Cessió de droga tòxica en petita quantitat. Reincidència (024/99)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

Sentència 34-99 de 23 de desembre de 1999

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 17 de juny de 1999 en la causa núm. 236- 1/98, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem als acusats Vélez i Gibert com autors penalment responsables d'un delicte major de cessió de droga tòxica, en petita quantitat, amb la concurrència en ambdós de la circumstància agreujant de reincidència, i hem de condemnar i condemnem l'acusat Badía com autor penalment responsable d'un delicte de detenció de droga tòxica per al propi consum, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, absolent-lo del delicte major de cessió de droga tòxica.

"Condemnem a l'acusat Vélez a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ FERMA, a l'acusat Badía a la pena de NOU MESOS DE PRESÓ FERMA i a l'acusat Gibert a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ FERMA, i a tots tres al pagament de les despeses processals causades. Acordem la destrucció de la droga intervinguda".

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposa recurs d'apel·lació pel Lletrat Álvarez, en defensa de Vélez. Estima que la pena pronunciada pel Tribunal de Corts no té en compte els elements relatius a la personalitat del processat i, concretament: el seu caràcter feble i influenciable, el fet que té un treball estable i que un eventual empresonament li farà perdre.

Posa de relleu que la gravetat de la pena pronunciada està motivada no per la quantitat de droga entrada sinó pel lloc on ha intervingut la cessió, a saber el Centre Penitenciari, cosa que encara estableix més la inconsciència de Vélez.

Demana que la pena imposada sigui tota ella condicional i no superior a 1 any.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la confirmació de la sentència estimant que la individualització de la sanció i la seva justificació en resulta dels motius exposats en els Considerants de la sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que la introducció, en un Centre Penitenciari, d'una certa quantitat de cocaïna destinada a un detingut constitueix un acte de cessió d'aquesta droga, d'una particular gravetat, ocasionant a l'ordre públic un trastorn important.

CONSIDERANT: que Vélez va actuar com a reincident per haver estat condemnat, el 29 de maig de 1998 per detenció de producte estupefaent cocaïna destinat a la venda, a la pena de un any de presó del qual sis mesos ferms i la resta condicional, que es trobava en situació de llibertat condicional en el moment dels fets, que les disposicions de l'article 241 del Codi de Procediment Penal prohibeixen al Tribunal d'aplicar-li el benefici de la condemna condicional simple.

CONSIDERANT: que la pena imposada a Vélez està adaptada a la gravetat del delicte i a la personalitat del processat, que la sentència del Tribunal de corts ha de ser confirmada, imposant-li el pagament de les costes processals ocasionades pel recurs.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Vélez.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de juny del 1999 en la causa núm. 236- 1/98.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.