CASS-Pensió d'invalidesa per accident laboral (TSJA-012/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0004-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-012/12

S E N T È N C I A NÚM. 76-2012

PARTS:

Apel·lant: Carnero Representant: ídem Advocat : Cepeda

Apel·lant: CASS Representant: Ferrer Advocat: Romeu

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0004-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Carnero va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de desembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 17 de novembre de 2010, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral del 60 % (50 punts per l'element objectiu + 10 punts per l'element professional).

2.- En la sentència del 31 de gener de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda per el Sr. Carnero, reconeixent un grau de menyscabament físic del 45%.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 2 d'abril de 2012, el Sr. Carnero manifesta principalment que:

havia de prevaldre el criteri dels forenses per sobre del parer del Tribunal de primera instància.

4.- La CASS també ha formulat recurs i exposa substancialment que:

els forenses havien valorat incorrectament la minva del raquis dorso-lumbar;

ni els perits judicials ni el Tribunal Unipersonal del Batlle prenien en consideració el dolor i la molèstia funcional patits per l'assegurat;

el dolor ja estava indemnitzat mitjançant la ciatàlgia;

el Sr. Carnero presentava un bon estat general, caminant sense cap tipus de coixesa.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tant el Sr. Carnero com la CASS s'alcen contra la sentència d'instància, perquè consideren que el Tribunal a quo ha valorat incorrectament els elements mèdics que obren a les actuacions.

En efecte, la sentència recorreguda valora les seqüeles físiques de l'assegurat en 45 punts, mentre que el Sr. Carnero en reclama 50 i la parapública 40.

La CASS ha reconegut una limitació de la capacitat de treball del Sr. Carnero en l'import del 40%. Aquestes seqüeles es desglossen com segueix: lumbàlgia (30 punts) i ciatàlgia (10 punts).

Els forenses refereixen les mateixes dolències, si bé atribueixen 40 punts a la lumbàlgia i confirmen els mateixos punts a la ciatàlgia (foli 152).

Com és de veure, el Tribunal a quo ha adoptat una posició mitjana, tota vegada que quantifica la rigidesa lumbar en 35 punts, als quals afegeix els 10 punts relatius a la ciatàlgia.

L'índex de Schöber constitueix un bon indicatiu per mesurar la rigidesa del raquis. Segons la literatura mèdica, l'índex és normalment de 10-15 cm i tota reducció del diferencial per sota dels 5 cm constitueix un signe objectiu de rigidesa lumbar. El barem de la UCNSS estableix una forquilla màxima d'entre 25 i 40 punts en cas de "Très importantes séquelles fonctionnelles et anatomiques" del raquis. Aquest no és clarament el cas del Sr. Carnero, doncs el seu índex és de 10-11,5 cm (foli 150), és a dir que la seva rigidesa lumbar equival a un 70% (3,5/5), percentatge incompatible amb la indemnització màxima sol·licitada, reservada exclusivament a les seqüeles "molt importants". El recurs del Sr. Carnero ha de ser desestimat per tant.

El barem de l'UNCSS estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions funcionals del raquis dorso-lumbar: discretes (5-15), importants (15-25) i molt importants (25-40). L'Hble. Batlle arriba a l'import de 35% (35,5% exactament), perquè parteix dels 40 punts màxims, als quals descompta 4,5 punts que resulten d'aplicar el 30% al darrer tram (40 - 25). Aquesta metodologia no es discuteix. Efectivament, la CASS combat la sentència només per dos motius: a) el dolor ja estava indemnitzat amb la presa en compte de la ciatàlgia i b) la molèstia funcional era mínima. És veritat que el barem de l'UNCSS refereix que la IPP és funció de la "Persistance de douleurs notamment » i de la "gêne fonctionnelle". Això no obstant, la repetida guia insisteix en les "dades objectives de l'examen clínic", en particular la mesura de la flexió lumbar mitjançant el test de Schöber-Lasserre, cosa que concorda amb la notòria dificultat per quantificar el dolor. Per tant, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar, aquí del 70% com ja hem dit. El fet que el Sr. Carnero presenti un bon estat general i camini sense cap tipus de coixesa no ha de comportar cap reducció de la IPP concedida per la Batllia, puix s'estan indemnitzant les pertorbacions lumbars, o sigui la mobilitat del raquis, i no aquella dels membres inferiors. Així les coses, el recurs de la CASS ha de ser rebutjat igualment.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Sr. Carnero i la CASS contra la sentència 2012-009, de 31 de gener de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.