Serveis intermediació vols xàrters (TSJC 178/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000178/2015 ORIGEN: 2100082/2005 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 10 de maig del 2005 per la representació processal de la part agent es formulà demanda de judici verbal civil, a tramitar pel procediment ordinari i en reclamació de quantitat, contra el Sr. Roda i Elías i la societat A., SL de forma solidària. S'afirmà en dit escrit que a finals de setembre del 2003 el Sr. Roda i el seu pare, el Sr. Elías, van contactar Benitez, tot comunicant-li que tenien una societat, A., SL que els permetia actuar d'intermediaris en la venda de vols d'avions. Li van proposar treballar junts donat que sabien que buscava vols d'avions en "charters", tot indicant que eren representants de E. i que podien aconseguir vols d'avions de la mateixa companyia. Afegeix l'escrit que en el mes de novembre del 2003 van convenir a signar uns contractes, núm. 2003/00013, 2003/00012 i 2003/00011, que obeïen a la compra i reserva de vols d'avions en "charters". Es preveien vols al llarg de l'any 2004 i el client havia de pagar amb antelació una garantia equivalent al preu de l'últim vol, quantitat que es deduiria de la factura corresponent a l'últim vol. Pels citats contractes i deduïda la comissió corresponent, Benitez va pagar 23.833.- euros el dia 12/12/2003, 24.085.- euros el dia 3/12/2003, i 23.833.- euros el dia 21/11/2003. Continua exposant l'escrit de demanda que el dia 22 de desembre del 2003 el Sr. B. (representant de la part agent) es va assabentar mitjançant un article a la premsa francesa que E. tenia problemes econòmics, pel que va demanar explicacions a A., SL que li va dir de no preocupar-se que els seus contractes s'executarien sense cap problema, eventualment mitjançant altres companyies aèries. En data 21 de gener del 2004 la societat A., SL va informar a la part agent que E. estava en liquidació judicial. Afegeix la part agent que la societat A., SL va explicar al Sr. B. que els vols dels 13, 14, 16 i 18 de setembre del 2004 els faria la companyia J.C. i li va demanar que li enviés excepcionalment amb antelació els diners corresponents a aquests vols. En els mesos d'agost i setembre del 2004, la part agent va enviar a A., SL el total de 95.836.- euros, sense comptar les despeses bancàries de les corresponents transferències. Una vegada A., SL havia rebut els diners va manifestar que no podia honorar els vols pactats, explicant que la societat E.A., SA (suposat comprador d'E.) reembossaria a la part agent les quantitats pagades. La part agent, davant de l'incompliment contractual d' A., SL va haver de trobar solucions de recanvi amb altres companyies donat que els quatre viatges de setembre del 2004 ja estaven venuts i que s'havien d'executar, el que va implicar que Benitez va haver de desembossar la quantitat suplementària de 83.879.- euros per pagar les altres companyies que li van fer el servei. Afirma l'escrit de demanda que durant el mes d'octubre del 2004, la societat A., SL va explicar al Sr. B. que esperava els diners del Sr. Herrera, director de la E.A., SA que pagaria a Benitez la suma de 167.587.- euros, que aquesta societat compraria E. en liquidació i solucionaria tots els problemes. Afegeix que posteriorment es va assabentar que E. no va rebre cap quantitat d' A., SL i que cap autorització d'enlairament (o llicència de vol) havia estat demanada pels avions de setembre del 2004 a la DGSA.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, sol·licita que es dicti sentència condemnant als Srs. Roda, Elías i la societat A., SL a pagar solidàriament la quantitat de 251.466.- euros, més els interessos legals de les respectives quantitats des del seu desembossament respectiu en mèrits dels comprovants adjuntats o bé subsidiàriament més les despeses bancàries pels préstecs sol·licitats, o subsidiàriament a partir de la data de la contesta a la demanda, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

Per escrit presentat per la representació processal de la part defenent en data 31 de maig del 2005 es formulà, sense contestar a la demanda, excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, ja que el capítol 4, pàgina 6 dels contractes estableix una clàusula de submissió als tribunals francesos de comerç. Per aute d'aquesta Batllia del 18 de gener del 2011 s'estima l'excepció dilatòria de manca de competència judicial dels tribunals andorrans, al constatar que la primera regla d'atribució de competència és l'autonomia de la voluntat de les parts i, en defecte de la mateixa, és inexcusable atenir-se a la lex loci actus o lex loci executionis, quedant com a for alternatiu, que no subsidiari, el del domicili del demandat, a saber el for ordinari de dret comú. El citat aute de la Batllia va ésser recorregut en apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia, que per aute del 31 de maig del 2011 el va revocar, a l'entendre que en els contractes d'adhesió la clàusula que deroga el dret comú i el dret natural del demandat de defensar-se davant dels tribunals dels seus domicilis, sempre afavoreix la part que està domiciliada en el país on està radicada la jurisdicció convencionalment escollida i, per tant, aquesta part sempre pot renunciar a aquest privilegi.

Cap dels defenents va contestar la demanda en la represa del procediment i foren declarats en rebel·lia processal a instància de la part agent.

En el present procediment s'ha proposat la pràctica de les següents proves. Per la part agent: I.- Documental privada; II.- Documental pública; II bis.- Confessió en judici; III.- Documental per requeriment.

Per escrit presentat per la part agent en data 12 de febrer del 2013, i després de valorar la prova practicada, es formulen les conclusions on, la part agent reitera les seves manifestacions versades en el seu escrit de demanda.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14-10- 2014, la part dispositiva de la qual va decidir : "Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la mercantil Benitez contra, únicament, la mercantil A., S.L. hem de condemnar i condemnem a la citada societat a satisfer la quantitat de 251.466.- euros, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, o la data en què s'havia d'haver presentat l'escrit de contesta. Es condemna en costes a la part defenent A., S.L. respecte de les despeses processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, en relació a la demanda contra la defenent condemnada.

Que cal desestimar la demanda interposada per la part agent contra els Srs. Roda i Elías i absoldre a ambdós de les pretensions contra ells formulades. Es condemna en costes a la part agent respecte de la demanda dirigida contra els defenents absolts en la present sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la part agent i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i la condemna dels dos codemandats Srs. B.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part agent reclama contra la societat A., SL i contra els seus socis Srs. Roda i Elías, tots ells de manera solidàriament el rescabalament de les despeses ocasionades pel seu incompliment contractual que consistia en la intermediació davant d'una companyia aèria per organitzar vols xàrters de peregrins al Santuari de Lourdes. Concretament els contractes que van resultar incomplerts van ser els números 2003/00013, 2003/00012, 2003/00011, de data del mes de novembre tots ells i els vols que no es van dur a terme havien de realitzar-se en el mes de setembre del 2004. Aquests viatges van ser avançats financerament per la part agent, que després de l'incompliment de la part contrària, no es va veure rescabalada dels seus avançaments.

La sentència d'instància condemna la societat A., SL al pagament de part de les sumes reclamades i absolt als dos codemandats, amb imposició de les costes causades als dits absolts a la part agent.

SEGON.- Dos són els motius pels quals la part apel·lant s'alça contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles. El primer rau en l'absolució dels Srs. Roda i el segon per la condemna en costes.

Començant pel primer dels greuges, hem de dir que ara en el recurs la part apel·lant al·lega, per primer cop, que és d'aplicació la disposició transitòria quarta de la Llei 20/2007 del 18 d'octubre de societat anònimes i de responsabilitat limitada. Aquesta extemporània al·legació (no va ser invocada ni en la demanda ni en l'escrit de conclusions) ja mereixeria que fos desestimada per aquest motiu, però és que tampoc té cap fonament la seva al·legació perquè no és d'aplicació al cas present. Vegem-ho. Diu aquesta disposició transitòria el següent:

" 4. Transcorregut el darrer termini establert a l'apartat segon d'aquesta disposició, els administradors de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que no hagin adaptat els seus estatuts a aquesta Llei, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i fins a la inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària."

Això vol dir que encara que es pogués titllar d'administrador el Sr. Roda, (respecte el Sr. Elías ja es descarta per la recurrent), resultaria que l'administrador el Sr. Roda només seria responsable solidari dels deutes socials a partir de l'entrada en vigor de la llei 20/2007 (22-11- 2007) i en aquest cas els deutes que es reclamen es remunten a l'any 2003, quan es van celebrar els contractes amb A., SL. Per tant aquest argument no pot ser atès en cap cas.

TERCER.- Per altra banda, afegirem que el Sr. Roda no estava enganyant la part contrària quan afirmà que hi havia una societat (E.A.) que podia fer-se càrrec del passiu i de l'actiu de la fallida de la societat E. que era la que havia de fer el servei aeri fins a Lourdes. El liquidador de dita societat, l'advocat francès Sr. Somoza en la seva declaració (folis 741 i seg.) reconeix que sabia que hi havien aquells tractes que finalment no varen reeixir. També reconeix la part agent ja en la seva demanda que la societat A., SL "...va anar complint els primers vols, sempre mitjançant altres companyies aèries... però no va ser sense problemes donat que tenien sempre molt de retard i que no complien mai amb els serveis previstos en els contractes. Malgrat tot el Sr. B. va reprendre confiança donat que executaven les obligacions derivades dels contractes". És a dir, que això contradiu l'afirmació feta en l'acte de la vista del recurs on se'ns va assegurar que només havia executat un sol vol i que havia pagat el Sr. Roda el càtering del mateix, cosa aquesta darrera que només indica la voluntat d'honrar els seus compromisos amb els viatgers del vol. El que va relatar en el document 31 de la demanda el Sr. Roda era la confiança que encara tenia que E.A. complís en el seu compromís de fer-se càrrec de les pèrdues d'E. que era la companyia amb la qual ell tenia tractes per fer els vols fins que va entrar en situació de dificultats econòmiques i posteriorment de fallida. El dit Sr. Roda va anar comunicant la informació de la que disposava a Benitez, SAS i el fet que l'administrador judicial l'advocat Sr. Julián no trobés el rastre documental dels 71.000EUR que hauria d'haver ingressat A., SL als comptes d'E. no necessàriament indiquen que no s'haguessin ingressat de manera fraccionada, cosa que hauria dificultat el seu rastre i ni es pot fer responsable a A., SL de la manera de portar la comptabilitat E.. El cas és que la societat va entrar en fallida i no va poder honrar les seves responsabilitats i no consta que els codemandats haguessin actuat de manera dolosa o contrària a la bona fe. Va intentar la societat defenent anar esmenant les dificultats que li ocasionava la situació d'E. fins que va poder, segons ja es recull en la demanda.

QUART.- No hem d'oblidar que la responsabilitat dels administradors d'una societat anònima o de responsabilitat limitada davant els socis o els creditors són exigibles quan els seus actes o les seves omissions infringeixin els deures que la Llei o els estatuts preveuen (article 52 de la Llei 20/2007) i aleshores havia de demostrar de manera clara la part agent que el Sr. Roda havia infringit aquells deures legals o estatutaris. I no ho ha fet. El que s'ha posat de manifest en aquest procediment per la prova practicada és que A., SL no va poder fer front als seus compromisos perquè es va veure arrossegada per la fallida d'E. i va arribar un punt que no va poder seguir suportant financerament aquella situació. Ho va intentar solucionar amb dificultats en altres vols (com es reconeix en la demanda) però no va poder fer front als compromisos dels vols del mes de setembre del 2004.

Aquest motiu ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- El segon motiu rau en el fet de la imposició de les costes causades als codemandats atesa la seva absolució. Aquest motiu ha de ser estimat. En efecte, en primer lloc el cas presentava dubtes de fet que justifiquen que la part agent volgués reclamar-los el deute que des de l'any 2004 arrossegava. I ho va fer presentant la demanda en el 2005, procediment que va quedar interromput (per prejudicialitat penal) durant més de cinc anys per la tramitació d'una querella interposada per la pròpia part agent que va acabar amb el seu arxiu per estimar-se que els fets no eren constitutius de cap infracció penal i que calia que fos la jurisdicció civil la que examinés els fets. Posteriorment i en la represa, la part defenent va presentar una excepció de manca de competència de jurisdicció que finalment va ser resolta per aquesta Sala mitjançant Aute del 31 de maig del 2011.

A partir d'aquest moment processal en que es va reprendre de nou la tramitació del procediment, la part defenent ja no va comparèixer i va ser declarada en rebel·lia processal.

Aquest desinterès pel procés que hagués permès aclarir els dubtes que presentava el cas no pot ara perjudicar la part agent que està duent una reclamació des de fa més de 10 anys i en la qual els Srs. Roda no han prestat la més mínima col·laboració per aclarir finalment els fets.

En conseqüència cal fer ús de la facultat que ens atorga la NOVEL.LA 82 Capítol 10 i no fer la imposició de les costes de la instància a la part demandant, malgrat l'absolució dels codemandats individuals.

El motiu és estimat.

SISÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Benitez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 14 d'octubre del 2014, que confirmem integrament, llevat de la imposició de les costes a la part agent per l'absolució dels codemandats els Srs. Roda i Elías que no és procedent. No fem imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.