Impugnació d'acord societari de preu de recompra d'accions (TSJC 460/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000460/2015 ORIGEN: 3100222/2013 - 00

NIG: 5300542120150001800

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Sres. Julián i Badía van interposar demanda, de data 15-07-2009, envers l'entitat Alfaro, S.A., segons la qual impugnaven l'acord social aprovat a la junta general ordinària de 28-04-2009.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 16-09-2009, a l'ensems que articulava demanda reconvencional contra la part agent.

II.- Per Aute de 5-05-2010 es van acumular les presents actuacions a les 0560-6/2009 i 0033-2/2010.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-10-2015, amb la següent part decisòria:

"D E C I D E I X : que estimant íntegrament les demandes principals acumulades interessades pels Srs. Julián, Badía, Cano i Durán, i dirigides contra l'entitat bancària "Alfaro, S.A.", i rebutjant de ple la reconvenció, ha d'efectuar els següents pronunciaments:

Primer.- declarar la nul·litat, amb efectes ex tunc, de part de l'acord social adoptat en la Junta General Ordinària d'accionistes del banc celebrada el 28 d'abril del 2009, segons s'ha articulat en el III.- Considerant -és a dir afectant a aquella part "També s'ha aprovat, però, en relació a les accions de la Classe E..."-;

Segon.- condemnar a l'entitat bancària "Alfaro, S.A." a lliurar a les Sres. Julián i Badía, en llur condició d'accionistes amb dret a informació, còpia de tota la documentació relativa o que tingui incidència amb les accions sindicades per elles adquirides, entre la que destaca la que s'enumera en el "Suplico" de l'escrit de demanda d'aquelles;

Tercer.- condemnar a l'entitat bancària "Alfaro, S.A." a executar-se sobre l'obligació de recomprar 130 accions de les que són propietat del Sr. Cano al preu de mil sis-cents quaranta-cinc euros (1.645.- EUROS) cadascuna, en aplicació d'allò acordat vàlidament en la Junta General Ordinària d'accionistes del banc celebrada el 28 d'abril del 2009, sense perjudici de rebre el mencionat els dividends corresponents a aquelles per mentre no s'alliberi el banc de dita obligació de fer; condemnar igualment a l'entitat bancària "Alfaro, S.A." a pagar al Sr. Cano els interessos legals que corresponguin a l'import que resulti al seu favor després d'efectuada l'operació de recompra de les accions referides amb l'afectació de la quantitat que correspongui, procedent d'aquesta operació, als reembossaments dels crèdits en compte corrent acordats en els contractes d'adquisició d'accions sindicades dels quals es demana el compliment, a comptar del 7 de setembre del 2009 i fins a la data de l'efectiu cobrament de l'import ressenyat;

Quart.- condemnar a l'entitat bancària "Alfaro, S.A." a pagar a la Sra. Durán els dividends que corresponent a la darrera respecte de les seves 245 accions sindicades i concernint el període anant de l'1 de gener del 2009 al 3 de juliol del 2009, a acreditar en període d'execució de sentència, augmentats dels interessos legals produïts des de la data de contesta a la demanda, això és el 9 de febrer del 2010, i fins que sigui íntegrament satisfeta;

Cinquè.- imposar les costes processals d'aquest plet a l'entitat bancària "Alfaro, S.A." segons s'ha raonat en el V.- Considerant."

IV.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 13-01-2016, ha presentat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució dictada a la instància.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 15-02-2016, en mèrits del qual i en atenció als arguments exposats, demana que es desestimi el recurs interposat amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent fonaments el seu recurs són els que segueixen. Després d'una sèrie de consideracions preliminar, entén, en primer terme, que s'ha produït una incorrecta valoració de la legitimació activa. Assenyala que l'acord que s'impugna es va obtenir amb el vot favorable de totes les accions de la classe E, de manera que no es pot impugnar. L'existència d'una determinada classe d'accions pel col·lectiu d'empleats amb sindicació dels drets polítics és lícita i és útil per l'entitat i pels empleats. La sentència empra l'argument de l'abús de dret per a legitimar l'exercici de l'acció d'impugnació, quan aquest argument s'introdueix ex novo pel tribunal. Fins i tot, pel que fa al fons l'acord no afavoria als socis majoritaris sinó que pretenia mantenir el preu de l'acció de la classe E a la banda alta de la seva valoració, amb un mecanisme de correcció per a evitar transaccions voluntàries dels empleats i l'especulació.

El que sí és abusiu és que 4 empleats, amb 911 accions, modifiquin un acord que abasta a 400 empleats aproximadament.

En segon terme, manifesta que respecte del fons que la resolució valora incorrectament la legalitat de l'acord. Sosté la recurrent que ningú ha qüestionat el mètode, el càlcul ni l'informe per a determinar la valoració de les accions. L'acord que determina un preu de l'acció en funció de si l'empleat vol vendre voluntàriament o si manté les accions, més alt en aquest darrer cas, no comporta cap incompliment contractual, alhora que és una decisió de gestió de l'entitat financera.

Subsidiàriament, sustenta que si existís un incompliment contractual tampoc donaria lloc a la nul·litat de l'acord societari ni atemptaria contra el dret fonamental al treball.

En tercer terme, considera que és improcedent dividir l'acord societari als efectes de declarar la seva nul·litat. Si el vici d'il·legalitat concorre, aleshores procedeix la declaració de nul·litat de tot l'acord i no només d'una part.

En quart terme, afirma que, pel que fa al dret a l'obtenció de documentació societària, la cita de l'art. 36 de la Llei 20/2007 és inidònia i la documentació que es demana no té a veure amb matèries sotmeses a consideració de cap junta d'accionistes. A més si deixen de ser socis, deixen de tenir dret a exigir els drets dels socis: documentació.

En cinquè terme, la sentència refusa la demanda reconvencional i ho empara en la inexistència d'incompliment contractual pels agents. Contràriament, al que assenyala la sentència la impugnació de l'acord social està vinculada a l'execució del pacte de recompra dels contractes de compravenda d'accions. Com que s'han oposat a complir els contractes al preu de recompra, s'ha de resoldre el contracte amb la indemnització dels danys i perjudicis corresponents.

Finalment, pel que fa a les costes processals, entén la recurrent que tant si s'estima el recurs com si no, esdevé difícil resoldre les costes amb base al principi del venciment objectiu. La qüestió litigiosa és complexa i cal interpretació i integració del dret.

II.- Pel que es refereix al primer extrem, relatiu a l'absència de legitimació per a la impugnació de l'acord social, fonamentada en que el representant de les accions de la classe E va votar a favor de l'acord, convé assenyalar el que segueix.

Les escriptures públiques de compravenda (de la Sra. Julián de 24-09-1992) estableixen que les accions resten subjectes a limitacions i condicions, amb transcendència real i que les parts qualifiquen com a condició essencial de la venda d'accions. I en els contractes privats (26-10-1993 Sra. Julián, 20-10-2003, 1-03 i 4-05-2005 Sr. Cano, 15-12-1993, 16-10-2000, 20-10-20013, 1-03 i 4-05-2005, Sra. Durán, 1-03 i 4-05-2005, Sra. Badía, 1-03 i 4-05-2005) de compravenda entre Alfaro i els treballadors, es contempla una sindicació de les accions, que comporta una limitació respecte de l'exercici del dret de vot a les Assembles generals del Banc. En aquest sentit, el dret de vot s'exerceix per la persona que designa la Comissió executiva del Banc entre els titulars d'accions afectades per la sindicació, de manera que els accionistes resten vinculats pel vot que emet el seu representant sense perjudici que aquest respondrà front al col·lectiu d'accionistes però no front a cada accionista individualment. Així mateix, es limita la transmissibilitat de les accions, de forma que, excepte el supòsit de transmissió mortis causa, les accions esdevenen intransferibles excepte a favor de Alfaro, qui haurà d'adquirir-les pel preu que es determini en consonància amb el que estableixin els Estatuts de l'entitat financera.

També s'estableix en els contractes que les accions de la classe E que ostentin s'hauran de vendre al Banc si es deixa de treballar a l'entitat financera per motius diferents a la jubilació, excedència o altra modalitat de suspensió que no impliqui l'extinció de la relació laboral. En aquests casos, el preu de compra de les accions es determinarà segons el que hagi fixat l'assemblea general ordinària d'accionistes.

En data 28-04-2009 es va celebrar la junta general ordinària de Alfaro que va aprovar l'acord, en virtut del qual es fixava el preu de l'acció en 1.645 euros. I respecte de les accions de la classe E es fixava transitòriament (fins que la volatilitat desaparegués) un descompte del 30% sobre el preu de l'acció que s'aplicaria en dos supòsits:

1.- Venda voluntària de les accions

2.- Acomiadament de l'empleat per causes a ell imputables.

En aquesta Junta es va acordar també que el Conseller Delegat representaria a les 210.000 accions.

Aquest acord fou adoptat sens cap vot en contra.

La sentència recorreguda considera que concorren en el present cas tots els pressupòsits de l'abús de dret i, per tant, no es pot apreciar la manca de legitimació activa, tota vegada que el representant ha transgredit la bona fe, ha abusat de les seves prerrogatives i ha perjudicat els interessos dels agents com a accionistes sindicats. Entén que negar la legitimació activa significaria permetre que l'entitat financera mitjançant el representant actués a la seva conveniència sense respectar els interessos dels accionistes sindicats.

La primera qüestió que s'ha d'analitzar per la Sala és si l'argument de l'abús de dret ha estat introduït ex novo pel tribunal, com sustenta la part recurrent, o pel contrari aquesta institució ha format part del debat del present procés i ha estat al·legat en els seus escrits rectors.

Si s'analitza l'escrit de rèplica de l'agent Sr. Cano, es pot observar com argumenta que el vot del representant no pot vincular si l'acord fos conforme a dret, de manera que no es pot impedir la impugnació de l'acord social. A la rèplica de la Sra. Durán s'exposa que existeix conflicte d'interessos entre els gestionats pel representant de les accions i el vot favorable, de manera que s'ha de reconèixer legitimació activa. I a la rèplica de les Sres. Julián i Badía també es posa en relleu la contraposició d'interessos entre el representant i els titulars de les accions.

Aleshores, s'ha de convenir amb el tribunal d'instància que l'argumentari per a refusar la manca de legitimació activa sí es va introduir en els escrits de rèplica com a conseqüència de l'articulació de l'excepció de manca de legitimació activa i fonamentat en el fet que l'actuació del representant podia no adequar-se a la vetlla dels interessos del col·lectiu en atenció a la seva posició a l'entitat, de manera que això justificava l'examen d'aquest argument, que no era altra que determinar si el nomenar a aquest representant podia comportar un exercici abusiu de la sindicació d'accions quant al dret de vot.

Així, la designació del representant dels titulars de les accions en el Conseller Delegat de Alfaro, S.A. i el fet que aquest votés a favor de l'acord social de 28-04-2009, com a membre de l'òrgan social que va promoure l'adopció de l'acord per part de la Junta general fa difícil que es puguin cohonestar els interessos del Conseller Delegat amb els interessos dels titulars de les accions de la classe E afectats pel nou acord que rebaixava el 30% del preu de la recompra de les accions en determinats supòsits. I, per tant, s'ha d'entendre que si bé la sindicació de les accions pel que fa a la limitació en la transmissió d'aquestes i en l'exercici del dret de vot mitjançant un representant, no pot significar que quan el representant designat és el conseller Delegat de l'entitat financera i l'acord assolit pugui perjudicar els interessos dels accionistes de la classe E, aquests han de veure reconeguda la seva legitimació activa per a poder impugnar els acords socials, de conformitat amb allò que es preveu a l'article 40 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

En atenció a les consideracions anteriors, aquest motiu ha de ser refusat.

III.- Com a segon motiu de greuge, manifesta que respecte del fons que la resolució valora incorrectament la legalitat de l'acord. Sosté la recurrent que ningú ha qüestionat el mètode, el càlcul ni l'informe per a determinar la valoració de les accions. L'acord que determina un preu de l'acció en funció de si l'empleat vol vendre voluntàriament o si manté les accions, més alt en aquest darrer cas, no comporta cap incompliment contractual, alhora que és una decisió de gestió de l'entitat financera.

Subsidiàriament, sustenta que si existís un incompliment contractual tampoc donaria lloc a la nul·litat de l'acord societari ni atemptaria contra el dret fonamental al treball.

I com a tercer motiu sosté que és improcedent dividir l'acord societari als efectes de declarar la seva nul·litat. Si el vici d'il·legalitat concorre, aleshores procedeix la declaració de nul·litat de tot l'acord i no només d'una part.

Aquests dos motius del recurs poden ésser analitzats de manera conjunta. Si s'analitzen els contractes de compravenda d'accions portats a terme entre els demandants i l'entitat financera resulta que en aquests s'estableix que el preu de recompra de cada acció serà el que hagi fixat l'Assemblea General d'accionistes de Alfaro i que estigui vigent en el moment en el que es produeixi la causa que doni dret a la recompra, qualsevol que sigui el temps que hagi transcorregut entre el referit moment i aquell en el que es formalitzi la readquisició.

Aquesta Sala no pot convenir amb la sentència d'instància que l'acord social de data 28-04-2009 comporti una novació contractual, atès que els contractes signats entre els agents i l'entitat financera remeten a un futur acord de l'assemblea general per a determinar el preu de recompra de les accions i això és precisament el que es porta a terme en l'acord social. Extrem diferent és l'establiment d'un descompte del 30% sobre el preu de recompra per a determinats supòsits de venda de les accions i determinar si aquest acord vulnera la llei o els estatuts socials.

I tampoc es pot estar d'acord amb la resolució de primera instància que l'acord social vulneri el dret al treball i limiti el dret a la llibertat. No es tracta en el present cas del dret a accedir al treball sinó que el que es determina és pels casos d'extinció de la relació que vincula als agents amb l'entitat financera; és a dir, quan s'extingeix la relació laboral. I des d'aquesta òptica, les conseqüències econòmiques que l'acord societari imposa per l'extinció en determinats supòsits de la relació laboral, amb un descompte del 30% del preu de recompra, no constitueixen cap vulneració d'un dret fonamental al treball, sense perjudici que s'hagi d'examinar si l'esmentat acord vulnera alguna norma legal societària.

I és des d'aquesta darrera òptica que s'ha exposat, sí que s'ha de confirmar la nul·litat de l'acord per ésser contrari a una norma legal, continguda a l'article 15.4 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, en el que s'estableix que es poden crear diferents classes d'accions i de participacions segons el seu valor nominal o el contingut dels drets que atribueixen als seus titulars. Però dins de cada classe d'accions es predica la igualtat de drets dels socis, de manera que es troba absolutament vetat qualsevol discriminació o tracte desigual. Es tracta d'evitar beneficis o penalitzacions a favor d'uns socis en relació als altres. I aquesta igualtat absoluta dels drets dels socis, predicable solament dins de cada classe d'accions, resulta vulnerada per l'acord social de 28-04-2009, segon el qual establert un preu de recompra de les accions en 1.645 euros, a continuació s'aplica un descompte a determinats socis que venen les seves accions en funció de la concurrència de dos supòsits en l'extinció de la seva relació jurídica amb l'entitat financera (venda voluntària de les accions o acomiadament del soci per causa a ell imputable).

Consegüentment, el referit acord que diferencia drets en benefici de determinats socis de la Classe E esdevé nul per vulnerar el principi d'igualtat de drets dins de cada classe d'accions i ha de ser anul·lat. I la nul·litat no ha d'abastar a tot l'acord sinó solament a la rebaixa o al descompte del 30%. En efecte, la determinació del preu de recompra de l'acció de la classe E resulta vàlida i s'ajusta a les previsions contractuals i estatutàries. En canvi, el descompte o la reducció del 30% del preu de l'acció per la recompra d'aquesta, una vegada ja s'ha fixat el preu de l'acció, constitueix quelcom independent de la determinació del preu de recompra i tant és així que es preveu un descompte per a dos supòsits de socis de la classe E, disminuint en aquests casos els seus drets i rebaixant el preu que han de percebre per l'acció en un 30%. Doncs bé, aquesta part de l'acord, la que conté el descompte i que gaudeix d'independència en relació a la determinació del preu de l'acció ha de ser declarada nul·la i en atenció a la nul·litat parcial que abasta el referit acord, a la independència i autonomia en relació a la determinació del preu de recompra i a la eradicació de l'acord que diferencia la igualtat dels drets del socis d'una mateixa classe d'acció, s'ha de mantenir també la solució d'instància, relativa a la declaració de nul·litat que abasta solament a la reducció del preu de recompra en un 30% en els supòsits indicats a l'acord social de 28-04-2009.

IV.- En quart terme, sosté la part recurrent que respecte al dret a l'obtenció de documentació societària, la cita de l'art. 36 de la Llei 20/2007 és idònia i la documentació que es demana no té a veure amb matèries sotmeses a consideració de cap junta d'accionistes. A més si deixen de ser socis, deixen de tenir dret a exigir els drets dels socis: documentació.

La sentència d'instància afirma que els socis, malgrat la privació dels drets polítics, sí gaudeixen dels drets inherents a la condició de socis com són el dret d'informació previst a l'article 36, el dret d'impugnació dels acords socials i la facultat d'obtenir certificació dels acords socials.

Malgrat la sentència fonamenti el dret a obtenir la informació a l'article 36 de la Llei 20/2007, que preveu el dret a obtenir informes i aclariments en relació als afers que s'hagin de tractar a la junta general, no es pot desconèixer que entre els drets dels socis, i també esdevé aplicable als socis titulars de les accions de la classe E. I aquest dret d'informació, del qual l'article 36 en fa una concreta aplicació respecte dels afers que s'han de tractar a la junta general, atribueix al titular de les accions la facultat de sol·licitar tota aquella documentació que afecta directament a les seves accions i a les vicissituds de les mateixes.

I, per tant, des d'aquesta òptica, cal refusar l'argument que com que quan es produeixi la recompra de les accions deixaran de ser socis els demandants no poden accedir a la documentació, atès que aquest dret d'informació els hi corresponia des del moment en el que van esdevenir accionistes. Així, el fet que l'entitat financera no els hagués lliurat la documentació social adient o que ells no l'haguessin demanat fins a un moment posterior, no fa decaure el seu dret a sol·licitar la informació que pugui afectar als seus títols, amb el lliurament de la corresponent documentació.

Per altra part, la petició de documentació que efectuen les demandants pel que es refereix a les normes estatutàries i llurs modificacions, estats financers de l'any 2008, convocatòria de reunions, actes (encara que hagi de ser lliurada la certificació de la mateixa), certificacions d'acords socials relatius a l'exercici de la demanda d'impugnació, nomenament del representant dels socis de la classe E i el vot emès, canvi de les accions de la classe A a la E, compra d'accions de les agents i de les línies de crèdit per a la compra d'aquestes, es troba clarament inclosa dins del dret d'informació i d'accés a la documentació que correspon al soci.

I, quant als estatuts de P. SL, A.A. SA i la documentació relativa a les seves assembles ordinàries i extraordinàries i a la resta de documentació que pugui tenir incidència en les accions adquirides, s'ha de remetre a la fase d'execució de sentència, en la que el tribunal d'instància haurà de determinar si la que es sol·liciti presenta aquesta connexió amb la titularitat de les accions de les agents o els afecta en els seus drets com a socis, alhora que s'haurà d'acreditar que les persones jurídiques a les que es demana informació a la demandada formen part del grup d'empreses i que la documentació sol·licitada presenta la connexió necessària amb la titularitat de les accions dels agent.

Consegüentment, encara que de forma molt parcial sí ha de ser acollit aquest motiu del recurs i declarar que el dret a la informació dels drets dels socis s'haurà de portar a terme si es compleixin els paràmetres dalt indicats.

V.- En cinquè terme, qüestiona la part recurrent que s'ha estimat incorrectament la manca d'adequació del procediment en relació a la demanda reconvencional. La demanda reconvencional de l'entitat financera s'adreça a sol·licitar la declaració d'incompliment per negar-se a vendre les accions de les que són titulars, la resolució dels contractes de compravenda d'accions, la declaració de venciment avançat dels crèdits per a l'adquisició de les accions i el pagament de les sumes que resulten de les anteriors pretensions de condemna.

Considera aquesta Sala que l'admissió de la demanda reconvencional requereix l'existència d'una connexió entre les pretensions que s'exerciten i les de la demanda principal. En aquesta línia d'idees, encara que l'objecte de la demanda i de la reconvenció pugui entendre's que afecta a les accions de la classe E, el cert és que la demanda s'adreça a sol·licitar la ineficàcia de l'acord social de 28-04-2009, en el que s'estableix un descompte del 30% sobre el preu de l'acció en dos supòsits diferenciats. En canvi, la reconvenció pretén que es declari l'incompliment contractual dels agents i el venciment avançat dels préstecs obtinguts per a l'adquisició de les accions.

En aquest sentit exposat, la pretensió agent es cenyeix a la impugnació d'un acord social que afecta als titulars d'accions de la classe E, mentre que la reconvenció té per objecte la declaració d'incompliment contractual i les seves conseqüències, sense que esdevingui oportú que es tramitin conjuntament en aquest procés.

VI.- En darrer terme, quant a les costes processals sí que ha de ser estimat el motiu o greuge que formula la part recurrent. Entén la Sala que la complexitat de l'afer i l'absència de jurisprudència que analitzi la problemàtica de la sindicació d'accions i els seus efectes, així com l'adopció d'un acord social que desiguala els drets del socis d'una mateixa classe d'accions s'endinsen en l'existència de dubtes de dret que justifiquin que, d'acord amb allò que es preveu a la Novel·la 82, cap. X, no s'hagin d'imposar a cap de les parts litigants. Aquest pronunciament sobre la no imposició de costes resulta aplicable quant a l'estimació de la demanda interposada pels agents. En canvi, la desestimació de la demanda reconvencional per manca de connexió, motiva que sí li siguin imposades a la part demandada les costes processals de primera instància que es deriven d'aquesta desestimació.

Pel que es refereix a les costes processals d'aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs fonamenta la no imposició.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de Alfaro, S.A. contra la sentència, de data 20-10-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i revoquem la seva part decisòria exclusivament pel que fa a la condemna al lliurament de la documentació en el sentit exposat en el FD4 i deixem sense efecte la imposició de les costes processals derivades de l'estimació de la demanda principal, devent cada part suportar les seves i essent les comunes per meitat, i mantenim la imposició de les costes processals resultants de la desestimació de la demanda reconvencional i la resta de pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-