IMMIGRACIÓ. anul·lació de l'autorització d'immigració (TSJA-IM-005/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0112-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-005/12

S E N T È N C I A NÚM. 66-2012

PARTS:

Apel·lant: Amorós

Representant: Agullo

Advocat : Águila

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Nuñez

Advocat : Tur

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el catorze de setembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0112-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Amorós va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 9 de novembre de 2011, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre d'Interior del 29 de març de 2011, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Amorós mitjançant sentència de l'1 de juny de 2012.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de juny d'enguany, la Sra. Amorós manifesta principalment que:

residia de manera efectiva i permanent al país, essent reagrupada amb la seva mare, Sra. ENTITY_7;

cursava actualment estudis superiors a València;

comptava treballar al país en finalitzar els seus estudis.

4.- L'escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

la demandant no resideix de manera permanent a Andorra;

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 143 de la LQI.

Segon.- La Sra. Amorós ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licita la revocació de la decisió governativa del dia 23 de novembre de 2011 i que confirmava l'anul·lació de la seva autorització d'immigració (vàlida del 20 de maig de 2008 fins el 20 de novembre de 2013), obtinguda per reagrupament familiar vers la seva progenitora, a resultes de les enquestes realitzades a principis dels anys 2010 i 2011.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que la Sra. Amorós no residia de forma permanent a Andorra.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que la recurrent, com també la seva mare Sra. Olmo, no han acreditat la realització d'una activitat vital al país.

El recurs és clarament desestimable. En efecte, per començar, la recurrent no realitza, en aquesta alçada, cap crítica detallada de la sentència combatuda, sinó que reprodueix els arguments produïts en la instància, actuació que seria suficient per denegar l'apel·lació.

Si tornéssim, fins i tot, a fiscalitzar el fons de l'assumpte, força és de constatar que l'apel·lant no satisfà el criteri indispensable de la residència permanent a Andorra.

Aquesta sentència s'adopta coetàniament amb aquella que oposa el M.I. GOVERN amb la mare de l'apel·lant (Sra. ENTITY_7) i que interessa l'anul·lació de la seva autorització d'immigració per raó de la manca de residència i treball permanent al país. La resolució 65-2012 de data d'avui, conclou que la Sra. Amorós no ha residit al país, com a mínim entre octubre de 2008 i febrer de 2011, donant aquí per reproduïdes les motivacions de dret i de fet que aquesta Sala ha desenvolupat en l'esmentada decisió jurisdiccional. És possible que la desvinculació de la Sra. Amorós amb Andorra coincideixi amb l'inici de la carrera universitària de la seva filla a València, a comptar del mes de setembre de 2008 (folis 92, 130 i 131). En tot cas, malament l'estudiant Sra. Amorós pot continuar a mantenir el seu centre d'interessos a Andorra -circumstància que fonamenta l'article 59 de la LQI- a partir del moment en què la seva mare deixa de residir efectivament al Principat. De fet, ni tan sols sabem quins lligams manté actualment la Sra. Amorós amb Andorra i fins i tot si hi torna durant les vacances escolars, no essent creïbles les manifestacions de la Sra. Macias en aquell sentit (foli 112), puix també afirmava haver compartit domicili amb la Sra. Amorós entre l'any 2009 i el mes de novembre de 2011 (folis 172), quan resulta que el seu prop fill Machado va confiar a un agent de Policia, al mes de gener de 2011, que en el pis mencionat només hi vivien ell, la pròpia mare (Sra. ENTITY_11) i la seva germana més petita (foli 136). La prova de la vinculació amb el país recau pràcticament (i insuficientment) en el testimoniatge aïllat d'un metge de capçalera d'Andorra que indica visitar a la Sra. Amorós un o dos cops per any (foli 198).

En tot cas, les enquestes del Servei de Policia, molt detallades, no queden desvirtuades per l'activitat probatòria escassa de la recurrent.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Amorós contra la sentència 2012-079, de 1 de juny de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.