IMMIGRACIÓ: Autorització de residència i treball (1000032/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000032/2016 Núm. De Rotlle: TSJA-0000050/2017

SENTÈNCIA 88-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Manso

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Anaya

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Serra

Advocada: Sra. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, tretze d'octubre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2016. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Manso va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 6 d'abril de 2016 que desestima en alçada el recurs formulat contra la decisió de la Secretària d'Estat de Justícia i Interior del 16 de febrer de 2016.

2.- En la sentència de data 1 de març de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Manso.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 21 de març de 2017, el Sr. Manso ha estimat en substància que el certificat de la Sra. Herrera és suficient acreditar que el Sr. Manso ha residit al Principat tot el període negat pel GOVERN D'ANDORRLuís

4.- En la seva contesta de data 21 d'abril de 2017, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància que la prova presentada en via administrativa i la practicada en via jurisdiccional no permeten rebatre allò que constata l'informe de Policia de data 24 de juny de 2015.

5.- Per providència de data 23 de juny de 2017 el magistrat ponent va acordar l'admissió de la prova testifical sol·licitada per l'agent en el seu escrit de recurs i en data 20 de juliol de 2017 es va celebrar el judici de proves corresponent.

6.- En el seu escrit de conclusions de data 5 de setembre de 2017, el Sr. Manso precisa que de les proves practicades no es desprèn que hagi abandonat el Principat d'Andorra.

7.- En el seu escrit de conclusions de data 4 de setembre de 2017, el GOVERN D'ANDORRA precisa que existeixen elements determinants que permeten afirmar que el Sr. Manso no ha residit ni treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva durant la vigència de l'autorització de residència i treball, essent aquest un motiu d'anul·lació de la mateixa en virtut del que disposa l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració.

8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Per resolució de data 16 de febrer de 2016, la Secretària d'Estat de Justícia i Interior va acordar: "anul·lar l'autorització de residència i treball del Sr. Manso." (foli 43).

El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat aquesta decisió per resolució de data 6 d'abril de 2016 (folis 58 i s.).

Tercer.- Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que la residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra -en el sentit de l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració- suposa que l'interessat tingui el centre d'interessos personals i professionals al Principat, "cosa que s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas" (Sentència num.41-2008 del 5 de maig de 2008).

Per a la resolució del present litigi, s'han de confrontar els arguments presentats per les dos parts:

Arguments del Sr. Manso L'interessat aporta:

un contracte d'arrendament de data 4 de setembre de 2013, relacionat amb el pis porta G, planta primera, de l'edifici Luís, ubicat al XXXX. L'arrendament es convé per un termini principal de cinc anys (clàusula segona, foli 16);

uns extractes de moviments d'un compte corrent que manté obert, conjuntament amb la Sra. Herrera, la seva esposa, a l'entitat bancària XXX. En aquests extractes es poden constatar transaccions quasi quotidianes (folis 21-37);

una factura de data 31 d'agost de 2015 emesa per un concessionari d'Andorra de reparació del vehicle Volvo-S40, "reparar accident" a l'atenció de "Cients varis" (foli 38);

una demanda per pèrdua de documentació (passaport, permís de residència i permís de conduir) de data 14 de setembre de 2015 (foli 39);

una notificació d'una citació lliurada pel Servei de Policia al Sr. Manso el 8 de setembre de 2015 (foli 40);

un comprovant d'inscripció del Sr. Manso al Servei d'Ocupació el 17 de març de 2016;

certificats emesos, en dates 10 i 11 de març de 2016, pels Srs. Pombo, Viñas i Agullo Aquestes persones es presenten com a veïns o amics i certifiquen que "el Sr. Manso ha residit al Principat d'Andorra de manera continuada, no havent tingut coneixement de que aquest hagi traslladat la seva residència a l'estranger" (folis. 54-56).

L'Tejada certifica que "conec al Sr. Manso compte tingut que és el marit de la meva mare, Sra. Herrera.".

L'interessat addueix (certificat de data 11 de març del 2016, foli 57):

"Puc afirmar que el Sr. Manso ha residit al Principat d'Andorra de manera continuada, no havent tingut coneixement de que aquest hagi traslladat la seva residència a l'estranger.

El Sr. Manso es va separar de la meva mare, durant aproximadament 9 mesos, des del mes d'abril del 2014 fins al mes de gener de 2015. Durant aquest temps, el Sr. Manso ha viscut al meu domicili, el qual compartia a un amic, el Sr. Agullo.".

Les declaracions de l'esposa del Sr. Manso, la Sra. ENTITY_9:

En un informe de la Policia de data 24 de juny de 2015, el funcionari de Policia va escriure:

"Posteriorment m'he posat en contacte amb la Sra. Herrera, la quina m'ha manifestat que fa temps que esta separada de l'interessat i que aquest no resideix en dit pis, que alguna vegada s'ha quedat durant un temps vivint amb elles, però que no es el seu domicili permanent. Igualment diu que no sap on resideix normalment el Sr. Manso i que tampoc sap si treballa o no, tanmateix diu que l'interessat va marxar del Principat no sabent la data exacta" (folis 51 i 52).

Però, en un document redactat en data 10 de març de 2016, la interessada va escriure (foli 53):

"Havent tingut accés a l'informe emès par l'agent de Policia que em va contactar, he pogut observar que hi ha afirmacions que jo mai no he dit i que són falses.

En cap moment no vaig manifestar que el meu marit Sr. Manso hagués traslladat la seva residència a l'estranger.

Des del dia que vàrem trencar la convivència, al mes d'abril del 2014, el meu marit ha continuat residint al Principat, havent tingut en tot moment contacte amb ell, principalment per la filla que tenim en comú. Així mateix, malgrat la separació de fet, hem mantingut la titularitat conjunta del compte bancari, efectuant pagaments amb dues parts".

La Sra. Herrera ha confirmat aquestes declaracions durant la seva compareixença per la pràctica de la prova testifical en segona instància, en data 20 de juliol del 2017:

"La policia la va trucar, però l'agent ha declarat coses que ella no va dir, que no són certes. Ell venia i es quedava al sofà, que l'ajudava amb la seva filla. Ella mai va dir que ell va abandonar el país. Va dir que no sabia on vivia, que estaven separats. L'agent de Policia va posar coses que no va dir a la declaració"

"Digui com es cert que el seu marit, Sr. Manso, ha residit i treballat de manera permanent al Principat d'Andorra

Sí sempre ha portat la seva nena al col·legi. Té horaris partits. Són la seva filla major, Luís i ella, la seva filla treballa al mateix lloc que ella i per tant tenen els mateixos horaris. Ell no surt, no va pel carrer, sinó que esta tancat en si mateix."

"Digui com és cert que al mes de febrer de 2015, vostè ha format a conviure amb el seu marit, Sr. Manso, havent solucionat les diferències que varen provocar la separació de fet:

Sí, és cert. Viuen junts, està aparcat a fora esperant-la. Els veuen pujar i baixar cada dia amb els seus fills. Ell va al col·legi, s'ocupa dels fills, ell té un horari millor que el seu."

"Plega a les 8:30 de la nit. Luís, durant el dia, s'encarrega ell i ara ella treballa de dia. Abans ella treballava de matí i nit fins a les 12 hores i ara ell fa la nit i ella el dia. En aquell moment el Sr. Manso no treballava, s'ocupava dels nens".

Arguments del GOVERN D'ANDORRA

En la seva resolució de data 6 d'abril de 2016, el GOVERN D'ANDORRA va escriure: "Atès que, examinats els fets i la documentació presentada no permeten acreditar que l'interessat hagi mantingut una residència permanent i efectiva, d'acord amb els criteris legalment requerís (...) Atès que el recurrent no aporta cap element que permeti desvirtuar el resultat de l'enquesta efectuada pel Servei de Policia (...)" (foli 61).

En l'informe de la Policia de data 24 de juny de 2015, el funcionari de Policia va escriure:

"Posat en contacte amb la CASS, m'han confirmat que l'interessat va ser donant de baixa de l'empresa XXX, SA en data 16/07/2014, i que actualment no cotitza per cap empresa del Principat".

Aquesta afirmació és confirmada per l'extracte dels punts de vellesa (folis 99 i s.).

"Efectuada una enquesta prop de l'últim domicili conegut, s'ha parlat amb els veïns, els quins han manifestat que el Sr. Manso no viu en dit pis, i que en aquest solament resideix la seva esposa i fill".

Es pot remarcar que no són nomenats els veïns i l'interessat ha aportat certificats d'altres veïns (v. més amunt). Segons l'informe de l'assessor jurídic de la Policia, de data 21 de març de 2016, "el fet que l'enquesta no recull les dades d'identificació dels veïns no pot posar en dubte la veracitat d'allò que s'hi recull, compte tingut de la presumpció d'honorabilitat de la qual gaudeixen els funcionaris públics de policia" (foli 146).

"Posteriorment m'he posat en contacte amb la Sra. Herrera, la quina m'ha manifestat que fa temps que està separada de l'interessat i que aquest no resideix en dit pis, que alguna vegada s'ha quedat durant un temps vivint amb elles, però que no es el seu domicili permanent. Igualment diu que no sap on resideix normalment el Sr. Manso i que tampoc sap si treballa o no, tanmateix diu que l'interessat va marxar del Principat no sabent la data exacta" (folis 51 i 52).

L'esposa, la Sra. Herrera, ha contradit aquestes afirmacions (v. més amunt).

Els arguments essencials del GOVERN D'ANDORRA queden resumits en l'informe de l'assessor jurídic de la Policia del 21 de març de 2016: "Per consegüent, a la vista de les declaracions desinteressades dels veïns i de les primeres manifestacions efectuades per la seva esposa, queda palès que l'interessat no ha residit, ni treballat, ni resideix, ni treballa, de forma permanent i efectiva al Principat (...)" (foli 147).

Quart.- Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que l'apreciació del centre d'interessos personals i professionals al Principat, "s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas" (Sentència núm. 41-2008 del 5 de maig de 2008).

En aquest cas, s'han d'examinar, en primer lloc, els fets: els documents aportats per l'interessat acrediten, de manera clara, que ha viscut al Principat durant anys (contracte d'arrendament, moviments bancaris..., v. més amunt, fonament de dret Tercer).

En realitat, la controvèrsia versa sobre el fet que l'interessat hagi o no marxat del Principat durant un període. S'ha de constatar que cap prova incontrovertible figura en el autes. És cert que, durant un període, l'interessat no va residir amb la seva esposa, però aquesta situació no significa que l'interessat marxés necessàriament del Principat. En efecte, aquesta afirmació és contradita pels certificats aportats pels veïns i pel fill de la seva esposa (v. més amunt, fonament de dret Quart).

Les declaracions de l'esposa són contradictòries, però la interessada ha confirmat les seves afirmacions, de manera solemne, davant del ponent a l'ocasió de la prova testifical practicada en segona instància.

És cert que l'informe policial té un valor especial atenent que és realitzat per un funcionari imparcial; però el jutge ha de tenir coneixement de fets incontestables per a poder controlar la legalitat d'una decisió administrativa.

En aquest cas, els arguments essencials del GOVERN D'ANDORRA són les "declaracions desinteressades dels veïns", no nomenats, i les declaracions de l'esposa de l'interessat, que aquesta va desmentir.

Per aquests motius, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 5 d'abril de 2016 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, en conseqüència, s'ha d'anul·lar.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.