Procediment urgent i preferent art 41.1, vulneració dret a la família i integritat moral

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sra. Puga

Advocat: Sr. MRD

Apel·lat: Srs. Codina,

Gomila,

Vives,

Pla, i

Nuñez

Representant: Sr. ACR

Advocat: Sra. JSH

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Procediment urgent i preferent previst a l article 41.1 Constitució. Vulneració dels drets fonamentals a la integritat moral i el respecte a la vida familiar. Dret de contactes i visites dels fills i nets amb pare/avi amb malaltia degenerativa. Competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans. Apreciació d'ofici.

SENTÈNCIA 000110/2025

Andorra la Vella, 12 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 2 de desembre de 2024, la representació processal dels germans senyors Gomila, Vives i Codina i de les senyores Pla i Nuñez interposaren demanda pel procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució contra la senyora Puga per vulneració del dret a la família i a la integritat moral. Demanava que es declarés la vulneració del dret a la integritat moral i a la família i a la vida familiar i que es fessin cessar aquelles vulneracions i es declarés que els agents tenien dret a veure i tenir contacte amb el seu pare i avi, senyor Carranza i a tenir informació sobre el seu estat de salut. En conseqüència demanaven que s'establís l'obligació de la senyora Puga de permetre aquests contactes i a facilitar aquesta informació. Demanaven també la seva condemna en costes.

2.- En data 4 de desembre de 2024, el Ministeri Fiscal contestà la demanda aixecant la manca de competència dels tribunals andorrans, en trobar-se el senyor Carranza ingressat a Espanya i produir-se la pretesa vulneració que es volia fer cessar fora del territori andorrà. S'oposava a la demanda i en demanava la seva desestimació.

3.- En data 23 de desembre de 2024, la representació processal de la senyora Puga contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris de l'advocat intervinent.

4.- Per Aute de data 23 de desembre de 2024, la senyora Batlle d'instància va instar a les parts per a què es pronunciessin sobre la possible manca de competència internacional dels òrgans jurisdiccionals andorrans aixecada pel Ministeri Públic.

5.- En data 22 de gener de 2025, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- No donar lloc a la declinatòria per manca de competència internacional aixecada pel Ministeri Fiscal.

Segon.- Declarar que s'ha produït una vulneració del dret de la Sra. Gomila al respecte de la vida familiar, recollit a l'article 13.2 de la Constitució.

Tercer.- Requerir a la Sra. Puga que efectuï les actuacions necessàries prop de la residència geriàtrica RSD de Lleida (Espanya) o altres, a fi d'eliminar qualsevol impediment o restricció que ella hagi imposat en el dret de la Sra. Gomila (o de qualsevol dels altres demandants) a visitar i/o a tenir contacte amb el seu pare/avi Sr. Carranza.

Quart.- No fer imposició a cap de les parts de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el darrer Fonament de la present resolució."

6.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Puga en considerar que la mateixa conté una infracció de les normes i/o de la Llei i error en la valoració de la prova en la instància. En síntesi, entén que tot i no haver formulat la declinatòria per manca de competència internacional, en haver compartit les manifestacions del Fiscal té legitimació per recórrer aquesta decisió de la resolució d'instància, insistint en la mateixa. A més, considera també que no s'ha produït cap vulneració del dret al respecte de la vida familiar, afirmant que no impedeix el contacte del senyor Carranza amb els seus familiars. Demana la revocació de la Sentència d'instància i que se'n dicti una altra que la desestimi i la condemna de la part recorreguda al pagament de les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat.

7.- El Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, insisteix en la manca de competència dels òrgans jurisdiccionals andorrans per acordar una cessació de vulneracions de drets que no s'estan realitzant en territori andorrà i interessa la revocació de la resolució d'instància en aquest sentit.

8.- La representació processal dels germans senyors Gomila, Vives i Codina i de les senyores Pla i Nuñez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot posant de relleu que en l'actualitat estan realitzant les visites, ja que el recurs d'apel·lació es va admetre a un sol efecte, i s'ha pogut constatar com aquestes han estat beneficioses pel senyor Carranza. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació articulat de contrari, la confirmació de la resolució recorreguda i la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

9.- Per Aute de data 30 d'abril de 2025, s'inadmeté la prova proposada per la part apel·lada en repetir en el seu contingut el segon paràgraf de la Providència d'admissió del recurs d'apel·lació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es centra en determinar si els òrgans jurisdiccionals andorrans són competents per valorar l'existència de vulneració dels drets fonamentals al respecte a la vida familiar i a la integritat moral en relació al senyor Carranza, que es troba ingressat en un centre geriàtric a Lleida havent-se, doncs, pretesament produït aquestes en territori espanyol. I, en cas de ser-ho, en determinar si efectivament s'han realitzat les vulneracions i procedeix la seva cessació, com afirma la resolució impugnada, tot permetent les visites dels familiars directes del senyor Carranza en el sentit establert per la mateixa.

Segon.- Antecedents d'interès:

1.- Els senyors Gomila, Vives i Codina són germans i fills del senyor Carranza i les senyores Pla i Nuñez en són les seves netes, essent tots residents al Principat i de nacionalitat andorrana.

2.- El senyor Carranza és nascut el XXXX i de nacionalitat espanyola, casat en segones núpcies amb la senyora Puga, resident al Principat i de nacionalitat andorrana i amb qui va tenir la LCD.

3.- El domicili del senyor Carranza apareix radicat a XXXX, sense perjudici de què el mateix passés determinades temporades a la seva segona residència a CB, Granada, Espanya.

4.- Des d'aproximadament l'any 2014 el senyor Carranza pateix pèrdua de memòria i dificultat per usar la paraula apropiada, havent procedit durant l'any 2021 a realitzar la repartició dels seus béns patrimonials entre la seva família.

5.- En data 17 de febrer de 2022 el senyor Carranza va atorgar una escriptura pública d'autotutela per davant del Notari senyor NOT, sota el número 0000 del seu protocol, en la que anomenava tutora a la senyora Puga pel supòsit de què li arribés a ser modificada la seva capacitat, atribuint-li totes les facultats legals i substituint-la per la filla comuna d'ambdós, senyora LCD.

6.- En data 3 de juny de 2024, el Dr. Pina va diagnosticar al senyor Carranza de deteriorament cognitiu moderat multidomini, amb desorientació temporo-espacial, afàsia, acalcúlia i brots psicòtics esporàdics.

7.- En data 6 de juny de 2024, la senyora Puga el va ingressar al centre privat RSD, radicat al XXXX, on hi roman a data d'avui. No consta que la part agent tingués coneixement d'aquesta decisió.

8.- No consta tampoc cap decisió judicial de modificació de la capacitat del senyor Carranza, ni d'establiment de mesures de suport al seu favor.

Tercer.- En relació a la competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans per conèixer de la demanda de vulneració dels drets fonamentals que afecta al senyor Carranza, ingressat, com hem vist, al centre residencial de Lleida:

Al respecte posarem de relleu que aquest greuge contra la resolució d'instància no podia ser invocat per la representació processal de la senyora Puga, donat que no va ser motiu d'oposició a la demanda formulada, tot i que hagués manifestat estar d'acord i compartir els arguments del Ministeri Fiscal sobre aquesta qüestió -aixecada per dit organisme públic-, en haver estat requerit al respecte per la Batlle d'instància (vegi's Aute obrant als folis 59 i 60). Ara bé, com sigui que la mateixa pot ser apreciada d'ofici i que el Ministeri Públic ha insistit en aquesta alçada en mantenir la manca de competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans en contestar el recurs d'apel·lació interposat, al que no s'oposa per aquest motiu, procedeix valorar les argumentacions efectuades al respecte.

En aquest sentit, la resolució d'instància conclou la competència dels organismes andorrans. D'una banda, afirma que la jurisprudència de la Sala Civil ha establert que la competència dels tribunals andorrans resulta de l'aplicació dels principis del dret comú, essent la jurisdicció del domicili del demandat la competent en mèrits de l'aforisme actor sequitur forum rei. I en aplicació d'aquest fur general, els tribunals andorrans serien competents per conèixer de la present demanda, ja que el domicili de la part demandada, es troba al Principat, a banda de gaudir ambdues parts litigants de la nacionalitat andorrana (de conformitat amb l'article 4 de la Llei qualificada de la Justícia). I d'altra banda, procedeix a valorar la procedència de l'argumentació del Ministeri Fiscal en relació a què l'al·legada vulneració s'hauria produït fora del territori andorrà, obligant aquest fet a la batlle a quo a declinar la seva competència en favor de les autoritats espanyoles.

Al respecte, la Batlle d'instància conclou que en el criteri d'atribució de competència internacional a favor dels tribunals andorrans en supòsits de vulneració de drets fonamentals té incidència el lloc on es produeix la lesió dels drets i respecte de la qual es sol·licita l'adopció de mesures judicials per a què es reposi. Correcció que no es pot ordenar a institucions d'internament o centres geriàtrics estrangers (invocant al respecte el nostre Aute TSJC-371/2023, en el que es posava de relleu la improcedència d'ordenar l'internament forçós d'un pacient andorrà en un establiment estranger). Afirma que en el supòsit d'autes les vulneracions denunciades s'haurien produït o bé a Granada o bé a Lleida, en el marc de les visites intentades per la filla del senyor Carranza en aquests dos indrets d'Espanya. I com sigui que la cessació de la lesió denunciada passaria pel reconeixement d'un dret de visites i contactes respecte d'una persona adulta que actualment no resideix al Principat i sobre la que no consta que se li hagin establert mesures judicials de suport, l'òrgan judicial andorrà no té competència per ordenar el compliment de les mesures que eventualment es poguessin adoptar en relació al senyor Carranza en una institució residencial estrangera.

I tot i que aquestes consideracions duien al jutge a quo a apreciar major facilitat de resolució a la jurisdicció espanyola, afirma no obstant que l'aplicació del fòrum non conveniens per declinar la competència és una regla excepcional front al fet que la part demandada té domicili al Principat a l'igual que els demandats i preteses víctimes de la vulneració, essent-ne a més tots nacionals. Valora també que els agents sol·liciten que s'adoptin mesures de reposició només front a la senyora Puga, que a més és resident al Principat.

Finament conclou, com hem dit, la seva competència per conèixer de litigi donada la residència i nacionalitat andorrana d'ambdues parts litigants, que cap d'elles no hagi iniciat cap actuació davant els organismes jurisdiccionals espanyols i que la part defenent en l'escrit de contesta la part demandada no es va oposar a la competència dels tribunals andorrans i, en mèrits del principi pro actione.

Conclusió de la resolució d'instància que no podem més que confirmar, fent nostra la detallada i raonada argumentació de la instància- donat que tots els punts de connexió ens adrecen a la competència del Principat: com bé diu la resolució d'instància, les mesures de reposició s'interessa que les adopti la senyora Puga, en el seu cas, -domiciliada al Principat i nacional andorrana-. Noti's que, al marge de l'indret on s'hagi produït la vulneració efectiva -de ser el cas, com analitzarem en el fonament de dret següent-, el país on l'afer presenta més elements de connexió és Andorra i no Espanya.

Quart.- En relació a la pretesa vulneració del dret al respecte de la vida familiar, fonamentat en la protecció de la família i el dret dels seus integrants de relacionar-se entre ells, als efectes de mantenir l'afecte entre els seus membres sobre tot quan un d'ells es troba afectat d'una malaltia degenerativa que el pot fer més sensible i necessitat de mantenir-hi un contacte més constant, en aquest supòsit s'ha produït en relació a la Gomila.

Perquè en relació a la mateixa s'ha acreditat l'existència de restriccions a les visites o contactes que ha intentat efectuar amb el seu progenitor i imposades per personal del centre residencial per ordre, però, de la senyora Puga, qui pretenia que aquestes només es duguessin a terme en presència seva o de la seva filla LCD. I això sense que en cap cas s'hagi acreditat ni que les visites fossin perjudicials pel senyor Carranza, ni la necessitat de la seva presència en les mateixes per protegir-ne la seva salut. Essent aquests els únics supòsits en què el dret de visites que assisteix a tots els membres de la família de forma recíproca podria arribar a ser limitat en cas d'establir-se mesures de suport. El tot, evidentment sense perjudici de què donada la malaltia degenerativa que afecta al senyor Carranza, aquestes visites s'efectuïn amb el màxim respecte al seu estat de salut i als criteris mèdics del centre en qüestió i amb la màxima premura donada l'edat i el seu estat de salut.

En conseqüència, procedeix confirmar íntegrament la resolució d'instància, tant en relació a l'existència de la vulneració com a les mesures de reposició en ella fixades

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna de la part recurrent al pagament de els costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Puga contra la Sentència dictada en data 22 de gener de 2025 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.