Inadmissibilitat de la demanda, silenci admnistratiu, termini per recorrer (TESJA-097/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0076-2/2009 Núm. de Rotlle TSJA-097/10

S E N T È N C I A NÚM. 61-2012

PARTS:

Apel·lant: Blasco Representant: Zapata Advocat: Cano

Apel·lat: M.I. Govern Representant: Pina Advocat: Vives

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el tretze de juliol del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0076-2/2009.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'1 d'octubre de 2010 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Blasco" contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució tàcita que va denegar la petició formulada en via administrativa, i que declarés que el Govern era responsable dels danys i perjudicis soferts pel vehicle de la seva propietat, que havia estat requisat pel Servei de Duana i es trobava dipositat a les instal·lacions de la Duana de Sant Julià de Lòria, i que va resultar malmès com a conseqüència de les inundacions que van tenir lloc l'1 d'agost de 2008.

2n.- La representació de la societat agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en dos arguments fonamentals. D'una banda, es considera que poden ser examinades en el procés les al·legacions relatives a l'amplada del riu Runer, que el perit va tenir en compte en el seu dictamen, i que constitueix una de les causes de l'esllavissada i dels danys que va patir el vehicle de la recurrent, sense que això comporti una indefensió per a la contrapart. En segon lloc, es defensa que la inundació i la consegüent esllavissada no van ser excepcionals ni imprevisibles, i que els danys s'haguessin pogut evitar amb un mur de contenció de major alçada, per la qual cosa va quedar compromesa la responsabilitat administrativa del Govern, per la seva manca de previsió.

3r.- La representació del M.I. Govern es va oposar al recurs. En primer lloc, reprodueix l'al·legació relativa a la inadmissibilitat de la demanda, ja que la societat agent havia formulat una primera reclamació en via administrativa el 3 d'octubre de 2008, que va ser desestimada per silenci i no va ser impugnada en via administrativa ni jurisdiccional. En conseqüència, la segona reclamació formulada el 13 de juliol de 2009 no va suposar sinó una reiteració de la sol·licitud ja desestimada i ferma. Quant al fons, demana que es confirmin les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, quant al caràcter extraordinari i imprevisible de la inundació.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per elementals raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc si la demanda interposada per la societat agent resultava o no inadmissible, tota vegada que la representació del Govern ha reproduït aquesta al·legació en oposar-se al recurs d'apel·lació formulat per la contrapart.

Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que l'article 36 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que "el termini per a interposar la demanda davant el Tribunal de Batlles serà de tretze dies a comptar des de la data de notificació de la resolució expressa del recurs administratiu previ o a comptar de la data en què s'hagi de considerar resolt implícitament per silenci administratiu, d'acord amb el capítol IX del Codi de l'Administració, o en que una sol·licitud es pugui considerar refusada segons l'article 40 del Codi de l'Administració".

En aplicació d'aquest precepte i segons una pràctica constant, quan es produeix la desestimació per silenci d'una sol·licitud formulada davant de l'Administració, pel transcurs del termini de dos mesos sense que aquella s'hagi resolt expressament, l'interessat pot interposar recurs en via administrativa, o bé directament demanda en seu jurisdiccional, dins dels tretze dies següents. Aquest termini només podrà veure's reobert en el cas que l'Administració resolgui expressament, encara que de forma tardana, la petició de l'interessat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, no és objecte de discussió entre les parts que la recurrent va formular una reclamació davant del Govern, en data 3 d'octubre de 2008, en la qual demanava que li fos abonat el valor del vehicle litigiós, del qual adjuntava factura, que havia quedat malmès com a conseqüència de la inundació i l'esllavissada que van tenir lloc l'1 d'agost de 2008 a la Duana de Sant Julià de Lòria, lloc on el vehicle es trobava dipositat com a conseqüència d'una infracció duanera.

Un cop desestimada per silenci aquella reclamació, pel transcurs del termini de dos mesos comptats des del moment en què va ser formulada, la societat agent no va interposar recurs ni en via administrativa ni en via judicial, tal i com podia fer-ho directament, segons l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Enlloc de formular aquests recursos, l'entitat agent va reproduir la seva reclamació mesos després, el 13 de juliol de 2009, i front a la desestimació per silenci d'aquesta sol·licitud, va interposar la demanda inicial d'aquest procés.

Es desprèn d'aquests fets que la desestimació tàcita de la reclamació del valor del vehicle per part de la societat agent ja va guanyar fermesa quan va transcórrer -sense interposar recurs- el termini de tretze dies comptats a partir dels dos mesos següents a la seva sol·licitud, segons l'article 36 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal a què abans s'ha fet referència. En conseqüència, la posterior reclamació incideix sobre un acte consentit i ferm, de manera que resulta inadmissible, tal i com ho postula l'Administració demandada.

La sentència del Tribunal a quo ha considerat que, davant del silenci de l'Administració, es pot reproduir la sol·licitud, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció d'un any que contempla l'article 61 del Codi de l'Administració. Aquesta posició, que pot resultar plausible de lege ferenda, resulta contrària a les previsions de l'article 36 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, que expressament contempla un termini de tretze dies per a interposar demanda contra la desestimació per silenci d'una petició formulada davant de l'Administració.

Per aquestes raons, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la societat agent, sense que sigui possible examinar les qüestions de fons plantejades per les parts, atesa la inadmissibilitat de la demanda formulada per la recurrent.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Blasco" contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles l'1 d'octubre de 2010, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.