Disciplina urbanística. Desestiment apel.lació (0050/08)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0032-1/07 TSA: 53/07

S E N T È N C I A NÚM. 50-2008

PARTS:

Apel·lant: Giner i Machado

Representant: Varesc

Advocat: Tamarit

Apel·lada: HBLE. COMÚ D’ANDORRA

Representant: Talavera

Advocat : Tamarit

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Espada

Advocat. Briones

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d’Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0032-1/07.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 24 d’octubre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Giner i Machado contra el M.I. Govern i l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, en què sol·licitaven que s’anul·lés la resolució de data 5 de febrer de 2007 de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, que va estimar parcialment el recurs d’alçada interposat contra la resolució de 19 d’octubre de 2006 de l’esmentat Comú. La resolució administrativa impugnada va confirmar la sanció de multa de 20.000 euros que s’havia imposat als agents, com a responsables d’una infracció greu de l’article 155.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, consistent en la realització d’obres sense llicència, i, al mateix temps, va suspendre l’ordre de demolició de les obres fins a la publicació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

2n.- La representació dels Srs. S.R. va interposar recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en tres arguments diferents. D’una banda, s’invoca l’excepció de litispendència, en considerar que resulta legalment inviable imposar una sanció als agents, mentre no es resolgui definitivament la sol·licitud de llicència comunal relativa a les obres que són objecte d’aquest recurs, la denegació de la qual va ser objecte del corresponent recurs en via jurisdiccional. En segon lloc, s’al·lega que les obres realitzades són de naturalesa provisional i complementària, de manera que es tracta d’obres menors, cosa que faria improcedent la sanció o, al menys, excessiva la seva quantia. En darrer terme, es considera que hi ha duplicitat de la multa, ja que, a més dels actors, també s’ha sancionat el constructor i els tècnics directors de l’obra.

3r.- La representació de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella ha interposat igualment recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo, que es limita a impugnar el pronunciament relatiu a les costes processals, ja que considera que la desestimació de la demanda havia de comportar la imposició de les mateixes a la part agent, en considera-la temerària i de mala fe.

4t.- Un cop contestats els recursos per la respectiva contrapart, i també pel M.I. Govern, es va celebrar l’acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ha declarat aquesta Sala (v. Aute 99-11, de 22 de juny de 1999), l’excepció de litispendència, que té per objecte evitar l’eventualitat d’un doble procés que podria conduir a resolucions contradictòries, requereix l’anomenada “triple identitat” de persones, objecte i causa petendi.

En el cas que ara s’examina, encara que els subjectes són els mateixos, no es pot apreciar identitat de petitum ni de causa petendi entre els processos en qüestió. El que va ser seguit sota el número de registre AD- 0031-3/2007 tenia per objecte examinar la legalitat de les resolucions administratives que van denegar l’autorització demanada pels agents, a fi de construir una tanca perimetral i un cobriment de la rampa d’accés als aparcaments. En canvi, es discuteix en aquest cas si resulta ajustada a dret la sanció que els ha estat imposada per la realització d’aquelles obres sense haver obtingut la preceptiva autorització administrativa.

Resulta evident que una cosa és la sanció per realitzar obres sense llicència, siguin aquestes legalitzables o no, i una altra ben diferent determinar si procedeix atorgar la corresponent autorització. Encara que ambdues qüestions estan òbviament relacionades, l’objecte de cadascuna d’elles té una substantivitat pròpia, de manera que poden ser examinades per separat. S’ha de desestimar, doncs, la concurrència de l’excepció invocada pels agents.

Tercer.- La sentència d’aquesta Sala núm. 36-2008, de 5 de maig, va posar terme al procés seguit sobre la denegació de la llicència sol·licitada pels agents. En aquesta resolució es va examinar la veritable naturalesa de les obres dutes a terme pels agents, i es va concloure, quant a la tanca perimetral, que “es tracta d’una obra que ni és de tancament perimetral de la parcel·la ni es fa per raons de seguretat ja que està constituïda per un veritable mur entre els pilars del propi edifici en construcció, amb una clara vocació d’integrar-se en una prevista construcció posterior, per la qual cosa ni té la finalitat prevista en la norma ni és de caràcter provisional, i en conseqüència no és susceptible d’autorització”.

Pel que fa al cobriment de la rampa d’accés als aparcaments, es va resoldre que “l’obra projectada consisteix en la realització d’una coberta, es troba construïda amb formigó armat, amb vocació de captació de volum i d’integrar-se en el projecte futur de construcció d’un edifici sobre la totalitat de la planta, que es configura com un element constructiu que precisa d’un projecte específic i no es pot tractar com un element complementari o accessori d’allò construït”.

Es desprèn clarament d’aquestes consideracions que l’obra realitzada pels agents no té una naturalesa merament accessòria i provisional, ni es tracta d’obres menors. Ben al contrari, com ha conclòs la sentència apel·lada, el cobriment de la rampa d’accés al garatge ha comportat augment de la volumetria. En conseqüència, la realització d’aquestes obres sense obtenir prèviament la preceptiva llicència administrativa es tipifica com una infracció greu de l’article 155.3 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme, que contempla “les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques o obres d’urbanització, a l’ús del sòl, i a la situació, el volum, l’ocupació i l’alçada de les edificacions”.

La quantia de la sanció que ha estat imposada s’inscriu en el grau mig de la multa que preveu l’article 158.b) de la referida Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i no pot ser considerada com a desproporcionada, en funció dels paràmetres que ofereix l’article 159 del mateix text legal.

Quart.- L’article 157.1 de l’esmentada llei disposa que “per les obres que s’executin sense llicència o amb contravenció de les condicions del seu atorgament, són sancionats per infracció urbanística el propietari i els agents responsables d’aquesta”. D’altra banda, l’article 159.4 estableix que “les sancions que s’imposin a distintes persones per una mateixa infracció tenen caràcter independent”.

L’aplicació d’aquests preceptes comporta, d’una banda, que els agents són responsables de la infracció, com a propietaris de l’immoble on s’han dut a terme les obres sense llicència i, d’altra banda, que no existeix duplicitat de cap tipus pel fet d’haver estat igualment sancionats els altres agents responsables, és a dir, el constructor i els tècnics directors de l’obra, ja que tots ells resulten responsables de la infracció, en els termes previstos en l’article 157.1 de la llei urbanística.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació dels agents.

Cinquè.- El Comú d’Andorra la Vella formula recurs en el concret aspecte relatiu a les costes processals, i sol·licita que s’imposin als agents les que han estat causades en ambdues instàncies. Tanmateix, cal considerar que els arguments que han estat adduïts pels demandants han estat objecte d’una efectiva controvèrsia jurídica, i que no poden ser considerats com a manifestament desenraonats, de manera que la interposició de la demanda no pot ser qualificada com a temerària o de mala fe, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs de l’Administració comunal.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d’apel·lació que interposen les respectives representacions processals de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella i dels Srs. Giner i Machado contra la sentència dictada el 24 d’octubre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.