Legalitat del POUP (0009/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0211-1/08 TSA: 81/10

S E N T È N C I A NÚM. 09-2011

PARTS:

Apel·lant: Vives,S.A. i altres

Representant: Azorin

Advocat: Sevillano

Apel·lant: Vilar i altres

Representant: Almansa

Advocat: Sevillano

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Canals

Advocat : Badía

Apel·lada: M.I. GOVERN ( CTU)

Representant: Pino

Advocat : Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0211-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Les parts demandants van interposar recurs contra la resolució denegatoria de la CTU de data 6 de maig de 2008, desestimatoria del recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Escaldes-Engordany.

2.- En la sentencia del 2 de setembre del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Vives i altres

3.- En l'escrit d'apel·lació de data 18 d'octubre del 2010, la societat Vives i altres manifesten principalment que:

-la urbanització està completada,

la cessió de terrenys per a vials esta feta,

-els beneficis i càrregues entre els propietaris també esta repartit.

Per tant, no ni ha, des del punt de vista legal, cap justificació per incloure dintre d'una unitat d'actuació terrenys que, tal i com reconeix el Comú d'Escaldes Engordany, són immediatament edificables.

-Infracció del principi d'igualtat: l'exigència de completar les cessions fins al 15 % només afectarà a determinats propietaris.

4.- En la seva contesta de data 2 de novembre del 2010, el MI Govern manifesta principalment que:

-sobre la manca de congruència entra el recurs formulat en la fase administrativa i la demanda jurisdiccional, la part agent va ser clara i concisa en les seves pretensions en la fase administrativa i no incloïen cap declaració de nul·litat.

-resulta exigible l'obligació de complementar la cessió gratuïta de terreny per cada propietari signatari del conveni de 1999 fins a assolir el percentatge del 15 % degut.

5.- En la seva contesta de data 22 de setembre del 2010, l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany manifesta principalment que:

-l'aplicació de les disposicions de l'article 11.3 RU els resulta clarament més favorable que la del règim previst a l'article 12 del mateix reglament que, de conformitat amb la LGOTU, estableix també l'obligació de cessió, però no preveu cap possibilitat de descomptar eventuals cessions anteriors; la única alternativa possible seria declarar que no es pot descomptar cap cessió anterior, i que, per consegüent, els propietaris han de cedir al Comú el 15 % del sol;

-la sentencia de primera instància ha apreciat correctament la manca de congruència,

-els propietaris podien obtenir la llicencia sense necessitat d'esperar l'acabament de les obres;

-sobre la infracció del principi d'igualtat: el fet que alguns propietaris (els que van construir abans de l'entrada en vigor del POUP) no hagin de realitzar la cessió de sol, i els altres propietaris si que quedin sotmesos a aquest deure, és conseqüència del canvi de règim urbanístic; això no es produeix únicament dins d'aquesta unitat d'actuació, sinó que afecta a tots els propietaris de totes les unitats de tot el país; per tant, no hi ha cap trencament al principi d'igualtat.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la congruència

En el seu recurs d'alçada, el demandant havia demanat: l'eliminació en la fitxa urbanística del Clot d'Emprivat qualsevol condició que faci referència a la necessitat de completar les obres d'urbanització i de completar les de cessió fins al 15 %...(veure foli 41).

En el seu escrit de primera instància, demanava, « ...es dicti sentencia declarant no ajustat a dret el POUP d'Escaldes-Engordany...Reconèixer que la totalitat de les obres d'urbanització i cessions en l'àmbit de la SUC-24-CLOT D'EMPRIVAT han estat realitzades...Eliminar qualsevol referència a l'exigència de completar les obres d'urbanització i de completar les cessions fins a un 15 %...Anul·lar l'obligació de l'estudi previ de l'impacte de les futures construccions sobre les restes arqueològics » (veure foli 25)

La demanda exacta presentada en l'escrit d'apel·lació és que: « es reconegui la nul·litat de les disposicions de la fitxa urbanística del POUP en l'àmbit de la SUC-24-CLOT D'EMPRIVAT que fan referència a la necessitat de compensar les obres d'urbanització i de completar les cessions fins al 15% »

És cert que les demandes no s'han presentat amb el rigor necessari.

Podem remarcar, per exemple, que la fitxa concernida no preveu que les obres s'hagin de completar però simplement indica que « la cessió serà del 15 % i es podrà efectuar segons allò acordat amb el Comú dintre del conveni determinat per a l'àmbit, si bé s'haurà de complir amb la cessió que manca fins el 15 % sigui mitjançant cessió de terreny o mitjançant cessió econòmica » (veure foli 47).

El punt que resta en litigi és per tant aquell del complement de les cessions fins a un 15 %.

Tercer.- Convé en primer lloc presentar un ràpid resum cronològic dels fets que han donat lloc al present litigi.

El dia 25 de juny de 1998, els propietaris de les parcel·les de terreny de la zona anomenada « Clot d'Emprivat » van signar un protocol conjuntament amb el Comú d'Escaldes-Engordany (veure foli 49).

Una escriptura de data 16 de desembre de 1999 defineix la reparcel.lació i l'adjudicació de les finques i el Comú « es compromet a realitzar els vials de la zona del Clot d'EMPRIVAT » (veure folis 58 i següents; veure igualment foli 522 i següents, l'escriptura i els plànols corresponents).

Els vials i obres d'urbanització van ésser executats pel Comú i en el seu dia, abans de la moratòria, es van concedir llicencies d'obres per a l'edificació de les parcel·les resultants (veure la memòria del perit, foli 665).

La fitxa de la UA-SUC-24 CLOT D'EMPRIVAT preveu:« l'execució d'aquesta unitat té per finalitat el desenvolupament del conveni existent entre el Comú d'Escaldes-Engordany i els propietaris segons les determinacions establertes al Pla parcial del Clot d'EMPRIVAT » (veure foli 47).

L'anàlisi dels termes del conveni i de l'escriptura de data 16 de desembre de 1999, mostren que en aquest cas, no es tractava per als propietaris concernits de consentir cessions gratuïtes de terrenys al Comú. Es tracta més exactament d'un sistema de compensació, ja que principalment, el Comú ha assumit el finançament de les infrastructures. El perit nomenat pel Batlle ho indica clarament en el seu informe de data 21 de juny de 2010 : « Es una cessió per a vials i quelcom més, que no he sabut si era per a compensar el cost de les obres, o possiblement per a garantir l'edificabilitat o aprofitament urbanístic; cosa que la LGOTU ja garantitzava i l'edificabilitat ja esta pactada. No podia ser per a equipaments, ja que aquest és un concepte de nova creació en la LGOTU. Aquí, sembla ser, que el Comú ha pres aquest 13,025 % com a pagament d'un futur cànon... » (veure foli 666).

És en funció d'aquests contexts que ara cal examinar l'exigència del complement de cessió fins el 15 %.

El Comú ha aplicat les disposicions de l'article 11.3 del reglament urbanístic, previst pel « Sol urbà no urbanitzat amb urbanització aprovada ». Aquest text disposa principalment, « Si la urbanització aprovada ja ha previst cessions de sòl destinades a les finalitats esmentades, caldrà que es complementin, si s'escau, fins arribar al percentatge de cessions establert pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial... »

Com ja s'ha indicat més amunt, aquest text s'aplica pel « Sol urbà no urbanitzat amb urbanització aprovada ». Ara bé, en aquest cas, l'UA concernida està classificada com a sol urbà consolidat, i és l'article 12 del Reglament urbanístic el que normalment s'haurà d'aplicar. L'article 12-b preveu entre els deures dels propietaris del sol urbà consolidat : ..b) Cedir els vials i la part corresponent al percentatge de la superfície de la unitat d'actuació, entre el 15% i el 5%, que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial determini destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, o si s'escau, fer efectiu el seu equivalent econòmic, en proporció a les titularitats respectives, a efectes de compensar els propietaris de les finques afectades que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial destini a les referides finalitats. »

Podem per tant remarcar que l'aplicació literal de l'article 12 del Reglament Urbanístic comporta per als propietaris referits, obligacions més gravoses que aquelles previstes per l'article 11-3 del mateix Reglament.

Per tant, el Comú d'Escaldes-Engordany ha escollit no fer una aplicació literal dels texts, però si de preveure un règim més favorable als propietaris implicats. Ha adoptat per tant una solució més equitable a favor dels propietaris, ja que aquests últims ja havien cedit una part dels seus terrenys, dins el marc d'aplicació del conveni del 25 de juny de 1988.

En efecte aquesta solució resulta equitativa i el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Quart.- Sobre el trencament del principi d'igualtat

En aquest cas, no hi ha hagut desconeixement del principi d'igualtat, en la mesura en que la situació dels propietaris s'ha definit en funció de la legislació vigent al moment de la demanda dels permisos. Com ho escriu el perit en la seva memòria ja mencionada, « Són permisos en els que s'aplica la normativa vigent del moment de l'atorgament... » (veure foli 667).

Per tant, les diferències del tracte queden justificades per l'evolució del reglament en la matèria i el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Vives i altres

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació de la CTU del 6 de maig de 2008, en relació amb el recurs d'alçada interposat per la part demandant, és ajusta a dret i als fins que legitimen l'acció administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.