BANCARI: impugnació costes (1000223/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000290/2021 ORIGEN: 1000223/2019 - 00

NIG: 5300542120190001317

PARTS:

Apel·lant: Cano

Representant: Sr. Bonet

Advocat: Sra. Salas

Apel·lat: Sra. Vives

Representant: Sra. Cañete

Advocat: Sra. Porras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: impugnació costes

SENTÈNCIA 017-2022

Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17 de juny del 2019, la representació processal de la senyora Vives va interposar demanda pel procediment civil ordinari contra l'entitat Cano, tot sol·licitant:

A.- Que es declarés la nul·litat de la subscripció del producte de B EUR3M+ 1,725% - 1,803%, per vici de consentiment contractual en la modalitat d'error DE LA SENYORA Vives en les característiques exactes del producte d'inversió referenciat, propiciant una compravenda del producte financer, que en el cas de que la senyora Vives hagués disposat d'aquesta informació, mai hagués formalitzat la seva compravenda.

Que declarada aquesta nul·litat de la subscripció dels productes referits, es condemnés a l'entitat B (B) al pagament de la suma de 12.000.- EUROS corresponent el capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda del producte de B EUR3M+ 1,725% - 1,803%, a la seva mandant.

B.- Que subsidiàriament es declarés la resolució de tots els contractes de compra dels mateixos dits productes d'accions preferents i la responsabilitat de l'entitat bancària per haver estat negligent en el compliment de les seves obligacions d'informació i els principis bàsics de lleialtat i bona fe contractual, condemnant-la al pagament a la seva mandant dels danys i perjudicis causats, i a l'ensems al pagament de la suma de 12.000.- EUROS, corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu del producte d'autes.

C.- Que subsidiàriament es declarés la resolució del contracte de compra de les accions preferents B referenciades i la responsabilitat de l'entitat bancària per incompliment de la normativa de competència efectiva i protecció del consumidor, condemnant-la al pagament dels danys i perjudicis causats i a l'ensems al pagament de la suma de 12.000 .- EUROS corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra, i fins a l'efectiu i total pagament de la dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu del producte d'autes.

D.- Que es condemnés a la defenent a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat, procurador i pèrit.

2.- En data 15 de juliol de 2019, la representació processal de l'entitat Cano contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència, amb els següents pronunciaments:

amb caràcter principal, que es desestimés íntegrament la demanda, fent expressa imposició de les costes judicials a la part agent.

subsidiàriament a l'anterior, en el cas d'estimar, totalment o parcial, qualsevol de les pretensions de la demanda, demanava la deducció de l'import de la condemna de totes aquelles quantitats percebudes per la part demandant en concepte de dividends, augmentats cadascun de l'interès legal a comptar del seu respectiu pagament, així com les comissions i despeses generades, i això sense fer especial condemna en costes processals.

3.- En data 23 de juny del 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"ACORDA:

Primer.- Estimar la demanda i donar lloc a la nul·litat del contracte d'adquisició de les participacions preferents B EUR3M + 1,725 - 1,803% de data 16.01.2013 - per manca d'informació clara i suficient i adaptada al perfil de la demandant -, per un import total de 12.000 EUROS, condemnant a l'entitat demandada B, SA a reintegrar la inversió esmentada, incrementada amb l'interès legal des de la data en què es va fer aquell càrrec, i disminuïda de les quantitats que per dividends/interessos s'hagin cobrat. Aquesta nul·litat haurà de comportar igualment la restitució a la part agent de tots els imports: comissions i altres abonats en relació a la compra de les accions preferents d'autes.

Segon.- La imposició de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a la part defenent."

4.- La representació processal de l'entitat Cano ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida Sentència en considerar, en síntesi, que la mateixa en aplicar la compensació continguda en el seu fallo, va estimar parcialment la demanda i que a més en no haver efectuat l'adversa un requeriment extrajudicial previ, procedeix que no s'efectuï cap condemna en costes processals en cap de les dues instàncies i que s'imposin a les parts el pagament dels interessos de les quantitats a satisfer per cadascuna d'elles a partir de la fermesa de la resolució que en el seu dia dicti aquesta Sala.

5.- La representació processal de la senyora Vives s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva íntegra desestimació i la confirmació de la Sentència d'instància, així com la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es limita a la impugnació de la condemna en costes de l'entitat Cano establerta per la Sentència d'instància i a què el pagament dels interessos que generin les quantitats a satisfer per cada part litigant es computin a comptar de la fermesa de la resolució que dicti aquesta Sala.

Segon.- Existeix reiterada doctrina d'aquesta Sala en relació a la delimitació de l'objecte del procés en el sentit de què són els escrits de demanda i de contesta, els que tenen aquest objectiu. Per exemple citarem la nostra Sentència amb número de rotlle 162/02: "Les al·legacions s'han d'introduir en els escrits rectors de demanda i contesta a la demanda, sense que amb posterioritat es pugui variar la causa petendi o introduir nous fets o qüestions no debatudes per les parts. I es per això que l'escrit de rèplica i dúplica s'ha de limitar a concretar, aclarir o esmenar la demanda o la contesta, sense que es pugui variar la causa petendi o sorprendre a l'altre part litigant amb al·legacions abans no efectuades".

En atenció, doncs, a que l'objecte del procés ve determinat pels escrits de demanda i de contesta, en el supòsit concret objecte d'autes caldrà comprovar les pretensions exercitades també per la part defenent en el seu escrit de contesta. I tal i com s'ha exposat al 2.- antecedent de fet de la present resolució, la defenent sol·licitava a títol principal la desestimació de la demanda i, subsidiàriament, la deducció de l'import de la condemna aquells dividends percebuts per la part demandant, augmentats cadascun de l'interès legal a comptar del seu respectiu pagament, així com les comissions i despeses generades, i tot sense que s'efectués especial condemna en costes processals.

En conseqüència, la pretensió introduïda per la part defenent a títol subsidiari en el seu escrit de contesta a la demanda forma part també del present litigi.

Tercer.- Per tant, la restitució de les prestacions obtingudes per la clienta de B a l'esmentada entitat bancària formava part també del debat jurídic objecte d'autes i, encara que sigui una conseqüència derivada de la nul·litat relativa decretada per la resolució d'instància que pot ser declarada expressament per la mateixa resolució sense que les parts la invoquin i sense que aquest fet comporti una vulneració del principi dispositiu (de conformitat amb reiterada jurisprudència d'aquesta Sala), en no constar en l'escrit de demanda, l'entitat bancària defenent la va introduir expressament al debat.

En qualsevol cas, però, sigui d'ofici o a instància de part, tot i que la pretensió de la part defenent s'estimi parcialment, l'estimació de la demanda interposada per l'agent s'ha de considerar substancial (el nucli essencial del plet era determinar si va existir un vici en el consentiment dels agents i, en conseqüència si es podia declarar l'anul·labilitat dels contractes) i, per tant, procedeix mantenir la condemna en costes de la instància continguda en la sentència recorreguda, i això sense perjudici de l'existència d'una eventual reclamació extrajudicial prèvia, al·legada al moment processal oportú.

Procedeix, en conseqüència la desestimació d'aquest greuge.

Quart.- D'altra banda, en relació a la pretensió de què els interessos al tipus legal que es generin per les quantitats a satisfer per les parts es computin a partir de la present resolució, aquesta tampoc no pot ser estimada. Perquè malgrat la part dispositiva de la sentència d'instància prevegi un retorn recíproc de les prestacions obtingudes per les parts, i que la part recurrent entengui que aquest dona lloc a una compensació judicial, en constituir un argument nou no procedeix la seva valoració en aquesta alçada en mèrits del principi "pendente appellatione, nihil innovatur". Tot i així, com a argument de reforç i per donar màxima resposta a la part recurrent, posarem de relleu que la representació processal de l'entitat bancària recurrent obvia que la compensació judicial exigeix que les sumes a compensar siguin líquides i això encara no s'ha produït en el present moment processal. Per tant, un cop s'hagi realitzat la compensació en la forma determinada en la resolució d'instància (respecte a les inversions de la part agent i els seus interessos des de cadascuna d'elles i el reintegrament de totes les despeses i comissions suportades; així com la liquidació dels dividends a satisfer per la part agent i els seus interessos) aleshores, des de la suma final en favor d'una part, es començaran a meritar els interessos des d'aquesta data.

Procedeix, en conseqüència també la desestimació d'aquest greuge.

Cinquè.- L'estimació substancial de la pretensió de la part agent ha de comportar la imposició de les costes generades en la instància a l'entitat bancària defenent, de conformitat amb el contingut de l'article 350.2 del Codi de procediment civil.

Sisè.- Així mateix, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil, comportarà la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la mateixa entitat bancària recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Cano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de juny de 2021, que confirmem.

Segon.- FER imposició a la part recurrent de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.