Família - Guarda compartida - oposició del fill - particularitats (3000129/2020)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000306/2021 ORIGEN: 3000129/2020 - 00

NIG: 5300542120200000594

PARTS:

Apel·lant: Sr. Durán

Representant: Sra. Pera

Advocat: Sra. Pulido

Apel·lat: Sra. Esteban

Representant: Sra. Pera

Advocat: Sra. Briones

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Família - Guarda compartida - Oposició del fill - Particularitats

SENTÈNCIA 221-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El data 21.7.21 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- que ha d'estimar i estima la demanda de divorci interessada pel Sr. Durán i acceptada per la Sra. Esteban, declarant dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els mencionats en data 00 d'agost del 2006 a la Parròquia d'Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra), desestimant-se la petició de modificació de les mesures paternofilials que es contenen en la sentència declarativa de separació matrimonial dictada el 20 d'abril del 2011 en el marc dels autes contenciosos enregistrats amb el número seqüencial B-1932-3/2010 i tanmateix la reconvenció. Tanmateix no s'efectua especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta instància segons ho preveu el darrer Considerant.

Procedint a la inscripció d'ofici de la present resolució prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació que es presenta directament davant la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra en el termini de 13 dies hàbils des de la notificació de la sentència, havent d'adjuntar còpia de la present resolució on consti la data de la notificació i igualment havent de comunicar, aquell mateix dia, la interposició del recurs d'apel·lació a aquest tribunal, en seguiment a les disposicions de la Llei 24/2018, de 18 d'octubre, del Codi de procediment civil."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del Sr. Durán va interposar recurs d'apel·lació en data 14.9.21 i segons el que s'hi exposa, demana que es revoqui la sentència recorreguda.

Tercer.- Per escrit de data 12.10.21, el Ministeri Fiscal va oposar-se al recurs formulat, i el 20.10.21 la representació de la Sra. Esteban va sol·licitar que es desestimés íntegrament el recurs i que es condemni a la part recurrent al pagament de les costes d'aquesta segona instància, incloses les d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment de divorci, la part agent a més de sol·licitar la dissolució del vincle matrimonial, demana la guarda i custòdia compartida del seu fill Criado, nascut en el dia 27.9.2005. També demana la devolució de la meitat del dipòsit o fiança del pis de lloguer.

La mare s'oposa al canvi de règim de custòdia perquè considera que el que varen establir de mutu acord des de la separació legal en 2010 és el que més convé al seu fill i que aquest ja s'ha pronunciat en diverses ocasions en que no volia cap canvi al respecte. Pel que fa a la devolució del dipòsit afirma que ja s'havia pactat la dissolució del regim econòmic en el moment de la separació i res. És a va dir al respecte i calia entendre ja implícitament que els cònjuges no tenien res més a reclamar-se.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda en declarar la dissolució del matrimoni per divorci però rebutja el canvi de guarda i custòdia així com la qüestió de la reclamació dinerària respecte la meitat del dipòsit del pis de lloguer, sense fer imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça el Sr. Durán i s'oposen al recurs la defenent i el Ministeri Fiscal.

SEGON.- El recurrent insisteix en aquesta alçada en la qüestió de la guarda i custòdia del seu fill Criado de 16 anys d'edat per demanar que sigui setmanalment compartida entre els progenitors. Després de recollir la doctrina jurisprudencial de la Sala en favor d'aquest règim de guarda, el recurrent afirma que no hi ha elements que desaconsellin aquesta mesura. Però sens dubte fa una lectura de les actuacions legítimament interessada i esbiaixada.

Efectivament, com ja recull la sentència d'instància, sí que hi ha factors en contra de la pretensió sol·licitada. Més enllà de que en abstracte ja compartim i reiterem que les avantatges de la guarda i custòdia compartida són més paleses que els inconvenients, també és cert que no sempre és possible i que cal examinar les circumstàncies concretes en cada cas.

Aquí ens trobem, en primer lloc, en que el fill afectat ja té 16 anys i ha manifestat de manera extensa i reiterada que no vol el canvi de guarda perquè el que ja té (viure amb la mare i caps de setmana alterns, més el sopar de cada divendres) li resulta suficient i que el canvi podria resultar-li pertorbador. Això en un adolescent de 16 anys ha de ser valorat, encara que ja hem dit en altres ocasions que si bé l'opinió dels fills afectats no és vinculant, també hem dit que en els casos ja d'adolescents la seva opinió pot ja tenir una major incidència en la decisió final, atès que el forçar una situació personal a la seva edat pot produir conseqüències negatives per a ell i pel progenitor que ho vol tenir. Ja als 16 anys resulta molt difícil imposar conductes contràries a la voluntat sense reacció negativa que encara pot resultar més perjudicial en la relació amb el progenitor que ho reclama. Però encara pot resultar pitjor en el casos com el present que les característiques clíniques de l'adolescent i la necessitat de tractament assistencial, aconsellen, a parer d'un especialista - Sra. ENTITY_10- que el ve tractant en els darrers anys, uns hàbits i unes rutines estables, normalitat de l'Criado que es pot veure alterada pels canvis setmanals.

En conclusió, tenint com a vector de les nostres decisions l'interès superior del menor i pensant en el seu prioritari benestar, hem de coincidir amb la decisió de la instància de no estimar convenient més canvis radicals en la seva vida (l'actual sistema perdura des de fa 11 anys) i el pare hauria d'explorar la disposició del fill a mantenir uns contactes intersetmanals més freqüents, tal i com la mare ja li havia proposat en diverses ocasions i comptant amb el treball psicològic previ dels especialistes que el tracten, per aconseguir un major contacte paterno- filial.

El motiu no pot reeixir.

TERCER.- Pel que fa al segon motiu relatiu a la devolució del dipòsit pel lloguer de l'habitatge conjugal i que el demandant ho vincula a la dissolució del règim econòmic matrimonial, hem de coincidir amb la sentència que aquell règim ja es va dissoldre en la sentència de 19.7.10 en que es va acordar la separació dels cònjuges i per tant ja no cal tornar a dissoldre'l. En aquell moment ja no es va discutir la qüestió actual del dipòsit i per tant caldrà que sent aliena al règim econòmic, el pare haurà d'acudir a un altre procediment on es discuteixi l'existència de tal deute que la mare nega.

Aquest motiu tampoc pot prosperar i amb ell el recurs es desestima.

QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Durán contra la Sentència dictada pel Batlle en data 21 de juliol de 2021, que confirmem íntegrament, sense fer imposició de les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.