de què gaudia fins a aquell moment si la pensió vellesa que hagués de pertocar-li resultés inferior en quantitat a les pensions d'invalidesa mencionades".

Un cop va entrar en vigor la nova Llei de la seguretat social, la interessada va demanar la revisió del seu grau d'invalidesa, ja que considerava acreditat, segons l'informe pericial practicat en el procés que va cloure l'esmentada sentència de 4 de febrer de 2010, que es trobava incapacitada per desenvolupar el seu treball habitual i, en conseqüència, li corresponia una pensió del 50% de la seva base de càlcul actualitzada, segons l'article 170 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre.

Les resolucions administratives impugnades i la sentència apel·lada han desestimat aquesta sol·licitud de revisió, pel motiu de què la interessada venia percebent des de l'inici una pensió de vellesa, per raó de la seva edat, de manera que el grau d'invalidesa resulta irrellevant per a determinar l'import d'aquella prestació. En definitiva, es considera que la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social no dóna cobertura a una modificació de la naturalesa de la pensió que percep la interessada.

Tercer.- La disposició transitòria 1ª que invoca la recurrent disposa que:

"Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any".

La finalitat d'aquest precepte resulta clara. Es tracta de permetre que els beneficiaris d'una prestació atorgada abans de la vigència de la nova Llei de la seguretat social, i que continuïn percebent-la després, es puguin acollir a les disposicions del nou text legal, sempre que aquest sigui més favorable i ho sol·licitin dins del termini d'un any. D'aquesta manera, poden beneficiar-se de la nova regulació en les mateixes condicions que els assegurats que obtinguin la prestació després de l'entrada en vigor de la Llei 17/2008.

Ara bé, la disposició exigeix que les prestacions que es vol actualitzar "tinguin una continuïtat" durant la vigència de la nova Llei. Aquest requisit implica que les pensions que es percebien abans de l'entrada en vigor del nou text legislatiu es revisen segons les previsions d'aquest, però això no comporta que es pugui modificar la naturalesa o la classe de la prestació. En cas contrari, aquesta no tindria continuïtat després de la revisió, sinó que es transformaria en una pensió totalment diferent.

Quart.- En el cas que ara s'examina, la recurrent era beneficiària d'una pensió de vellesa quan va entrar en vigor la nova Llei de la seguretat social, ja que, com abans s'ha exposat, la pensió d'invalidesa que va obtenir es va transformar automàticament en pensió de jubilació, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18.

En conseqüència, la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008 podria comportar, si això fos procedent, que es revisés l'import de la pensió de vellesa d'acord amb el nou text legal, però no determina que aquesta prestació es converteixi de nou en una pensió d'invalidesa, cosa que no resulta ajustada a la finalitat de la norma.

Aquesta conclusió determina que no sigui necessària la pràctica de la prova pericial que sol·licita la recurrent, ja que és irrellevant determinar l'actual estat de salut de la interessada per a la resolució de la litis.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Gutierrez contra la sentència dictada el 18 de gener de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.