Recurs d'apel·lació sobre mesures de custòdia, habitatge i pensió alimentària en una parella de fet

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pombo

Advocat: Sra. Canales

Apel·lant: Sra. Morell

Representant: Sra. Hoyos

Advocat: Sra. Yuste

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Família. Parella de fet. Mesures que esdevén definitives. No compensatòria. Sosteniment habitatge alternatiu ponderable respecte els aliments dels fills. impossibilitat de condicionar l'ús de l'habitatge.

SENTÈNCIA 000210/2024

Andorra la Vella, 26 de novembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Pombo va interposar demanda de mesures provisionals a tramitar segons l'article 63 de la Llei 3/2012 qualificada de modificació de la Llei de qualificada del matrimoni contra la Sra. Morell, en què sol·licitava les següents mesures paternofilials:

"1) Pàtria potestat: quant a la pàtria potestat dels nostres fills menors A i B, interessa que s'exerceixi de forma conjunta entre ambdós progenitors.

2) Guarda i custòdia dels seus fills menors: pel que fa a l'atribució de la guarda i custòdia dels menors, el més adient és que en l'estat actual i les edats que tenen els seus fills, l'ostenti la Sra. Morell, que l'està ostentant de facto des de l'agost del 2020, sempre i quan es quedi residint al Principat d'Andorra juntament amb ells. Tanmateix, es reserva la possibilitat de sol·licitar la guarda i custòdia compartida més endavant, quan ho consideri escaient.

3) Atribució de l'ús i gaudiment del domicili que compartien: pel que fa a l'ús de l'habitatge on estaven vivint radicat a C, Avinguda D número 00, 0-0 de la Parròquia d'XXXX, interessa que s'atorgui al seu favor atès que és propietat de la seva família i amb l'adversa ja han convingut de mutu acord que aquest sigui el seu domicili, havent arrendat ella un pis de la seva elecció a la Parròquia d'Andorra la Vella i que ell està pagant.

4) Règim de visites al seu favor: demana que se li concedeixi un règim de visites per a que pugui estar i tenir contactes amb els seus fills. El règim de visites a favor seu, demana que sigui ampli i flexible en benefici dels menors, de manera que podran estar en la meva companyia sempre que els progenitors de comú acord ho decideixin. A manca d'acord, i amb caràcter de mínims, podrà estar en companyia dels seus fills:

a) Contactes ordinaris: consistent en caps de setmana alterns de divendres a la sortida de l'escola o activitat extrajudicial (on seran recollits per mi) fins el dilluns al matí que els portaré a l'escola. De dimecres a la sortida de l'escola o activitat extraescolar (on seran recollits per mi) fins el dijous que els portaré a l'escola, quan els tingui amb mi aquell cap de setmana. De dimarts a la sortida de l'escola o activitat extraescolar (on seran recollits per mi) fins el dijous que els portaré a l'escola, quan no els tingui amb mi aquell cap de setmana.

b) Vacances escolars: Durant les vacances escolars de Nadal els menors estaran en companyia de la seva mare la primera meitat de les vacances escolars (per exprés desig d'ella), iniciant-se el primer dia de les vacances escolars dels menors de nou. Les vacances escolars de Tots Sants i Carnestoltes, o qualsevol altra igual o inferior a una setmana, ens repartirem aquests períodes de vacances escolars alternativament. A mi em correspondrà la setmana de Carnestoltes els anys parells i a la mare la setmana de Tots Sants i els anys senars em correspondrà la setmana de Tots Sants i a la mare la de Carnestoltes. Les vacances escolars de Setmana Santa ens repartirem aquest període per meitats, passant la primera setmana amb mi i la segona amb la seva mare, i així alternativament. Les vacances escolars d'estiu, els nostres fills estaran en la meva companyia la meitat de les vacances escolars, passant dues setmanes amb mi i dues setmanes amb la seva mare, alternativament. En aquest repartiment a la mare li correspondrà la segona quinzena d'agost i la primera setmana de setembre i fins que els menors vagin a l'escola -per exprés desig manifestat per ella-.

c) Aniversaris i onomàstiques: el dia del meu aniversari i onomàstica els menors estaran amb mi. El dia de l'aniversari i de l'onomàstica de la mare els menors estaran amb ella. Els dies de l'onomàstica i aniversari dels menors ho celebrarem de forma conjunta, i si no fos possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors. En cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitors, podent estar en companyia meva els anys parells i amb la mare els anys senars.

d) Desplaçaments fora d'Andorra: ambdós progenitors podrem gaudir de la companyia dels nostres fills a Andorra i a l'estranger (havent-nos d'entregar els passaports dels menors cada vegada que els necessitem). El progenitor que tingui els menors haurà d'informar en tot moment a l'altre progenitor del lloc on estaran els menors així com facilitar un número de telèfon de contacte.

e) Contactes telefònics: el progenitor no custodi podrà tenir contacte telefònic amb els menors, almenys una vegada al dia.

5) Pensió alimentosa pels menors: Ambdós progenitors haurem de fer front a totes les necessitats dels nostres fills amb els nostres respectius mitjans. A part de les despeses a les que hauré de fer front quan els meus fills estan amb mi, en concepte d'aliments abonaré totes les despeses domiciliades dels nens, que a títol enumeratiu i no limitatiu són estudis, menjador escolar, assegurances mèdiques, despeses medicofarmacèutiques, activitats extraescolars de tot tipus (també les d'estiu), ludoteca o esplais, transport escolar si fos necessari, excursions escolars, colònies, estudis superiors, llibres i material escolar, APA, forfaits d'esquí, esquí club, material d'esquí i esportiu en general, classes de reforç... El pagament d'aquestes despeses l'està assumint des de sempre i també des de que es van separar i les continuarà pagant tal i com ha vingut fent fins ara, i les abonarà mentre els seus fills estiguin cursant estudis, amb un degut aprofitament acadèmic dels mateixos i fins que assoleixin la seva independència econòmica. També abonarà les despeses d'habitatge dels menors quan estiguin amb la seva mare, sempre i quan la Sra. Morell visqui en un pis de lloguer i no hi visqui amb ningú més a parts dels seus dos fills. La quantitat màxima que abonarà per aquest concepte serà de mil dos-cents euros (1.200.- EUROS) mensuals i ho abonarà sempre que els seus fills siguin menors d'edat, continuïn vivint almenys un d'ells al pis amb la seva mare o fins que assoleixin la seva independència econòmica. El lloguer de mil dos-cents (1.200.- EUROS) mensuals pel pis que ha arrendat la Sra. Morell l'està pagant ell des del mes de maig del 2020 -havent assumit fins i tot la fiança del pis-. Les despeses extraordinàries, entenent-se com a tals aquelles despeses impredictibles o imprevisibles, seran satisfetes al 100% per ell. Aquest extrem és el controvertit i respecte al qual no hi ha hagut acord ja que la part contrària li demana d'abonar a més a més una pensió d'aliments per cada fill. No hi està d'acord perquè amb el pagament de les despeses fixes i domiciliades que s'han enumerat més amunt, més la roba, aliments, lleure i altres, que haurà de pagar quan estiguin en la seva companyia, i amb el pagament de mil dos-cents euros (1.200.- EUROS) corresponent al pis on viuen els seus fills quan estan amb ella, considera que compleix amb escreix amb les seves obligacions econòmiques envers ells. Amb el pagament de les despeses enumerades assegura als seus fills un habitatge confortable i amb bones condicions i un bon nivell de vida.

Endemés, cal tenir en compte que amb el règim de visites al seu favor que ha demanat, els seus fills estaran en la seva companyia dotze dies sobre un total de vint-i-vuit dies i amb la seva mare els setze dies restants -segons càlcul Standard de 4 setmanes- i, d'aquesta manera la mare només haurà de fer-se càrrec de la manutenció dels seus fills setze dies sobre els vint-i-vuit dies mencionats. Respecte a la seva respectiva situació i capacitat econòmica, ha de dir que els únics ingressos que percep són els del ORG_0, del qual n'és el titular, amb l'afegit que segons la facturació del negoci, s'atribueix un salari mensual de dos mil cinc-cents (2.500.- EUROS) i tres mil euros (3.000.- EUROS) nets, més els guanys a finals d'any, si és que n'hi ha. I la Sra. Morell té estudis superiors de F, màster en teràpies manuals, la diplomatura de Turisme i professora d'anglès. Des de fa cinc anys, aproximadament, està treballant per ell al ORG_0 anteriorment descrit i des de l'1 de maig del 2020 percep un salari net de mil sis-cents euros (1.600.- EUROS) mensuals per trenta hores de treball a la setmana. Endemés, té en propietat un pis al Carrer C, Edifici E, Bloc II d'Andorra la Vella, sobre el qual hi ha un préstec hipotecari que paga un tercer i el té arrendat. Tenint en compte l'anterior, entén que la seva participació en les despeses dels seus fills és ajustada a la seva capacitat econòmica i a les seves necessitats i en determinats moments potser massa elevada, com per exemple aquest mes de desembre que ha estat de baixa i només ha percebut mil euros (1.000.- EUROS) i escaig, tal i com acreditarà oportunament. La seva situació econòmica la demostrarà oportunament en període de proves."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 26.7.2022 amb la següent part decisòria :

"Primer.- que estimant parcialment la demanda de mesures provisionals definitives, tramitada segons disposa l'article 63 de la Llei 3/2012, del 19 d'abril, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni del 30 de juny de 1995, articulada aquesta pel Sr. Pombo contra la Sra. Morell, i tanmateix prosperant alguns dels pediments que la darrera té interessats en la seva reconvenció, ha d'adoptar les mesures provisionals definitives decidides segons preveuen els

Fonaments de dret

Fonaments de dret I.- i II.- de la present resolució.

Tot això sense fer especial condemna sobre les costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants."

3.- El 5.9.2022 la representació processal de la Sra. Morell va formular una petició d'aclariment i el Tribunal va dictar Aute en data 10.10.2022 amb la següent decisió:

"Primer.- Desestimar la petició d'aclariment formulada per la representació processal de la Sra. Morell mitjançant escrit presentat als 5 de setembre d'enguany.

Segon.- Donar lloc a la petició d'aclariment formulada pel Sr. Pombo per escrit de 7 de setembre darrer, únicament en el sentit de que l'atribució del domicili familiar que li ha estat efectuada va condicionada a que satisfaci, com ha vingut fent d'ençà l'agost del 2020, el preu de l'arrendament de l'habitatge actual on resideix la Sra. Morell i els seus dos fills menors d'edat A i B, i això fins que els fills comuns assoleixin llur independència econòmica més enllà de la majoria d'edat i sempre que continuïn els estudi superiors amb normal aprofitament."

4.- El 7.11.2022 la representació processal de la Sra. Morell ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments expressats en el seu escrit, demana que es revoqui la sentència d'instància segons l'exposat en l'apartat Onzè

"a) Establir el cost mínim dels nens en l'import de 3.110 euros/mes -sense incloure en cap cas l'habitatge, o de 4.308,59 euros amb la compensació per l'habitatge inclosa.

b) Establir la proporció de la contribució dels progenitors a raó d'un 90% a càrrec del pare i un 10% a càrrec de la mare.

c) Establir doncs que el Sr. Pombo ha d'assumir un import de 2.800 euros/mes que ha de satisfer en les següents formes alternatives:

a. Continuar assumint les despeses ordinàries dels menors, satisfetes a tercers amb import aproximat o promig de 963,19 euros/mes, mes una pensió a favor de la Sra. Morell de 1.800 euros/mes (920 euros/mes/nen), amb efectes des del mes d'agost de 2022 inclòs, revisable amb l'IPC a partir del mes d'agost de 2023 inclós. b. Subsidiàriament, satisfer una pensió a favor de la Sra. Morell de 2.800 euros/mes (1.400 euros/mes/nen), també amb efectes des del mes d'agost de 2022 inclús, E també revisables amb l'IPC en els mateixos termes indicats, i la mare haurà d'assumir la totalitat de les despeses ordinàries dels menors. Aquesta alternativa contravindria però la realitat familiar i la pràctica efectiva fins a la data, essent susceptible de provocar conflictes. d) Subsidiàriament i pel cas que l'import establert a favor de la Sra. Morell com a compensació de l'habitatge hagués de tenir efectes, o incloure's a la pensió, l'import a assumir pel Sr. Pombo seria de 3.900 euros/mes (90% de 4.308,59 euros/mes), que hauria de satisfer en les següent formes alternatives: a. Continuar assumint les despeses ordinàries dels menors, satisfetes a tercers amb import aproximat o promig de 963,19 euros/mes, mes una pensió a favor de la Sra. Morell de 1.740 euros ai mes (870 euros/mes/nen), amb efectes a partir del mes d'agost de 2022, i revisable amb l'IPC a partir del mes d'agost de 2023 inclòs, i satisfer els 1200 euros/mes del pis a la mare, també revisable amb l'IPC segons s'exposa mes endavant.

b. Subsidiàriament, satisfer un import a favor de la Sra. Morell de 3.900 euros/mes, que integraria els 1200 euros de l'habitatge, i 2.700 euros al mes (1.350 euros/mes 7nen), amb efectes des del mes d'agost de 2022 inclòs, i també revisables amb l'IPC en els mateixos termes indicats, i la mare haurà d'assumir la totalitat de les despeses ordinàries dels menors. Aquesta alternativa també contravindria però la realitat familiar i la pràctica efectiva fins a la data, essent susceptible de provocar conflictes.

e) Les despeses extraordinàries hauran d'ésser assumides al 100% pel Sr. Pombo tal com te demanat ell mateix en funció de la realitat familiar i de les respectives situacions dels dos progenitors. l subsidiàriament a raó del 90-10, sempre que siguin necessàries o estiguin degudament pactades en quant a procedència i en quant a import.

f) Estableixi una pensió compensatòria a favor de la mare de 400 euros/mes fins a la independència econòmica del darrer dels fills, a partir del mes d'agost de 2020 -primer mes posterior a la separació-, i revisable amb l'IPC una vegada a l'any a partir del mes d'agost de 2021.

g) Confirmi el pagament de 1200 euros/mes a càrrec del Sr. Pombo i a favor de la Sra. Morell, com a compensació per l'ús de l'habitatge, i aclareixi els termes del pagament dels mateixos, indicant que haurà de satisfer-lo fins a l'autonomia econòmica del darrer dels fills, revisable amb l'IPC des del mes d'agost de 2021 i sense cap altra condició, ni de convivència, ni de vivenda concreta que pugui ocupar la Sra. Morell."

El 10.11.2022 el Sr. Pombo va presentar recurs d'apel·lació i segons els seu escrit de recurs sol·licita que es revoqui la sentència d'instància en el sentit següent :

"a) Declarar que el pagament dels 1.200.-EUR mensuals per part meva pel lloguer de l'habitatge on l'adversa visqui amb els menors ha de ser considerat pensió alimentosa dels nostres fills.

b) Declarar que el pagament de 1,200.-EUR mensuals per part meva pel lloguer de l'habitatge on l'adversa visqui amb els menors l'hauré de fer sempre que l'adversa no visqui a l'habitatge amb ningú mes a part dels nostres dos fills. Subsidiàriament i en l'inesperat cas que no s'estimi l'anterior, declarar el pagament de 1.200.-EUR mensuals per part meva pel lloguer de l'habitatge on l'adversa visqui amb els menors l'hauré de fer sempre que l'adversa no visqui a l'habitatge amb ningú mes a part dels nostres dos fills, a excepció feta dels familiars de l'adversa fins al segon grau.

c) Declarar que els 1.200.-EUR mensuals en concepte de lloguer s'abonaran sempre els nostres fills siguin menors i continuïn vivint almenys un d'ells amb la seva mare, i, una vegada majors d'edat continuaré pagant únicament si viuen almenys un d'ells amb la seva mare l no han assolit la seva independència econòmica.

d) Confirmar la resta pronunciaments que conté la Sentència avui parcialment recorreguda.

e) Condemnar a l'adversa a satisfer a aquesta part, la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, de segona instància de conformitat amb el que preveu en relació a les costes processals l'article 350.1 del CPC."

5.- Per escrit de data 6.2.2023 el Ministeri Fiscal s'ha oposat al recurs de la Sra. Morell i parcialment al recurs del Sr. Pombo.

Per escrits de data 3.2.2023, el Sr. Pombo i la representació de la Sra. Morell s'han oposat al recurs de l'adversa.

6.- Aquest Tribunal va dictar sentència resolent l'apel·lació en data 11.5.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- DESESTIMEM els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Morell i de Pombo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 de juliol de 2022, que confirmem íntegrament en la seva part dispositiva.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels recursos.".

En data 5.5.23 la representació processal de la Sra. Morell va formular incident de nul·litat d'actuacions, i el 19.7.23 el Sr. Pombo va aportar les al·legacions al respecte.

Per Aute de 11.10.23 el Tribunal va decidir el següent :

"DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 11 de maig de 2023. Sense pronunciament en matèria de costes d'aquest incident.

Contra aquest Aute hi cap recurs d'apel·lació en els termes previstos en l'article 18 quarter 4art de la Llei Transitòria de Procediments Judicials."

7.- El 6.11.23 el Ministeri Fiscal va interposar recurs d'apel·lació envers aquesta darrera decisió i es va nomenar un nou tribunal a fi de resoldre el recurs d'interposat.

Desprès de les al·legacions de les demés parts, el Tribunal va dictar Aute el 16.5.24 amb la següent part decisòria:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra l'Aute 135/2023 de data 11-10-2023 que es confirma íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada."

8.- El 18.10.24 el Tribunal Constitucional ha dictat sentència decidint que :

"1. Estimar els recursos d'empara interposats per la representació processal de la Sra. Morell i pel Ministeri Fiscal contra l'aute del 16 de maig del 2024, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, així com contra les resolucions precedents i concordants del procediment.

2. Declarar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

3.- Anul·lar la sentència de l'11 de maig del 2023, l'aute de l'11 d'octubre del mateix any i de l'aute del 16 de maig del 2024, dictats per ta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, i, acordar la retroacció de les actuacions al moment en que es va produir la vulneració esmentada, ordenant a la Sala Civil que dicti una sentència entrant en el fons dels recursos d'apel·lació de les parts, prenent en consideració els elements probatoris que consten en les actuacions.

4. Declarar que l'estimació dels recursos d'empara comporta que la imposició de costes no sigui procedent.

5. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."

9.- Aquesta sentència es va deliberar telemàticament per raons d'urgència en la setmana de l'11.11.24.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles CRUZ MORATONES.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Pombo reclama en el mes de gener de 2021 front la part defenent en demanda de mesures provisionals en el marc d'una parella de fet amb la Sra. Morell, la qual també demana determinades mesures provisionals.

La sentència d'instància disposa de mesures provisionals com a definitives, unes, acordades entre els progenitors convivents i, d'altres, les resol per manca d'acord entre les dues parts.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

RECURS DEL SR. Pombo

Segon.- Parella de fet. Mesures definitives.

Estem davant d'un procediment de mesures provisionals i que està resolt a l'empara de l'article 63 de la LQM el qual resulta d'aplicació per la redacció donada per l'article 5 de la Llei 3/2012 a la disposició addicional segona de la LQM. El fet que calgui adoptar la decisió la forma de sentència es fonamenta en que en el cas d'una parella de fet (que no està inscrita en el Registre d'Unions estables de parella) les mesures provisionals esdevenien mesures definitives, doncs ja no calia acudir a un procediment principal perquè no hi havia cap vincle que calgués ser dissol posteriorment. Així ho ha vingut establint la nostra jurisprudència, anterior a l'entrada en vigor del CPC, i a tal d'exemple recollim parcialment la sentència TSJC 94/99 de 27 de gener de 2000:

"fV.- Ambdós pressuposen una demanda de nul·litat, separació o divorci del matrimoni, ja presentada o pròxima a interposar; i les mesures que s'adopten a l'empara de l'article 51,1 pels tràmits del procediment del 63 són *provisionals" car les mesures * definitives" les establirà la posterior sentència de nul·litat, de separació o de divorci (arts. 52 al 57 de la mateixa llei).

Les parelles no matrimonials poden tenir interessos comuns (habitatge, fills menors, bens...) i, en el cas de conflicte, cal proveir judicialment les mesures adients si elles no arriben a un acord. És imprescindible fer-ho car poden haver-hi interessos superiors (dels fills menors especialment, com és el cas) sobre els quals es indefugible disposar-ne, el mateix que succeeix en el supòsit de crisi del matrimoni.

En aquelles situacions de crisi de la unió de les parelles de fet hi ha la mateixa raó que en les situacions de crisi matrimonial per adoptar les mesures pertinents, i cal, doncs, aplicar per analogia a les primeres els preceptes que la llei ha establert per a les darreres (art.51,1) pel que fa al dret material, i 63 al processal).

Hom no pot demanar a les parelles no matrimonials que presentin demanda de separació, de nul·litat o de divorci del matrimoni, car no hi ha matrimoni; i la "provisionalitat" que aquells preceptes determinen a les mesures que estableixen respon a que hi ha procés de separació, de nul·litat o de divorci; però tal procés no existeix, ni pot existir, en els supòsits de les unions sense vincle de matrimoni.

Conseqüentment, no és possible exigir en els darrers un nou procés, ja que com també diu el Digest (50,17,135) a ningú se li pot demanar l'impossible {la quae dari impossibilia sunt, vel quae rerum natura non sunt, pro non adietis habentur) ; i és impossible que se'ls pugui aplicar l'article 51,2.

El procediment de l'article 63 compleix tots els requisits constitucionals, doncs en ell hi ha la contradicció, la defensa, l'audiència, la doble instància etc., i dona per tant satisfacció a l'article 10 de la Constitució; pel que cal concloure en la seva idoneïtat per substanciar les peticions de les mesures que senyala l'article 51.1, les quals poden ser instades per les parelles no matrimonials en extingir llur convivència; i la resolució que recau en aquests casos en tal procediment no té la *provisionalitat" que és inherent als supòsits matrimonials ja que en aquests s'està a l'espera de la resolució definitiva del procés de separació, de nul·litat o de divorci; sentència que determinarà amb caràcter definitiu les mesures pertinents (art. 55 a 57), però aquesta sentència no podrà existir en aquest cas.

Perquè no pot pretendre's que cal una demanda posterior per determinar l'atribució de la custòdia del menor (com digué la sol·licitant de les actuals mesures),ja que no hi ha raó per fer repetir en un nou procés el que ja s'ha discutit i determinat en el present; sense perjudici, com és obvi, de la possibilitat d'instar després un canvi de les mesures adoptades quan hagin canviat substancialment les bases que foren tingudes en compte en acordar les precedents; i sense perjudici també de poder entaular un procés declaratiu pel que fa a les atribucions patrimonials que esdevinguin en el seu cas necessàries.

Escaurà doncs confirmar la decisió del Batlle sobre aquest punt (part dispositiva i IV CONSIDERANT de la seva resolució); resolució, no obstant, que ha de tenir la qualificació de sentència i no pas d'Aute en posar-se terme

de manera definitiva a la qüestió principal d'acord amb el que s'ha raonat anteriorment i conforme a l'article 18,1-c de la Llei Qualificada de la Justícia.

Tercer.- Condicionants del progenitor no custodi.

La pretensió del Sr. Pombo de posar condicionants a la mesura ja acceptada de fer-se càrrec del lloguer d'un habitatge per la mare i les filles (A i B, 11 i 10 anys respectivament) que actualment són 1200EUR al mes com al fet de que, en cas de conviure-hi amb una tercera persona, s'extingiria el seu compromís de pagar el lloguer, no pot ser atesa, doncs l'aportació econòmica de pagar un habitatge -distint del conjugal- perquè la mare i els dos fill comuns hi convisquin respon a la protecció del fills que necessiten un habitatge fins la majoria d'edat com a mínim ( i no quan és només per raons de necessitats d'un progenitor no custodi), i si existeix una incorporació d'un tercer això no perjudica la seva protecció ni ve recollida com a causa d'extinció de l'atribució d'us del progenitor custodi en l'article 142 de la llei 30/22 qualificada de la persona i de la família. A més, que el progenitor no custodi no pot condicionar ni controlar la vida personal futura de la mare dels fills, que ja viu en un altre domicili que no era el conjugal.

Finalment, pel que fa a que el pagament del lloguer del domicili alternatiu al convivencial que ja assumeix el pare, sigui tingut en compte com a part dels aliments dels fills, així ha estat ponderat per la sentència d'instància (pàgina 16 in fine) ara ens hi tornarem a referir en tractar el recurs de la mare.

Pel que fa a la durada de l'obligació de pagament del lloguer l'habitatge alternatiu, hem de dir que ja se li aclareix -de manera perfectament ajustada a la nostra jurisprudència- en l'Aute d'aclariment d e 10.10.22 quan es disposa que "... i això fins que el fills comuns assoleixin llur independència "econòmica més enllà de la majoria d'edat i sempre que continuïn el estudis superiors amb normal aprofitament."

En conclusió, el recurs ha de ser desestimat.

RECURS DE LA SRA. Morell

Quart.- Pensió d'aliments

La mare troba insuficient la pensió d'aliments fixada per la sentència. Cal tenir present que el pare no només pagarà una pensió d'aliments de 600EUR per cada fill, sinó que també paga el lloguer d'un habitatge de tercer perquè pugui servir d'habitació a la mare i als dos fills comuns I aquesta aportació cal ponderar-la a l'hora de fixar els aliments, atès que el dret/deure de proporcionar habitació als fills també s'integra en el concepte d'aliments. I també cal tenir present que amb la distribució de la guarda acceptada pels dos progenitors, resulta que el pare té els dos fills al seu càrrec un total de 12 dies al mes i n'assumeix la despesa corresponent.

Tot i que en el seu recurs no fa cap precisió sobre les mesures que han de concretar-se per damunt de les fixades per la sentència d'instància (tècnica processal deficient perquè situa en indefensió a la part contrària i al mateix Ministeri Fiscal) farem l'esforç de deduir que s'està referint al quadre Excel per la mare efectuat sobre les despeses dels seus fills que apareix en el document 7 de la contesta a la demanda (foli 73 de les actuacions).

En aquesta quadre arriba a la conclusió que la despesa dels fills ascendeix a 4.308,59EUR mensuals (inclòs el lloguer de l'habitatge alternatiu). Però de la seva relació de despeses es constata que inclou despeses de la seva persona (el seu vehicle; 1.692EUR de FEDA; 1.572EUR de WIFI; 1.200EUR de benzina; 1.200EUR de metges i farmàcia; 3.600EUR de roba dels dos nens; dos vegades inclou "extres" dels nens amb un total; 2.400EUR de lleure o 2.400EUR o vacances. En fi, que, tot i no haver acreditat que els fills requereixin d'una atenció excepcional o d'un nivell de vida per damunt del que resulta ordinari a la seva edat, les sumes indicades resulten del tot fora de lloc. Per contra, la pensió d'aliments fixada pel batlle és més que suficient (600EURper a cada nen més l'habitatge que els hi assegura amb el pagament del lloguer), tal i com també informa el Ministeri Fiscal. La pensió d'aliments ha de ser ratificada, recordant un cop més que els nens es passen 12 dies al mes en companyia del pare que es fa càrrec de la seva manutenció.I, en coherència amb el que acabem de dir, ens sembla que el repartiment de les despeses extraordinàries del 60% a càrrec del pare i la resta a càrrec de la mare, està plenament proporcionada i la mare tampoc respecte aquesta qüestió ens ha proporcionat cap paràmetre de contrast sobre la situació econòmica del pare ni de cap compromís ferm del pare d'assumir unes determinades despeses dels fills, fora de quan estiguin en la seva companyia.

Cinquè.- Pensió compensatòria en una parella de fet

Pel que fa a la pensió compensatòria que reclama la mare hem de compartir el criteri de la sentència d'instància en el sentit que la parella o unió de fet no està equiparada en tot a les parelles matrimonials o a les unions estables de parella pel que respecte als aspectes de la relacions personals entre el progenitors i per aquesta raó, la pensió compensatòria no està prevista en cap disposició ni per a la unió estable de parelles, ni per a les parelles de fet (com es constata en la Llei vigent 30/22 -article 154- ni abans amb la Llei Qualificada del Matrimoni i les seves reformes -article 57). Llevat que hi hagi algun acord previ entre les parts en previsió de ruptura, no pot ser atesa la seva petició.

Sisè.- En conclusió, els dos recursos han de ser desestimats sobre les mesures definitives que ha dictat la sentència d'instància, les quals podran ser revisades si es dona un canvi important de les circumstàncies.

Malgrat aquesta desestimació, no fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada, atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i no en no concorre cap motiu de temeritat o de mala fe per cap dels recurrents.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMEM els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Morell i de Pombo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 de juliol de 2022, que confirmem íntegrament.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.