IMPOST. sobre transmissions immobiliàries (TSJA-015/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0046-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-015/12

S E N T È N C I A NÚM. 58-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sarabia

Advocat: Agullo

Apel·lant: Campillo, ORG_0, F., SA, ORG_4, ORG_0, S., ORG_0, ORG_1, SL i C., ORG_3

Representant: Castillo

Advocat : Amorós

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el tretze de juliol del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0046-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" van interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN 103278/2011 de data 6 d'abril de 2011, desestimatòria del recurs de reposició formulat contra la decisió del Departament de Tributs del 17 de gener de 2011, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" mitjançant sentència del 24 de gener de 2012.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 30 de març de 2012, les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" manifesten que procedia la condemna del M.I. GOVERN a abonar les costes judicials, tota vegada que l'actuació del Ministeri de Finances havia estat temerària.

4.- El M.I. GOVERN tampoc es mostra d'acord amb la sentència del Tribunal de Batlles pels motius següents:

les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" eren participades directament o indirectament pel Sr. Raya i tenien el mateix domicili social,

la compra de la totalitat de les accions de la societat "FRJMN, SA" es va realitzar mitjançant sis societats del Sr. Raya i tenia només per objecte eludir el pagament de l'ITP,

l'esmentada transmissió va tenir lloc al mateix moment i davant el mateix notari,

l'impost s'exigia segons la veritable naturalesa de l'acte o contracte segons la LBOT (article 9) i la llei de l'ITP (article 1.2),

existia un únic beneficiari real sobre el capital de la societat "FRJMN, SA".

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" han formulat demanda contra la resolució del GOVERN de data 6 d'abril de 2011, la qual confirmava la decisió del Departament de Tributs del 17 de gener de 2011 que les requeria de liquidar solidàriament (conjuntament amb el Sr. ENTITY_10) un deute tributari de 1.068.000 EUR.

Les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3", malgrat no neguen la compra de la societat "FRJMN, SA", s'oposen al pagament de l'impost sobre les transmissions immobiliàries (ara endavant ITP) perquè consideren que cap compravenda estava subjectada al pagament de l'impost i que la divisió de l'adquisició obeïa a un repartiment del finançament i risc.

El Tribunal de Batlles es mostra d'acord amb el plantejament de les demandades, raó per la qual ha estimat parcialment la demanda, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat de GOVERN.

No es discuteix que les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" van adquirir la totalitat del capital de la societat "FRJMN, SA" -mitjançant escriptura pública atorgada el dia 31 de juliol de 2008- en les proporcions següents: 19%, 17%, 17%, 16%, 16% i 15%. La societat "FRJMN, SA" era propietària de l'edifici "Virgínia", radicat als números XXXX. És igualment pacífic que més de la meitat de l'actiu de "FRJMN, SA" estava constituït per l'esmentat immoble.

Tercer.- La llei de l'ITP considera, entre altres supòsits que no venen al cas, transmissions patrimonials subjectes a l'ITP: "La transmissió d'accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50 per cent de l'actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre els mateixos i que, com a resultat de la transmissió d'accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre les mateixes, l'adquirent tingui més d'una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot" (article 3.2.a). Malgrat cap de les societats recurrents es troben en el cas previst per la llei, doncs no assoleixen individualment la detentació mínima del 20% del capital social de "FRJMN, SA", el GOVERN ha liquidat una quota tributària de 1.068.000 EUR per quatre motius principals: 1) el beneficiari real de la compravenda resulta ser el Sr. Raya perquè controla directament o indirectament les sis societats compradores, 2) les referides societats constitueixen un grup segons l'article 4.8.2 de la llei de constant referència, 3) l'estructura societària circular entre les sis societats és contrària a l'article 24 de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i 4) l'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l'acte o contracte. En definitiva, el GOVERN sosté que el negoci jurídic d'autes es va configurar expressament per eludir el pagament de l'ITP.

Començarem pel recurs que ha formulat el GOVERN.

Pel que fa el rol del Sr. Raya, la teoria de l'"aixecament del vel" requereix circumstàncies excepcionals, com ara l'abús de dret o el frau a la llei. Per donar-hi lloc, escau una activitat probatòria a càrrec de la part que invoca aquest mitjà excepcional de restabliment de les responsabilitats. En el cas d'autes, es constata que les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" disposen de comptabilitat pròpia (folis 287-289, 295-297, 307-310, 291-293, 303-305 i 299-301 per exemple) i que no són societats constituïdes recentment, doncs són inscrites al Registre de societats des dels anys 1971, 1983, 1987, 1980, 1990 i 1990 (folis 388, 396, 404, 412, 420 i 428). Tampoc apareix cap indici de confusió de patrimonis entre elles. Per tant, res justifica aparentment un frau a la llei.

El fet que la llei de l'ITP defineixi el que s'entén per grup de societats ("Als efectes d'aquesta Llei, formen part d'un mateix grup les societats que participen en altres societats en un percentatge superior al 50 per cent del seu capital social o dels seus drets de vot"), no altera els actes generadors de l'impost i que són d'interpretació estricta segons l'article 9 de la LBOT ("El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades més enllà dels seus termes estrictes").

Segons l'article 24 de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada: "Les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada no poden establir participacions recíproques o circulars que excedeixin el deu per cent del capital social de les societats participades. La societat que infringeixi la prohibició anterior ha de reduir la participació recíproca fins al percentatge permès en el termini d'un any i ha de constituir una reserva en el passiu del balanç per l'import de les accions o participacions que excedeixin el percentatge esmentat. La detentació de participacions recíproques o circulars comporta en qualsevol cas la suspensió dels drets polítics inherents a les accions detentades". Aquest precepte no és d'aplicació al litigi, tota vegada que interessa societats mercantils (i no persones físiques) que participen mútuament en els capitals respectius. En efecte, les societats "Campillo, ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" tenen com a únic soci el Sr. Raya (folis 390, 414, 422 i 430). "F., SA" és propietat de "Campillo, ORG_0" i de "C.D.P., ORG_0" (foli 398), però aquestes dues darreres no estan participades, al seu torn, per "F., SA", de manera que no existeix participació recíproca. El mateix succeeix amb "C.D.P., ORG_0" que pertany exclusivament a "S., ORG_0" (foli 406).

Per finalitzar aquest apartat, si bé és cert que l'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa de l'acte o contracte (article 9 de la LBOT i 1.2 de la llei de l'ITP), ambdues normes afegeixen respectivament: "independentment de la forma o denominació utilitzada pel mateix" i "amb independència de la denominació que les parts li hagin donat". Per tant, ambdues lleis es refereixen a la possibilitar de requalificar l'acte o contracte, incorrectament denominat, als efectes de sotmetre'l a tributació i no, com pretén implícitament el GOVERN, a introduir un nou fet generador de l'impost.

Quart.- El recurs de les societats demandants es limita a discutir la manca d'imposició de costes en la instància. Cal confirmar aquell pronunciament, tota vegada que la decisió del GOVERN no apareix temerària, sinó guiada per consideracions d'interès general als efectes d'evitar un possible frau fiscal.

Cinquè.- Per tot l'exposat, procedeix la desestimació dels dos recursos d'apel·lació, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel GOVERN per una banda i per les societats "Campillo, ORG_0", "F., SA", "C.D.P., ORG_0", "S., ORG_0", "G.D.B., SL" i "C., ORG_3" per altra banda, ambdós dirigits contra la sentència 2012-004, de 24 de gener de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.