Incendi - Responsabilitat extracontractual - Determinació de les responsabilitats (TSJC 126/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000126/2015 ORIGEN: 2100540/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia demanda de citació de data 31-07-12, per escrit de data 25-09-2012, la representació processal del Sr. Viñas va presentar davant de la Batllia demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Duque i Mercader i la seva companyia asseguradora, X., el Sr. Villalba, l'entitat Escolano, i subsidiàriament contra els Srs. Benitez i Aguilar i la seva companyia asseguradora, Ramirez, en reclamació de les quantitats mínimes i amb caràcter provisional, podent ser incrementades segons el resultat de la pràctica probatòria, de:

879,99.- euros corresponents a la factura de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell,

6.000.- euros en concepte d'indemnització del "pretium doloris",

3.690.- euros, corresponents a les pertinences que el Sr. Viñas no va poder recuperar, tot en concepte d'indemnització dels danys causats com a conseqüència de l'incendi sobrevingut en la pensió N., més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocats i de procuradors.

II.- La representació processal dels Srs. Duque i Mercader, com la del Sr. Villalba, es van oposar a la demanda formulant una excepció peremptòria de prescripció anyal, i subsidiàriament sobre el fons van sol·licitar la seva total desestimació, i més subsidiàriament que es moduli l'import de la indemnització sol·licitada, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

La representació processal de la companyia X. va sol·licitar la desestimació íntegra de la demanda amb imposició al demandant de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal de Escolano es va oposar a la demanda formulant una excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció, i subsidiàriament sobre el fons van sol·licitar la seva íntegra desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

La representació processal dels Srs. Benitez i Aguilar i de Ramirez va sol·licitar llur absolució de la demanda, amb condemna de l'agent a pagar les costes.

Les parts van replicar i duplicar, totes mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 28-01-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: " Que hem d'estimar i estimem parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Viñas, contra Duque, Mercader, X., Villalba, Escolano, Benitez, Aguilar i Ramirez. Per consegüent, cal condemnar únicament als defenents Srs. Duque, Mercader i a la companyia X., tots ells solidàriament, a satisfer les quantitats següents: 879,99 euros en concepte de factura hospitalària; 1.000 euros en concepte d'efectes personals perduts en l'incendi i 4.000 euros en concepte de "pretium doloris". Cal absoldre a la resta de defenents de les pretensions que en ella s'hi formulaven. Procedeix la condemna en costes a la part agent respecte dels defenents absolts en la present sentència i les costes produïdes a la part agent en el present litigi, als Srs. Duque, Mercader i a la companyia X.".

IV.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Duque, Mercader, i la representació processal de la companyia X.

La representació processal de la companyia X. demana la seva revocació íntegra i que es dictés una nova desestimant íntegrament la demanda, amb condemna de l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal dels Srs. Duque, Mercader, sol·licita la revocació de la sentència, i la seva substitució per una que disposi la responsabilitat exclusiva de Escolano, subsidiàriament, la responsabilitat solidària de Escolano i dels propietaris, i més subsidiàriament, la responsabilitat de Escolano i dels propietaris, solidària, i en cas que la responsabilitat dels seus patrocinats semblés evident al Tribunal, que els sigui imputada de manera molt residual i en una proporció molt inferior a la que incumbeix en primer lloc a Escolano, i accessòriament, als propietaris dels llocs.

La representació processal del Sr. Viñas, com la del Sr. Villalba, la de Escolano i la dels Srs. Benitez i Aguilar i la companyia Ramirez, demanen la seva confirmació íntegra, amb imposició de les costes a les parts recurrents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El motiu del recurs de la companyia X. és que, al seu parer, el tribunal ha fet una incorrecta valoració de la prova practicada en autes i que per conseqüent ha aplicat erròniament les regles de la responsabilitat extracontractual. Argumenta en essència que: 1) quedat establert que l'incendi es va iniciar en la caixa de distribució quin manteniment correspon a ENTITY_8; 2) les proves pericials confirmen que l'incendi és degut a una falta de manteniment d'aquesta caixa i és d'origen elèctric abans comptadors i 3) el fet cabdal que va originar el sinistre no és el comportament reprotxat als Srs. Duque i Mercader i aquest comportament no ha provocat directament els danys.

II.- El recurs dels Srs. Duque i Mercader, és que la sentència d'instància seria il·lògica. Fan valer en substància que: 1) el tribunal no ha considerat la responsabilitat dels propietaris de l'hotel quan ha quedat acreditat que no havien realitzat cap manteniment de l'hotel des de feia anys; 2) el tribunal no ha considerat la responsabilitat de Escolano quan ha quedat establert que l'incendi s'inicià en la caixa segellada de la seva responsabilitat; 3) ells, són només arrendataris i són també víctimes de l'incendi i 4) a l'extrem límit, es podria considerar que la seva actuació coadjuva al resultat però en una proporció molt minsa.

III.- En el present cas, els deures de congruència i de motivació no fan necessari examinar separadament els dos recursos tota vegada que tots dos convergeixen per criticar els mateixos punts, és a dir la valoració de la prova i l'aplicació dels principis de la responsabilitat aquil·liana que van portar a llur condemna solidària com a responsables del sinistre i a l'absolució de totes les altres parts.

IV.- Ha quedat establert que en data 24-02-2010, tingué lloc un incendi a la pensió N. ubicada a Andorra La Vella i a conseqüència del qual el demandant va patir diversos perjudicis.

Aquest incendi va donar lloc a unes diligències prèvies número 768-4/10, però per Aute de data 17-08-2011, el Batlle va decidir del sobreseïment provisional, i per Aute de data 23-03-2013, el tribunal de Corts, va decidir desestimar el recurs d'apel·lació presentat per uns perjudicats i confirmar íntegrament la decisió de sobreseïment provisional, sense perjudici de l'exercici de l'acció civil per davant la jurisdicció civil.

També va donar lloc a un procediment administratiu 528-2/2012 iniciat per X. i el Sr. Serra en contra de Escolano. Però per sentència de data 25-10- 2013, la Sala administrativa d'aquest Tribunal Superior va confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió tàcita de l'entitat Escolano denegant la sol·licitud de responsabilitat administrativa formulada per la companyia X. és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

En el marc dels presents autes civils, el Tribunal ha considerat que, pel que fa al Sr. Villalba (com a titular de la pensió), a Escolano (com a subministradora d'electricitat) i als Srs. Benitez i Aguilar (propietaris de l'edifici), no s'havia acreditat una relació de causalitat entre un comportament culpós dels mateixos i l'origen de l'incendi, ja que, bàsicament, la causa que originà dit incendi queda desconeguda.

Però, pel que fa als gerents, els Srs. Duque i Mercader, el tribunal ha considerat que existia un comportament negligent en relació causal amb l'esdevinença del sinistre.

És aquest plantejament que critiquen les parts recurrents, però els seus recursos no es poden estimar.

En efecte, cal confirmar la valoració de les proves feta pel tribunal i les conseqüències jurídiques que en va treure, i això exposant dues series d'elements.

V.- El primer element que s'ha de prendre en compte, és que efectivament, la causa original del sinistre queda desconeguda.

Es va poder determinar que l'incendi és d'origen elèctric i que el lloc d'inici del mateix és la caixa de distribució dreta de l'armari de comptadors, i segurament una fallada elèctrica en dita caixa, però aquest fet és insuficient per determinar la causa fàctica i jurídica de l'incendi en terme de responsabilitat.

Al respecte, és cert que s'han fet hipòtesis, i fins i tot el pèrit Viñas, va indicar que: "En conclusion, à la lecture du rapport de la Guàrdia Civil, au vu des photos qui nous ont été transmises et à l'examen des portes effectué le 31 mars 2011, nous dirons qu'il semble improbable que la boîte de distribution électrique de droite ait été ouverte avant l'incendie et que les scellés aient été rompus, et nous pensons par conséquent que l'échauffement qui s'est produit à l'intérieur de cette boîte est uniquement dû à un manque de maintenance".

Nogensmenys, força és de constatar, d'una banda, que aquesta suposada manca de manteniment només correspon a una conjectura feta en base a les fotos trobant-se en l'informe policial i en l'informe de la Guardia Civil, no podent però dit pèrit precisar en quina zona es va produir l'esmentat escalfament dels bornes ni precisar-ne la causa ("compte tenu de l'état du matériel...il est impossible de dire sur quel départ s'est produit cet échauffement"), i, d'altra banda, no ve confirmada per cap altre element material i no encaixa amb les altres pericials, i en particular les conclusions de l'informe de la Guàrdia Civil.

Sobre aquest punt, i la responsabilitat de Escolano, com bé ho senyalava el Batlle en el seu Aute de sobreseïment provisional, no resta clara quina seria la causa de l'afluixament d'aquest born de la caixa, quan a més resta acreditat en autes que el manteniment de les instal·lacions per part dels responsables de Escolano es duia a terme en els termes exigits en aquests casos.

De manera general, de l'estudi dels elements de prova i en particular de tots els informes pericials realitzats, que ja foren valorats en el mateix sentit en els diferents judicis que van tenir lloc anteriorment, no es pot afirmar cap causa inicial de l'incendi. Tampoc en ressurt cap nexe de causalitat entre el sinistre i la invocada manca de manteniment de l'hotel per part dels propietaris, com no queda establert cap nexe de causalitat entre dit sinistre i la invocada manca de manteniment de la caixa elèctrica.

VI.- El segon element que s'ha de prendre en compte és que sí que queda establert una relació directa de causalitat entre l'actuació dels gerents i la realització del sinistre.

En efecte, malgrat les parts recurrents neguen o minimitzen la rellevància d'aquest fet, ressurt clarament de l'informe pericial elaborat per la Guàrdia Civil, que el fet que es trobessin materials amuntegats davant i sota de l'armari dels comptadors del vestíbul de l'entrada va tenir incidència en el resultat final de l'incendi, ja que la càrrega del foc que es trobava en el vestíbul de l'Hotel, comprenia la pròpia de l'immoble (armari de comptadors, material elèctric, fusta ... ) i la que es trobava en el mateix, contingut del vestíbul, situat davant i darrera dels comptadors elèctrics (armari de fusta aglomerada on es trobaven els pots de pintura, contenidors de plàstic, pintures, dissolvents i matalàs de motlles de matrimoni), desprenent-se gran quantitat de fum i de poder calorífic i que al cremar-se la càrrega de foc addicional que es trobava al vestíbul, es produí un major alliberament d'energia calorífica que es va traduir en una major destrucció de l'habitacle.

De la mateixa manera, el Sr. Viñas indica p 14 del seu informe:"nous avons pu constater qu'une aggravation de l'incendie s'était produite au niveau d'un placard en bois situé dans le passage(...) et dans lequel étaient placés des produits particulièrement inflammables, ainsi que, posé contre ce placard, un matelas dont les ressorts sont visibles sur les photos de la Guardia Civil";

En la mateixa òptica, de l'informe de Caro SAS (folis 231-241 de les autes AD-0028-21/2012), en ressurt que "l'origine du sinistre semble bien avoir débuté dans le local électrique et s'est ensuite propagé vers les niveaux supérieurs......Ce cône de feu a été vraisemblablement généré par la combustion (l'incendie) du matelas deux places entreposé dans le local électrique de l'hôtel face à l'armoire..." i que "L'incendie a pu être provoqué par la présence et l'inflammation (non spontanée) des nombreux matériels inflammables stockés dans le local des compteurs. Ce sont les équipements électriques qui paraissant avoir été -initialement- victimes de l'incendie causé par l'inflammation des matériaux, non électriques, stockés au voisinage immédiat de l'armoire des compteurs".

Així les coses, si aquesta circumstància de tenir tot aquest material a prop dels comptadors no es pot considerar com la causa de l'origen de l'incendi, es tracta nogensmenys, sense dubte, d'una circumstància que ha actuat en els primers moments de l'incendi i que, com a mínim, va agreujar de manera significativa el resultat final del sinistre.

Es tracta d'un comportament imputable als defenents, qui eren els gerents de la pensió, i s'ha de compartir el criteri del tribunal al respecte segons el qual es tracta d'un comportament negligent sobretot per part d'un professional.

En aquestes condicions, malgrat no s'hagi pogut determinar la causa original que provocà l'incendi, front a un comportament culpós, fins i tot constituint una falta llevíssima, però que ha participat a la producció del sinistre, és de manera conforme als principis de la responsabilitat extracontractual que el tribunal ha considerat que els Srs. Duque i Mercader eren responsables, i amb ells la seva companyia asseguradora.

Per conseqüent, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

VII.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar al recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Duque, Mercader, i per la representació processal de la companyia X. contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 28-01-2015, que confirmem íntegrament;

Imposar als recurrents les costes judicials de segona instància;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-