Accident de circulació (0232/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 232/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sevillano va interposar demanda, en data 20-04-2009, envers el Sr. Vendrell, la mercantil Carnero i l'asseguradora Castrillo, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 165.759,98EUR,més l'import en concepte de despeses i interessos del crèdit sol·licitat; subsidiàriament la quantitat de 85.727,98 euros, més l'import en concepte de despeses i interessos del crèdit per la reparació, amb més els interessos a comptar des de la data de contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

En data 25-05-2009, la representació processal de la part defenent va contestar a la demanda, aplanant-se a la quantitat de 9.171,79 euros i oposant-se a la resta de pretensions.

II.-La sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 19-05-2010, va acordar el que segueix: "DECIDEIX: Que hem d'estimar i estimem parcialment la demanda formulada pel Sr. Sevillano contra el Sr Vendrell, la societat Carnero i la companyia d'assegurances Castrillo condemnant-se solidàriament aquests darrers a satisfer a l'agent la suma global de 21.391,26.-EUR, dels quals però la quantitat de 9.171,49 EUR ja es troba dipositada en autes, més aquells interessos que s'assenyalen en el darrer considerant de la present Resolució i sense que escaigui efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les conjuntes".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància, i en data 30-09-2010 va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 21-10-2010, segons el qual i en atenció a allò argumentat demana la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la factura de 1.200 euros, relativa al trasllat del camió a Balaguer per a la seva reparació, no pot ser refusada. Així, entén que hi ha prou elements a la factura per identificar-la amb la reclamació formulada, així com en el certificat d'aclariment aportat com a document 29, en el qual s'aclareix l'errada en el nombre de la factura i en la data del transport (30-11-2009) que ha de ser substituïda per 30-11-2008. Malgrat el que assevera la recurrent si s'examina la factura no consta ni el destí del transport, ni l'objecte del mateix. Des d'aquesta òptica d'idees no es pot argumentar que la càrrega de la prova determina que el demandat està obligat a provar les excepcions que oposa, per quant si bé això és cert, actua quan l'agent ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió i, en el cas que ens ocupa, no es pot tenir per acreditat, amb la factura que s'acompanya al foli 50, aclarida pels documents dels folis 141 i 142, que l'objecte del transport efectuat en data 30-11-2008 fos el camió de l'agent ni que el destí fos Balaguer, atès que aquests extrems esdevenen essencials per a provar la reclamació que en el concepte de trasllat del camió a l'esmentada localitat efectua la part agent i ara recurrent. Consegüentment, procedeix la desestimació d'aquest primer motiu de recurs.

II.- Quant al primer dels extrems, s'ha de posar en relleu que l'accident va tenir lloc en data 28-03-2008 i que la factura que s'acompanya al foli 50 solament indica com a concepte "un viatge", per import de 1.200 euros i en data 30-11-2009. Si es posa en consonància aquesta factura en relació amb el document núm. 29 (folis 141 i 142), en el qual s'indica que existeix una errada en el nombre de la factura i en la data del transport (30-11-2009) que ha de ser substituïda per 30-11-2008. Malgrat el que assevera la recurrent si s'examina la factura no consta ni el destí del transport, ni l'objecte del mateix. Des d'aquesta òptica d'idees no es pot argumentar que la càrrega de la prova obliga a la part defenent a la prova dels fets extintius, impeditius o excloents, per quant si bé això és cert, actua quan l'agent ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió i, en el cas que ens ocupa, no es pot tenir per acreditat, amb la factura que s'acompanya al foli 50, aclarida pels documents dels folis 141 i 142, que l'objecte del transport efectuat en data 30-11-2008 fos el camió de l'agent ni que el destí fos Balaguer, atès que aquests extrems esdevenen essencials per a provar la reclamació que en el concepte de trasllat del camió a l'esmentada localitat efectua la part agent i ara recurrent. Consegüentment, procedeix la desestimació d'aquest primer motiu de recurs.

III.- Respecte de la pretensió relativa a l'abonament de les despeses derivades de la sol·licitud d'un crèdit per a la reparació del camió, el recurrent entén que no s'ha provat el contrari del que ha manifestat la part agent i que les dades temporals i l'import del crèdit avalen la reclamació. Aquesta Sala no pot acollir tampoc aquest segon motiu de recurs. En efecte, consta provat que el recurrent va sol·licitar un préstec per import de 12.000 euros a l'entitat bancària X., però el que no s'ha acreditat és la vinculació entre el préstec sol·licitat i la reparació del camió. Així, la quantitat no coincideix, tota vegada que segons el propi agent (foli 23) l'import de la reclamació ascendia a la quantitat de 13.759,98 euros. I, pel que fa a les dades temporals, s'ha d'indicar que el préstec port data de 3 de juliol de 2008, mentre que les factures abonades es corresponen a més de 5 mesos després, desembre de 2008. Per tant, des d'aquesta òptica, tampoc pot ésser acollit aquest concepte, ni des de l'argument de la recurrent que no s'ha provat el contrari, perquè, una vegada més, correspon a la part agent la prova dels fets constitutius i, per tant, era ella la que hauria d'haver acreditat que el préstec es sol·licitava per a la reparació del vehicle i per a cobrir les despeses relatives al mateix. En canvi, de la prova que es troba a les actuacions no s'extreu aquesta prova i la manca de la mateixa no pot sinó perjudicar a qui havia d'acreditar aquest extrem com a element constitutiu de la seva pretensió de reclamació.

IV.- Respecte del tercer motiu del recurs, s'escau posar de manifest el que segueix. Com indica la sentència d'instància és un fet no controvertit que el període de reparació del camió es xifra en 20 dies. En canvi, el que es discuteix és si el període restant en el qual el camió no es va trobar en estat de funcionament, ha de ser indemnitzat per la part defenent, atès que, com indica el recurrent, la indemnització que es va oferir (3000 euros) era insuficient i l'actitud de l'asseguradora no pot ésser considerada com de bona fe.

Consta acreditat a les actuacions que l'accident va tenir lloc en data 28-03-2010. En data 16-04-2008 es va procedir a efectuar un peritatge per la companyia asseguradora de 3000 euros, qui va passar al dia següent una oferta per 3000 euros. En data 5 de maig de 2008 es sol·licita a la companyia asseguradora que procedeixi a la reconsideració de l'oferta efectuada i s'acompanya un pressupost de reparació del vehicle i taxacions del mateix per un import que oscil·la entre els 12500 i els 15.150 euros. Davant d'aquesta petició, la companyia contesta en data 13-05-2010 que no accepta la revisió, a la vegada que s'aporta un nou document del perit, on el valor del vehicle es fixa en 5000 euros, de data 7-07-2010. A partir d'aquest moment, l'assegurat pot acceptar el valor venal del vehicle, que s'ofereix per la companyia d'assegurances, o bé procedir a la reparació del mateix i que aquest import li sigui reemborsat per l'asseguradora. Però correspon a l'assegurat manifestar aquesta voluntat de reparar i de no voler el valor venal del vehicle, de manera clara i expressa, i en el present cas aquesta actuació no s'ha produït, tota vegada que la reparació no té lloc fins el mes de desembre del 2008, ni consta a les actuacions cap comunicació de l'assegurat en el sentit indicat; ço que sí obligaria a la companyia asseguradora a procedir a l'abonament de la reparació. Però, com s'ha indicat i així també ho recull encertadament la sentència d'instància, l'assegurat també assumeix una sèrie d'obligacions i càrregues, entre les quals es troben les de decidir i indicar a la seva companyia si opta pel valor venal o per la reparació del vehicle i, com consta a les actuacions, aquesta voluntat no fou manifestada per l'assegurat fins que va decidir reparar el vehicle el mes de desembre de 2008.

Per consegüent, la jurisprudència de la Sala que invoca el recurrent no esdevé aplicable, tota vegada que de les actuacions ja referides no es desprèn que l'actuació de l'asseguradora pugui ésser qualificada de contrària a la bona fe o temerària, ni tampoc d'incoherent, atès que interposada la demanda i constatada la reparació del vehicle procedeix a la consignació de l'import de reparació que considerava adequat.

V.- La desestimació del recurs justifica també la desestimació del darrer motiu referent a les costes processals d'instància i d'aquesta alçada, atès que ni el principi del venciment objectiu, per quant es tracta d'una hipòtesi d'estimació parcial, ni el de temeritat justifiquen la imposició de les costes a la part recorreguda. Ans al contrari, la desestimació del recurs de la part recurrent s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sevillano contra la sentència, de data 19-05-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes derivades d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.