IMMIGRACIÓ. expulsió governativa (TSJA-IM-006/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-014-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-006/12

S E N T È N C I A NÚM. 68-2012

PARTS:

Apel·lant: Varesc

Representant: ídem

Advocat : LLA

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: EMG

Advocat : CRM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d’Andorra la Vella, el catorze de setembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-014-2/2012.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Varesc va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 4 de gener de 2012, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre d’Interior del 6 de setembre de 2011, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Varesc mitjançant sentència del 7 de juny de 2012.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 9 de juny d’enguany, la Sra. Varesc manifesta principalment que:

el seu patró (Sr. ENTITY_5) li va assegurar que s’encarregaria de tots els tràmits administratiu necessaris per regularitzar la seva situació legal al país;

no es va assabentar de la seva situació irregular fins el mes de setembre de 2011;

el Sr. Estany l’havia cotitzat a la CASS fins desembre de 2011;

la seva família residia legalment a Andorra, no tenint cap altre lloc on poder anar a viure.

4.- L’escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

la recurrent va ser controlada treballant el dia 14 de juny de 2011, malgrat no disposar de cap autorització d’immigració vigent;

es va notificar a la Sra. Varesc la necessitat d’abandonar el país el 24 de novembre de 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l’article 143 de la LQI.

Segon.- La Sra. Varesc ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licita la revocació de la decisió governativa del dia 4 de gener de 2012 i que confirmava la seva expulsió del Principat per un període de dos anys.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que la Sra. Varesc va romandre al país, malgrat ser sabedora de la seva situació irregular.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè considera que la recurrent no podia ignorar que la seva autorització d’immigració havia expirat, com també li pertocava realitzar el necessari per regularitzar la seva situació.

És pacífic que la Sra. Varesc –de nacionalitat portuguesa- va ser titular d’una autorització d’immigració temporal i improrrogable durant el període comprès entre el 26 de novembre de 2010 i l’1 de maig de 2011. El Servei d’immigració va notificar fefaentment a la Sra. Varesc, en data 24 de novembre de 2010, que hauria d’abandonar el país dins els 8 dies naturals següents a la finalització de la vigència de l’autorització d’immigració i que, en cas contrari, podia ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió (foli 29). L’apel·lant va ser controlada treballant el dia 14 de juny de 2011. De fet, la recurrent reconeix que treballava pel compte del Sr. Estany des del dia 4 d’abril de 2011 (foli 31). Per tant, la situació il·legal de la Sra. Varesc és diàfana i no podia raonablement desconèixer-la, circumstància que justifica la seva expulsió de conformitat amb l’article 108 de la LQI.

La recurrent fa valer que el Sr. Estany li va assegurar, en el moment de contractar-la, que faria el necessari per regularitzar la seva situació immigratòria quan expirés el seu permís temporal (foli 31). A banda del fet que es dedueix d’aquesta afirmació que la Sra. Varesc era perfectament coneixedora de la precarietat del seu permís, escau afegir que li pertocava adequar la seva situació personal amb el dret dels estrangers per analogia amb l’article 53 de la LQI, que exigeix a la persona estrangera, titular d’una autorització renovable, de sol·licitar la renovació de l’esmentada autorització. A més, tant la Sra. Varesc (foli 9) com el Sr. Estany (foli 50) van reconèixer haver-se adreçat juntament al Servei d’immigració per obtenir una nova autorització, finalment denegada, abans el control del 14 de juny de 2011, de manera que la recurrent no pot mantenir que desconeixia el seu incompliment fins la comunicació de l’ordre d’expulsió del dia 6 de setembre de 2011. Tanmateix, el viatge que va realitzar la Sra. Varesc a la ciutat de Porto entre els dies 24 i 27 de setembre de 2011 (foli 39) no suposa cap abandonament del país, puix va residir i treballar il·legalment a Andorra almenys durant un mes i mig.

Per acabar, la Sra. Varesc al·lega que no té cap lloc per anar a viure, tota vegada que la seva família (marit, filla i néta) resideix legalment a Andorra. Si bé aquesta Sala és conscient de les dificultats que pot experimentar la recurrent per raó de l’execució de l’expulsió governativa, no obsta que aquesta davalla de les actuacions de la pròpia Sra. Varesc que ha fet omís als manaments imperatius de la llei i dels advertiments previs que se li van comunicar en un llenguatge de fàcil entesa. Endemés, no s’entén gaire per quin motiu la Sra. Varesc no va sol·licitar, en el seu moment, el reagrupament familiar vers el seu espòs (que permet treballar), enlloc de sol·licitar una autorització individual temporal. En tot cas, res s’oposa a què ho faci actualment, sempre i quan, el GOVERN, al qual la Constitució encomana –com a poder públic que és- la promoció d’una política de protecció de la família (article 13.2), vulgui revocar l’expulsió vigent.

Per tot l’exposat, procedeix la desestimació del recurs d’apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d’aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Sra. Varesc contra la sentència 2012-082, de 7 de juny de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.