**** (104/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 104/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'octubre de 2006

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ferrer va presentar davant de l'Honorable BATLLIA, demanda laboral contra la societat Ramirez en reclamació de la quantitat de 36.512,06 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (19.053,65EUR) i d'havers laborals (17.458,43 EUR), juntament amb els interessos legals corresponents.

II.- La societat Ramirez es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que l'acomiadament de la Sra. Ferrer no fou injustificat ni improcedent, tractant-se d'un comiat lliure pel qual es va pagar-li el preavís i la compensació econòmica d'acord amb l'article 70.1 b de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- Per sentència de data 10 d'abril del 2006, l'Honorable Tribunal unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de l'actora, va condemnar la societat Ramirez a pagar a la Sra. Ferrer, la quantitat de 80,69 EUR més els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució, sense fer especial condemna en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Ferrer ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que en el supòsit dels fets d'autes, ens trobem davant d'un acomiadament injustificat efectuat per l'empresari, després que la treballadora es negués a acceptar les noves condicions econòmiques que pretenia imposar-li l'empresa, encobrint l'empresa, alhora d'escollir la forma d'acomiadar a la treballadora, un acomiadament lliure, quan es tracta d'un acomiadament injustificat.

II.- És pacífic que : el dia 1 de febrer del 2000, l'O. (O.), va contractar la Sra. Ferrer en qualitat d'agent comercial del departament publicitat; que les condicions del contracte foren modificades, una primera vegada, el dia 15 de febrer del 2000 i una segona vegada el dia 1 de gener del 2002 quan Ramirez es va substituir a O.; que el dia 26 de juliol del 2005 l'empresa va proposar a la seva empleada, formar part d'una nova branca del departament comercial; que la Sra. Ferrer va refusar aquesta proposta; que per carta notificada el dia 9 d'agost del 2005, l'empresa va comunicar a la Sra. Ferrer el seu acomiadament, donant-li un preavís de 66 dies.

III.- L'article 70.1 de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003, estipula que "...l'empresari pot acomiadar el treballador mitjançant preavís i/o compensació econòmica, en els contractes per temps indefinit...transcorreguts els 6 primers mesos , mitjançant un preavís a raó d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i el pagament, ensems, d'una compensació econòmica equivalent al salari d'un dia i mig de treball efectiu per cada mes treballat, fins a un màxim de 270 dies...". Aquesta norma legislativa, que estableix el supòsit d'un acomiadament dit lliure, no imposa de cap manera a l'empresari de justificar les causes del comiat, sinó que l'única obligació que li incumbeix és la de donar al treballador acomiadat, un preavís i pagar-li la compensació econòmica prevista. Per tant, en el supòsit d'un acomiadament fonamentat sobre les disposicions de l'article 70 de la Llei laboral, importa poc la causa o la raó per la qual l'empresari decideix de posar fi a la relació laboral, al contrari d'un acomiadament per culpa basat en les disposicions de l'article 72 de la referida Llei, on l'empresa ha de justificar el motiu de l'acomiadament, però, en canvi, no ha de satisfer cap preavís ni compensació econòmica. El dret andorrà només coneix aquests dos tipus d'acomiadament: un acomiadament del treballador, sense causa o per qualsevol causa, però en aquest cas l'empresari ha de compensar mitjançant un preavís i una indemnització econòmica; o un acomiadament per un motiu determinat, que, sí es provat, exonera l'empresari de pagar tota mena de compensació inclòs el preavís. En cas d'autes, Ramirez va acomiadar la Sra. Ferrer acceptant de donar-li un preavís i satisfer-li una compensació econòmica, per tant no ha de justificar els motius de l'acomiadament que no poden tenir cap efecte sobre la regularitat de l'acomiadament. L'única causa en aquest supòsit que podria donar lloc a una indemnització, seria un preavís incorrecte o una compensació econòmica insuficient, ço que no al·lega la Sra. Ferrer. Un acomiadament és una mesura unilateral decidida lliurament per l'empresari i no pertoca al treballador exigir que el seu comiat es faci segons les disposicions legals que ell mateix considera que s'han d'aplicar, sinó que només pot exigir que les normes legals escollides per l'empresari siguin respectades. En conseqüència no es pot estimar la demanda de la Sra. Ferrer en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

IV.- Pel que fa a la reclamació de l'actora en concepte d'havers laborals, la mateixa no critica el que fou dictat per la sentència impugnada, que s'ha doncs de confirmar.

V.- Encara que el recurs sigui íntegrament desestimat, les circumstàncies del litigi i el seu caràcter laboral justifiquen de no fer especial condemna en costes judicials.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 d'abril del 2006 en tots els seus extrems;

Sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.