Quantia de la pensió d'aliments (0177/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-177/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de desembre del 2006 la Sra. Jover va formular demanda d'atribució de custòdia de menor contra el Sr. Plana sol·licitant que es dictés Sentència sometent la filla comú dels litigants a la pàtria potestat d'ambdós progenitors, confiant-li a ella la guarda i custòdia de la nena, establint un règim de visites a favor del seu pare que descrivia, fixant una pensió de cinc-cents euros mensuals en favor de la menor i a càrrec del seu pare, satisfent per meitat els dos progenitors les seves despeses extraordinàries i imposant les costes del procediment a l'adversa.

II.- La representació processal del Sr. Plana va contestar a la demanda en data 20 de desembre del 2006 oposant-se a la mateixa i formulant reconvenció sol·licitant que es dictés Sentència sometent a la filla comuna Sarabia a la pàtria potestat dels dos progenitors, atorgant la guarda i custòdia de la menor al seu mandant, establint un règim de visites a favor de la seva mare que detallava, fixant una pensió de 300 euros a favor de la nena i a càrrec de la Sra. Jover, suportant les despeses extraordinàries de la nena els dos progenitors per meitat i condemnant a l'adversa a pagar les costes generades pel procediment, demanda a la què es va oposar la citada senyora.

III.- A aquest procediment s'hi van acumular els autes amb número de registre seqüencial B-114-1/2007 que tenien el seu origen en la demanda de mesures provisionals a tramitar per l'article 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni, per analogia, formulada per la Sra. Jover contra el Sr. Plana en data 17 de gener del 2007, en la què es sol·licitava que amb caràcter urgent es decretés la separació dels consorts, se li atribuís la custòdia de la filla comuna Sarabia i l'ús del domicili familiar, es fixés un règim de contactes paternofilials que detallava i s'establís en la suma de cinc-cents euros la contribució del Sr. Plana a la satisfacció dels aliments de la seva filla, fent-se càrrec tots dos progenitors per meitat de les despeses extraordinàries de la nena.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 12 de maig del 2010 decidint establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte de la filla comú, de nom Sarabia, atribuir la guarda i custòdia de la menor a la seva mare, deixar pel període d'execució de Sentència la fixació del règim de visites del Sr. Plana vers la seva filla, fixant una pensió d'aliments de 450 euros mensuals a favor de la nena i a càrrec del seu pare, tot això sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Plana i, pels arguments que es recullen en les seves conclusions, demana la seva revocació pel que fa a la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec el seu mandant, que estima que s'ha de fixar en 350 euros, i pel que es refereix al règim de visites, que demana que es fixi per Sentència i que sigui el més ampli possible, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs al·lega el Sr. Plana que la pensió d'aliments a favor de la seva filla que posa a càrrec seu la Sentència d'instància és excessiva per les seves possibilitats econòmiques, ja que en ella es posa de relleu que la Sarabia té en l'actualitat nou anys i quatre mesos, però no es fa cap menció a les despeses que són precises per atendre les seves necessitats, ni a la capacitat econòmica del seu progenitor.

Per tal de donar resposta als greuges formulats pel recurrent cal recordar que, com ha posat de relleu reiteradament la jurisprudència dels Tribunals andorrans, el primer paràmetre que s'ha de tenir en compte a l'hora de fixar una pensió d'aliments a favor d'un menor i a càrrec dels seus progenitors és la valoració de l'import que aquest precisa per satisfer el seu dret d'aliments de la manera més àmplia possible a fi d'assegurar el seu correcte desenvolupament. És cert que la Sentència d'instància no fa referència a quina és la suma que es requereix en aquest cas per garantir aquesta finalitat. No obstant, s'ha de posar de relleu, per un cantó, que, no havent-se acreditat que en aquest supòsit es donin circumstàncies específiques, s'ha de presumir que les necessitats de la Sarabia són les de qualsevol nena de nou anys i la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha posat de relleu de manera repetida que en l'actualitat no és possible atendre les necessitats d'un menor si no es disposa com a mínim d'una suma que pot oscil·lar entre sis-cents i vuit-cents euros mensuals. D'altra banda, el fet que els progenitors hagin decidit donar per finalitzada la seva vida en comú no pot comportar que els seus fills hagin de gaudir a partir d'aquell moment d'un nivell de vida inferior a aquell del què gaudien mentre aquells convivien en consonància amb els seus ingressos, de tal manera que la suma a la què els fills dels progenitors separats tenen dret en concepte d'aliments és variable d'un supòsit a l'altre i pot suposar en conjunt un import superior al que hem assenyalat.

Pel que fa als ingressos dels progenitors de la Sarabia que és el segon aspecte a tenir en compte, en el cas present, el Sr. Plana ingressava mensualment l'any 2006 una nòmina de 2.609,30 euros mensuals com empleat de l'Hotel (folis 25 i ss i 160) que l'any 2007 va pujar a 2.938,85 euros bruts (foli 147), es va reduir posteriorment a 2.675,32 euros nets (foli 163) i l'any 2008 a 2.390 euros bruts (foli 475). El Sr. Plana era a més titular administratiu i soci fundador del negoci "Snack Bar Restaurant Y." situat al carrer V. d'Andorra la Vella (folis 34 a 36 i 270 a 271), sense que es pugui tenir en compte el document aportat en aquesta alçada segons el qual en data 11 de setembre del 2009 la propietat del local situat al XXXX a on es trobava el citat negoci va comunicar al Sr. Plana la seva decisió de no prorrogar el contracte d'arrendament que vinculava a les parts, en primer lloc, perquè la citada prova es presenta de forma extemporània quan ja es podia disposar d'ella en període probatori, modificant d'aquesta manera el plantejament en el què s'havia de basar la Sentència recorreguda i, en segon lloc, perquè el fet que el negoci en qüestió no es pugui continuar explotant en el citat local no significa que no ho pugui fer en un altre, ja que no s'ha acreditat que s'hagi donat de baixa.

Pel contrari, la Sra. Jover cobrava aquell any entre 414,08 i 723,00 euros (foli 47) i l'any 2007 entre 392.02 i 973.02 euros (foli 168).

Per aquesta raó, entenem que, fins i tot si considerem que la Sarabia precisa la suma de 600 euros per atendre les seves necessitats, és correcte entendre que el seu progenitor ha d'assumir l'import de 450 euros que estableix la Sentència d'instància perquè els ingressos de la Sra. Jover són molt menors.

II.- La representació processal del Sr. Plana s'oposa igualment a que la fixació del règim de visites del seu mandant vers la seva filla menor es deixi pel període d'execució de Sentència, sol·licitant que aquesta Sala disposi que el seu mandant podrà estar amb la seva filla dos dies entre setmana, dimarts i dimecres, pernoctant en el seu domicili, així com els caps de setmana alterns, la meitat de les vacances i onomàstiques i dates assenyalades, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

Malgrat és cert que la decisió de l'Hble. Batlle és en extrem prudent, les circumstàncies en les què en aquest cas es troba la menor justifiquen que el règim de visites a la seva filla del que podrà gaudir el Sr. Plana es fixi en execució de Sentència. En primer lloc, no existeix cap motiu que impedeixi aquesta decisió quan es considera que no consten a les actuacions suficients dades per acordar la mesura en la mateixa Sentència i, lluny de perjudicar al menor, aquesta decisió redunda en el seu benefici, que és el que cal cercar per sobre de tot, ja que suposa la possibilitat de valorar més acuradament les seves necessitats. D'altra banda, la decisió de l'Hble. Batlle és encara més aconsellable en el cas present tenint en compte que l'informe emès per la Sra. Ricart, psicòloga infanto-juvenil que ha examinat la Sarabia, posa de relleu la situació d'inseguretat que li crea a la nena la relació entre els seus pares i el fet que els contactes paterno-filials s'han portat a terme de manera poc planificada segons els interessos dels progenitors més que no pas de la menor, raó per la qual aconsella que el calendari de visites es fixi amb una previsió raonable, en un lloc estable i segur per evitar enfrontaments directes entre els progenitors (foli 509), de tal manera que després d'haver escoltat als progenitors, haver explorat a la menor, si es considera oportú, i haver demanat un informe complementari a la Sra. Ricart, si s'entén precís, la decisió que es prengui serà sens dubte més adequada als interessos de la menor que aquella a la què es podria arribar en aquest moment.

III.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 12 de maig del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.