Interès legítim d'un administrat.

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-011-1/09 TSA: 66/09

S E N T È N C I A NÚM. 26-2010

PARTS:

Apel·lant: Blasco

Representant: Sainz

Advocat: Campillo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Codina

Advocat : Manso

Apel·lada: Macias

Representant i Advocat: Espada

Adherent: Sancho

Representant: Villegas

Advocat: Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-011-1/09 i Corda Fluixa AD-0106-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-106, de 18 de setembre, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Blasco i va declarar que la resolució administrativa del Govern d'11 de febrer de 2009, desestimatòria del recurs d'alçada interposat contra les decisions del Institut Nacional Andorrà de Finances de 31 de juliol i 28 d'octubre de 2008 no és plenament ajustada al Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa; en conseqüència ha acordat la seva anul·lació parcial quan nega legitimació al demandant per exigir que l'Macias investigui els fets denunciats per l'agent.

Els fets dels que demanava la investigació consistien en haver atorgat l'entitat Sancho escriptures davant el notari Tur en un període llarg de temps, tot i que, segons el denunciant, aquell s'havia d'abstenir d'autoritzar-les per quant te una relació de parentiu dintre del tercer grau de consanguinitat amb un dels socis del Banc.

2.- La representació del Sr. Soler formula un recurs d'apel·lació per tal com malgrat la sentència li ha reconegut legitimació per denunciar els fets, no pot condicionar la instrucció del expedient a la resolució dels autes civils que l'enfronten amb el Sancho en els que ha formulat l'excepció de manca de representació de la procuradora del Banc per actuar amb poders atorgats per l'esmentat notari amb vulneració del seu deure d'abstenció; en conseqüència demana que es declari el seu dret a ser part en l'expedient i d'interessar un pronunciament en el mateix.

3.- La representació del M.I. GOVERN considera que el Sr. Blasco no te altre dret que el de denunciar uns fets a l'Macias sense que això li doni el dret de ser part interessada en l'expedient que eventualment s'instrueixi, i demana la desestimació del recurs d'apel·lació.

4.- L'Macias considera que la jurisdicció civil està analitzant una excepció mitjançant la que el Sr. Blasco demana que es negui representació processal al Sancho en raó a que la procuradora disposa de poders atorgats amb vulneració del deure abans esmentat i per aquesta raó l'Macias no segueix endavant la instrucció de l'expedient, fins que sigui aquella excepció resolta.

5.- Sancho ha exposat en la seva contesta a l'apel·lació com la validesa o no dels instruments públics és quelcom que correspon decidir a la jurisdicció dels tribunals i no als òrgans que depenen de l'Administració.

6.- El dia 3 de març de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió processal que el Sr. Blasco exerceix davant aquesta jurisdicció arrenca de l'escrit que el dia 27 de maig de 2008 va presentar davant l'Macias en el que exposava com l'entitat Sancho havia atorgat nombroses escriptures -en les que el denunciant no era part ni concretava quines eren- amb el notari Tur, quan aquest s'havia d'abstenir d'autoritzar-les per concórrer en ell la causa d'abstenció prevista en l'article 4 de la Llei del notariat. Segons exposava, la conseqüència jurídica de tot això és que les escriptures només tenen força de document privat i per tant totes les operacions i situacions reflectides en els estats financers de l'entitat bancària estarien mancades de la validesa necessària, cosa que afectaria a la credibilitat del sistema financer andorrà.

L'Macias va respondre que compte tingut que en els autes civils 0436- 4/2006 seguits a instàncies de Sancho contra el Sr. Blasco en reclamació de quantitat aquest havia excepcionat la falta de representació de l'entitat bancària per haver atorgat poders a procuradora amb vulneració del deure d'abstenció del notari, restava a l'espera de la resolució judicial sobre el defecte dels poders.

Esgotada la via administrativa mitjançant l'acte del M.I. GOVERN que li negà legitimació, la sentència apel·lada li admet però compte tingut la l'excepció processal plantejada la Secció Administrativa ha considerat prudent la posició del Macias i no atorga el que demanava l'agent en el suplica de la demanda: que es declari (i) que l'Macias ha de desplegar la seva funció controladora i sancionadora sobre Sancho S.A. i que també es declari (ii) que la inactivitat de l'Macias davant d'irregularitats denunciades pot ser generadora de responsabilitats (sic).

Tercer.- En el recurs d'apel·lació, la part agent demana la revocació parcial de la sentència i que es declari (i) que l'Macias no pot condicionar la instrucció de la denuncia a la resolució dels autes civils 0436-4/2006 i (ii) que l'agent te legitimació per interessar un pronunciament sobre el fons de la denúncia, amb dret a ser informat en tot moment de tot el que s'actuï en el curs de la instrucció.

La pretensió d'investigació general sobre les escriptures atorgades per una entitat bancària amb un notari no forma part de les competències que la Llei 14/2003, de 23 de desembre, atribueix al Macias i per tant, no és a aquest Institut a qui correspon analitzar casuísticament cada instrument notarial atorgat pel Sancho davant el notari esmentat per esbrinar si s'ha vulnerat o no la legislació del notariat i, a més, el valor d'una escriptura com document públic o privat en raó a eventuals incompliments de la legislació notarial no afecta al sistema financer com a branca de l'activitat que l'Macias ha de tutelar.

D'altra banda, i pel que fa a les pretensions que formula l'apel·lant, aquesta Sala, en la sentència 2004-83, de 20 de desembre, en la que la part agent demanava que es declarés que l'Macias vetlli pel correcte compliment per part d'una entitat bancària de les normes sobre provisions en cas de litigi, vam declarar que "l'agent no disposa de la necessària legitimació per a reclamar en termes generals que es compleixi la normativa reguladora de les entitats financeres. Aquesta pretensió descansa en un mer interès per la legalitat, que es troba desvinculat de la concreta situació jurídica de l'agent, i que no suposa un interès directe en l'objecte del procés, com el que recull l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal".

En conseqüència del que s'ha exposat, la legitimació del Sr. Blasco s'esgota amb l'exercici del dret -que te tot ciutadà- a posar en coneixement de l'Macias els fets que per raó de la competència material d'aquest Institut, consideri que l'obliguen a actuar, i aquest dret li ha estat reconegut, per la qual cosa s'ha de confirmar la sentència amb desestimació del recurs d'apel·lació

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Blasco contra la sentència número 2009-106, de 18 de setembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.