CASS. Cotització suplementària per falta inexcusable de l'empresari (TSJA-0000069/15)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000011/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000069/2015

SENTÈNCIA 1-2016

PARTS :

Apel·lant : CASS

Representant : Sra. Arcos

Advocat: Sr. Andrade

Apel·lat : P. SA

Representant: Sra. Sanç

Advocat: Sr. Porras

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000011/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat P. SA va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CASS de data 19 de desembre del 2014, que confirmava en reposició la decisió del 7 de novembre del 2014, sol·licitant-ne la seva anul·lació.

2.- En la sentència del 15 de juny del 2015 el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la societat P. SA.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 de setembre del 2015, la CASS estima en substància:

La comissió d'una infracció greu en matèria de normativa de seguretat laboral que derivi en un accident de treball, justifica la consideració de "falta inexcusable" en els termes de l'article 91 de la Llei 17/2008;

L'empresa hauria d'haver estat més diligent, incorrent per tant en la citada culpa in vigilando.

4.- En la seva contesta de data 5 d'octubre del 2015 la societat P. SA estima en substància:

Malgrat es pugui arribar a imputar a l'empresari una possible culpa "in vigilando", aquest fet no comporta necessàriament la comissió per part de dit empresari d'una falta inexcusable en el sentit de l'article 91 de la Llei 17/2008;

L'empresa ha donat estricte compliment a la normativa legal vigent en matèria de seguretat.

5.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del present recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets:

El Sr. Conde assalariat de la societat P. SA, ha sofert un accident laboral en data 21 de novembre del 2009.

Per resolució de data 19 d'abril del 2010, el secretari d'estat de Salut i Treball resol "imposar a la societat P. SA una sanció per import de 1.500 EUR perquè l'organització, execució i supervisió de la càrrega d'aquelles bigues presentava deficiències de seguretat que implicaven un risc potencial d'accident..." (foli 154).

Per sentència de data 16 d'octubre del 2012, el Tribunal de Batlles ha condemnat el Sr. Villegas, encarregat de l'obra, "com autor d'una contravenció penal de lesions per imprudència lleu a la pena de multa de 500 EUR i al pagament de les despeses processals causades" (foli 32).

Per resolució de data 19 de desembre del 2014, el Consell d'administració de la CASS confirma "la reclamació de la cotització suplementària de 10.144,91 EUR" (foli 10).

Tercer.- Per resoldre aquest litigi s'han d'aplicar les disposicions de l'article 91 de la Llei 17/2008:

"Rescabalament en cas d'accident de treball o malaltia professional.

Sense perjudici de l'article anterior, quan la causa de l'accident de treball o de la malaltia professional es consideri una falta inexcusable de l'empresari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional.

Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar una cotització suplementària calculada d'acord amb el salari mig que pot ser percebuda durant un termini màxim de tres anys.

S'entén com a falta inexcusable aquella falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte de les regles elementals de seguretat".

El litigi versa sobre l'apreciació de la "falta inexcusable de l'empresari".

Aquesta Sala ha jutjat, en vàries ocasions, que les empreses tenen una responsabilitat particular per assegurar la seguretat dels assalariats. En conseqüència, les disposicions de l'article 91 no poden ser considerades com d'aplicació excepcional. Però, s'ha d'acreditar l'existència d'una "falta inexcusable de l'empresari".

L'apreciació de l'existència de la "falta inexcusable" ha de realitzar-se "in concreto", en funció de les circumstàncies de fet de cada cas (v. la redacció de la sentència 52/2014 d'aquesta Sala, pàgina 5: "...en les circumstàncies del cas...)".

Per conseqüent, s'han d'examinar les circumstàncies del present cas: Resulta de la sentència del Tribunal de Batlles del 16 d'octubre del 2012, que la causa de l'accident laboral són les negligències de la part de l'encarregat de l'obra: "...s'ha de concloure, que la seva conducta va ser imprudent, però no va cometre una imprudència greu doncs va preveure mesures de seguretat, que aquest dia, no van resultar eficients" (foli 28).

La descripció dels fets continguda en la resolució del secretari d'estat de Salut i Treball confirma aquesta apreciació del Tribunal: la causa de l'accident laboral és la mala manera de "carregar les bigues més llargues sobre del vehicle" (foli 153).

Es pot concloure que, en aquest cas, resulta clarament de les constatacions dels fets que la causa de l'accident laboral és la negligència i la imprudència per part de l'encarregat de l'obra i no es nota un incompliment inexcusable per part de l'empresari.

Des del punt de vista jurídic, la infracció greu prevista a l'article 38 de la Llei 34/2008 del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball no es confon amb la "falta inexcusable" de l'article 91 de la Llei 17/2008. Les diferències de redacció dels dos texts són significatives: la llei 34/2008 té per objecte els incompliments "per part de les empreses" i l'article 91, la "falta inexcusable de l'empresari".

Per aquests motius, s'ha de confirmar la sentència de primera instància.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'administració de la CASS del 19 de desembre del 2014 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.