CASS-Determinació del barem aplicable per determinar el grau d'invalidesa (TSJA-022/12)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0054-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-022/12

S E N T È N C I A NÚM. 69-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Codina

Advocat : Julián

Apel·lada: Sr. Almansa

Representant: Cepeda

Advocat: Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0054-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Almansa va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 13 d'abril de 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer de 2011, sol·licitant-ne la revocació i incapacitat temporal o a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 2 a partir del 8 de març del 2011.

2.- - En la sentència del 16 de febrer de 2012 el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Almansa.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 d'abril de 2012, la CASS manifesta principalment:

-la CASS ha valorat l'abast de la reducció de la capacitat de guany del Sr. Almansa en un percentatge del 20 % per les limitacions en el maluc, i els perits del tribunal en un 40 %.

-la utilització del Barem de Padovani que fa la pericial està vetat per la normativa de la CASS.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de maig del 2012.

4.- En la seva contesta de data 30 d'abril de 2012, el Sr. Almansa manifesta principalment:

-la contundència dels tres informes pericials fa que s'hagi d'acollir la demanda d'aquesta part i confirmar la decisió del Tribunal a quo.

-l'article 11-2 del Reglament regulador de prestacions d'invalidesa remet com a element de "referència" al barem tècnic indicatiu de l'element objectiu d'invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional. Entenem que aquesta no és una remissió excloent de l'aplicació d'altres barems, sinó que és "el de referència", el que no impedeix la utilització complementària d'altres barems

L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de maig de 2012.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc al present litigi són els següents:

Per resolució de data 11 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer de 2011, la CASS decidia:

-confirmar que l'estat mèdic de l'assegurat no justifica la prolongació de l'atur de treball iniciat el dia 25 de febrer del 2009 i confirmava l'alta mèdica atorgada amb data 8 de març del 2011.

-confirmar que l'assegurat no presentava una reducció de la capacitat de guany del 60 % i per tant, no justificava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

La sentència recorreguda ha estimat que la decisió de la CASS d'atorgar al Sr. Almansa l'alta és ajustada a dret i ha declarat el dret del Sr Almansa ha percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 2.

La CASS demana en el seu recurs d'apel·lació que les resolucions que deneguen al Sr. Almansa l'atorgament d'una pensió d'invalidesa malaltia siguin considerades com ajustades a dret.

En el seva contesta, el Sr. Almansa demana que sigui confirmada "íntegrament la sentència d'instància en tots els seus termes".

El litigi en segona instància només se centra en l'atorgament de la pensió d'invalidesa.

Tercer.- Sobre la demanda de proves.

La demanda de proves és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal).

En aquest cas, la pràctica d'una prova complementària no és necessària per la solució del litigi i per consegüent es rebutja la petició.

Quart.- Sobre el fons.

El litigi es refereix a una qüestió de principis: la determinació del barem aplicable per determinar el grau d'invalidesa.

Els textos aplicables en la matèria són els següents:

En virtut de l'article 11-2 del Reglament de prestacions d'invalidesa:

"2. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional.

El Reglament de la CONAVA es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració".

La Disposició transitòria quarta disposa "Element objectiu

Per al reconeixement de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional, i mentre no s'aprovi el barem tècnic a què fa referència l'article 8 a) d'aquest Reglament, s'aplica el "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003 publicat per l'Union des Caisses Nationales de Sécurité Sociale, i les successives actualitzacions. Els resultats de l'aplicació d'aquest barem es presenten en forma de percentatge.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social posa a disposició de qualsevol persona interessada aquest barem tècnic".

La Comissió de valoració mèdica de la CASS ha fet aplicació del "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003 i ha conclòs "el màxim a que es pot arribar pel que fa a la limitació de moviments de maluc (que no bloquejat) és del 40 % en el cas que es considerés que té la mobilització molt limitada, que no és el cas del senyor Almansa" (informe de data 17 de març de 2011, v. f. 104).

En el seu informe de data 5 d'octubre del 2011, el perit nomenat pel Batlle ha procedit a l'avaluació següent:

-"el Sr. Almansa presenta limitació funcional del maluc dret en tots els eixos i alteració de la marxa tipus trendelemburg que l'obliga a caminar sempre amb suport. Per això li correspon una IPP del 40 %" (v. f. 129)

-"el Sr. Almansa presenta una rigidesa lumbar moderada amb dolor irradiat a la cama dreta per això li correspon una IPP del 15 %" (v. f. 130)

El perit afegeix: "en aquest cas hem d'aplicar la regla de Balthazard i en conseqüència la IPP total serà del 49 % (40 % per la pròtesi total del maluc dret + 9 % -15 % del 60 % restant- per la patologia lumbar" (v. f. 130)

Però el perit prossegueix - i sobre aquest punt es planteja una qüestió de principi - "s'ha de fer esment que al Barem de la UCANSS no es fa referència a la pròtesi total de maluc, cosa que no passa si fem la valoració per Barem de PADOVANI" (v. f. 130). En aplicació d'aquest barem, el perit conclou "creiem que en aquest cas la IPP hauria de ser valorada en un 50 %" (v. f. 130).

La sentència recorreguda confirma aquesta avaluació (v. Fonament de dret Tercer) i conclou que els factors subjectius poden ser doncs tinguts en compte.

Per tant, cal determinar si l'avaluació retinguda per la sentència és conforme a dret.

Convé recordar, prèviament, que en virtut de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, "el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts".

En segon lloc, el jutge ha de fer una aplicació literal dels textos, de manera a garantir la seguretat jurídica dels assegurats. Quan el text és clar, no hi ha lloc a procedir a una interpretació.

Els textos que han de ser aplicats en aquest cas són clars: no preveuen l'aplicació del Barem de PADOVANI. L'argument segons el qual el text no exclou l'aplicació d'aquest barem no pot prosperar perquè el text està redactat en termes afirmatius:

-"s'utilitza com a element de referència...", article 11 del Reglament;

-"s'aplica el "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003...", Disposició transitòria quarta.

D'aquestes disposicions se'n desprèn clarament que el barem de PADOVANI no és aplicable ja que els textos preveuen expressament l'aplicació d'altres barems.

Per tant, queda determinat que l'element objectiu presentat pel Sr. Almansa no li permet obtenir l'atorgament d'una pensió d'invalidesa malaltia.

L'element objectiu és, en efecte, inferior à 50 % (v. més amunt, les conclusions del perit que arriba a una IPP de 49 % si nó es fa aplicació del Barem de PADOVANI).

Per tant, els elements subjectius no es poden tenir en compte (article 11-1 del Reglament).

En aquestes condicions, els recurs d'apel·lació presentat per la CASS ha de ser estimat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer : Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS

Segon: Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la CASS del 13 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer del 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.