CASS - SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. La decisió sobre l'alta mèdica requereix pronunciar-se sobre si hi ha dret a una pensió d'invalidesa. PROCÉS CONTENCIÓS. Congruència de la demanda amb el recurs administratiu previ (2000008/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000008/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000004/2017

SENTÈNCIA 83-2017

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sra. Morell

Apel·lat: Sra. Andrade

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000008/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Andrade va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 4 de novembre i 18 de desembre de 2015, de manera que pogués continuar en la situació de baixa mèdica o, subsidiàriament, se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup 2 o, almenys, del grup 1.

2.- La sentència de 14 d'octubre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes de l'11 de novembre de 2015.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència de la Batllia ha incorregut en incongruència, ja que el recurs que l'agent va formular en via administrativa només demanava el manteniment de la situació de baixa laboral i, en conseqüència, no es pot examinar en el marc d'aquest procés judicial si procedeix atorgar-li una pensió d'invalidesa, ja que això crearia una situació d'indefensió per a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Subsidiàriament, la part apel·lant sol·licita que es dugui a terme una nova prova pericial.

4.- La Sra. Andrade s'ha oposat al recurs de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, no hi ha hagut cap incongruència ni indefensió, ja que en el procés existeixen tots els elements necessaris per adoptar una decisió de fons, i ningú la va informar dels requisits del recurs administratiu.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si la sentència apel·lada ha incorregut en incongruència, pel fet que el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia no va ser inclòs entre les peticions del recurs administratiu i només es va introduir en la demanda jurisdiccional de la part agent.

Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada la necessitat de que les peticions de la demanda han de ser congruents amb el recurs administratiu previ, com exigeix l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, és necessari realitzar algunes matisacions, derivades de la regulació de la Llei de la seguretat social sobre la durada de la situació de baixa mèdica i el reconeixement correlatiu d'una pensió d'invalidesa.

Encara que algunes sentències han fet una interpretació literal de l'esmentat article 34 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció, hi ha altres pronunciaments que tenen en compte les singularitats que presenta el procediment que segueix la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en aquesta matèria, i que arriben a conclusions més ajustades als principis tuïtius que la presideixen, que procedeix reproduir en aquest cas. Es poden citar en aquest sentit les sentències núm. 36-2010, de 17 de juny, i 82-2011, de 16 de desembre.

Tercer.- Com afirma aquesta darrera sentència:

"Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte, en primer lloc, que la resolució inicialment impugnada de la C.A.S.S., de data 9 de febrer de 2010, no es pronunciava només sobre la suspensió de les prestacions de salari, sinó que també denegava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa-malaltia, de manera que s'ha de considerar que aquesta darrera qüestió va ser igualment objecte del procediment administratiu i, en conseqüència, pot ser revisada posteriorment en via jurisdiccional.

En segon lloc, no es pot interpretar en sentit limitatiu el contingut d'un recurs administratiu que subscriu un ciutadà sense especials coneixements tècnics. En aquest cas, la interessada va demanar expressament que es reconsiderés l'alta mèdica, però, al mateix temps, va manifestar la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat laboral, qüestió que remet ineludiblement a la procedència del reconeixement d'una pensió d'invalidesa.

En darrer terme, no es pot oblidar que la decisió de la C.A.S.S. sobre la suspensió de les prestacions de salari es troba necessàriament vinculada a la resolució sobre si procedeix o no atorgar ulteriorment una prestació d'invalidesa. L'article 24 in fine del Reglament Tècnic disposava que, a l'expiració del termini de tres anys, "la Caixa podrà estudiar la transferència de l'assegurat a l'assegurança invalidesa, o bé decidir la pròrroga durant un altre any de les prestacions de reembossament, si semblés que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat". D'aquesta manera, l'acabament del període de percepció de les prestacions de salari comporta que la C.A.S.S. adopti una decisió sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, cosa que resulta igualment predicable quan aquestes prestacions queden suspeses abans d'exhaurir-se el període de tres anys. En el mateix sentit es pronuncia l'article 149.3 de la vigent Llei de la seguretat social, segons el qual "les pròrrogues (de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal) s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any (...) mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon". Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que el reconeixement o no de la invalidesa és conseqüència necessària de la suspensió o acabament de la situació de baixa laboral, de manera que es tracta de dues qüestions íntimament vinculades, que s'han d'examinar de forma conjunta.

Com a conseqüència de tot això, s'ha de concloure que la petició que l'agent va formular en la demanda no resultava incongruent, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula aquesta part i, al mateix temps, abordar la qüestió de fons que reprodueix en aquesta instància".

Quart.- En el cas que ara s'examina, concorren les mateixes circumstàncies que en la referida sentència 82-2011. En efecte:

La resolució inicial de la CASS, de 4 de novembre de 2015, va desestimar expressament la pensió d'invalidesa, de manera que aquesta qüestió no va ser aliena al procediment administratiu.

La interessada va manifestar en el seu recurs administratiu que no podia desenvolupar la seva activitat laboral, segons el diagnòstic de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica dels seus facultatius, i aquesta al·legació plantejava, al menys implícitament, la qüestió de si procedia o no una pensió d'invalidesa.

La decisió d'atorgar l'alta mèdica feia necessari examinar correlativament si havia lloc a una pensió d'invalidesa, segons l'article 149.3 de la Llei de la seguretat social i 6.2 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal.

En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada no ha incorregut en incongruència, i que l'examen de si procedia una pensió d'invalidesa no ha suposat cap indefensió per a la CASS, ja que aquest punt es va plantejar en la demanda i ha estat objecte de la prova pericial, de manera que la demandada ha pogut articular tots els mitjans de defensa que ha considerat necessaris.

Cinquè.- Quant al fons, la CASS no posa en qüestió les conclusions de l'informe pericial, sinó que es limita a sol·licitar que es practiqui un nou dictamen, cosa que, com ja es va dir en la Providència de 2 de març de 2017, no resulta procedent, ja que no hi ha cap motiu que justifiqui reproduir una prova que ja s'ha dut a terme per part de l'Àrea de medicina legal i forense.

En conseqüència, procedeix confirmar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes de l'11 de novembre de 2015.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència dictada el 14 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.