L'apel·lació sobre l'abusivitat de l'interès moratori en un préstec bancari i el càlcul correct.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Pulido

Advocat: Sra. Villalba

Apel·lat: Sra. Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: BANCARI: Control d'ofici del caràcter abusiu dels interessos moratoris aplicats

SENTÈNCIA 000167/2024

Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de setembre de 2022, la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 interposà demanada en reclamació de quantitat i danys i perjudicis, pel procediment abreujat, contra la senyora Pla, tot sol·licitant la seva condemnada a abonar-li la suma de 1.720,44 EUR, majorada amb els interessos fixats en la pòlissa de préstec des del dia 8 de juliol de 2022 i fins a l'efectiu pagament de la suma endeutada. També demanava la condemna de la senyora Pla al pagament de la totalitat de les costes del judici, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, saig i pèrit, de ser el cas.

2.- Per Aute de data 7 de febrer de 2023, la senyora Pla va ser declarada en situació processal de rebel·lia.

3.- La senyora Batlle d'instància dictà Sentència en data 18 de maig de 2023 amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Donant lloc a la demanda formulada per ORG_0 contra la senyora Pla, condemno aquesta darrera a satisfer a la demandant l'import de 1.206,03 euros (capital pendent de pagament), més 48,74 euros (interessos remuneratoris) més en concepte d'interessos moratoris l'import corresponent a la suma de l'interès legal aplicable augmentat d'un 5% sobre la suma pendent de pagament en el moment de l'incompliment.

Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 en considerar, succintament, que el càlcul efectuat per la resolució d'instància res té a veure amb el previst en la pòlissa de préstec ni amb la pràctica bancària habitual. Afirma que el càlcul dels interessos bancaris no s'efectua sumant simplement les quotes impagades i aplicant l'interès previst a les mateixes, sinó que el càlcul s'ha d'efectuar partint dels dies d'impagament transcorreguts, segons estableix el contracte de préstec atorgat. Nega haver aplicat un percentatge d'interessos discrecional. Sol·licita la revocació parcial de la resolució impugnada, donant lloc a la totalitat dels interessos reclamats per l'entitat bancària condemnant, doncs, a la senyora Pla a satisfer-li la suma de 1.720,44 EUR, majorada amb els corresponents interessos fixats en la pòlissa de préstec i en el certificat bancari adjuntat de document número 3 a la demanda, des del dia 8 de juliol de 2022 i fins al seu total pagament. També demana que s'imposi a la senyora Pla el pagament de la totalitat de les costes del judici, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i saig, de ser el cas.

5.- La part apel·lada no presentà cap escrit d'al·legacions al recurs d'apel·lació interposat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar la procedència del control d'ofici sobre l'abusivitat de l'interès moratori fixat per l'entitat bancària recurrent en la pòlissa de préstec concedida a la senyora Pla i del càlcul efectuat per la Batlle d'instància de la quantitat a satisfer per la senyora Pla a l'entitat bancària agent.

Segon.- Antecedents d'interès

1.- En data 21 de maig de 2015, la senyora Pla va obrir el compte corrent número 00 ....000 a l'entitat ORG_0.

2.- En data 5 de juliol de 2019 la dita entitat bancària va atorgar-li una pòlissa de préstec per un import de 2.000 EUR, amb venciment el 3 d'agost de 2020, i que havia de ser retornat mitjançant el pagament d'11 quotes mensuals consecutives d'un import de 179,34 EUR i una darrera d'un import de 179,33 EUR. En el mateix s'establí un interès remuneratori del 12% anual ("tipus nominal aplicat inicialment"), fixant-se també els 12 punts percentuals com a "diferencial sobre la base" i un diferencial per incompliments de 5 punts percentuals. (foli 14).

3.- En data 9 d'abril de 2021 , l'entitat bancària li comunicà la realització d'una actualització del contracte de compte corrent.

4. A partir del mes de febrer de 2020, la senyora Pla va deixar de satisfer les quotes compromeses.

Tercer.- La senyora Batlle d'instància conclou l'aplicació discrecional per part de l'entitat bancària agent d'un interès de demora, en no correspondre's -al seu entendre- l'import de 465,07 EUR reclamats en concepte d'interessos moratoris amb la indemnització per incompliment prevista en la pòlissa d'un 17% (5 punts de diferencial + 12%). En base a això, posa de relleu l'obligació del jutjador d`analitzar d'ofici les clàusules abusives -evidenciada en diferents ocasions en la nostra jurisprudència-, que li permet verificar si el tipus fixat per l'entitat bancària compleix amb la funció i finalitat de l'interès moratori, que no és altra que la indemnització dels danys i perjudicis a càrrec del deutor que incorre en situació de demora, o ultrapassa aquesta i ha de ser erradicat per abusiu; no donant lloc al còmput dels interessos per incompliment aplicats per l'entitat bancària, i modificant-los en funció de l'interès legal a la data de l'incompliment, augmentats de 5 punts de diferencial -com ja constava-.

Front a la conclusió de la resolució impugnada, afirma l'entitat bancària que el càlcul efectuat en la instància és incorrecte ja que el mateix no es pot realitzar sumant simplement les quotes impagades i aplicant-les-hi l'interès previst sinó que, tal i com preveu el contracte de préstec atorgat, el càlcul correcte passa per tenir en compte els dies d'impagament transcorreguts i per calcular el tipus d'interès diari, tot afegint un exemple per facilitar-ne la comprensió.

Quart.- En el marc de la Sentència dictada en data 11 de juny de 2024 en la causa amb número de rotlle TSJC-215/2023, ja vam tenir ocasió de pronunciar-nos sobre un afer en el que l'entitat bancària reclamava el retorn d'un import pendent de pagament derivat de l'incompliment d'una pòlissa de préstec, tot aplicant al capital reclamat un interès moratori pactat en el contracte que en global ascendia a un 17%: 5 punts en concepte de diferencial per incompliments que majorava l'interès remuneratori del 12%.

I de la mateixa manera que vam concloure en aquell supòsit, en el cas d'espècie el control d'ofici de l'abusivitat de l'interès moratori (havent pogut la representació lletrada de l'entitat bancària pronunciar-se al respecte en la instància) es troba justificat per la necessària protecció al consumidor que té la consideració de part feble front a l'entitat bancària redactora del contracte d'adhesió, sense perjudici de què la part consumidora conegués el tipus d'interès moratori que li seria exigit -com succeeix en el cas objecte d'anàlisi-, en no existir prova en aute de què l'hagués pogut negociar.

Control d'ofici que, segons es deriva d'una línia jurisprudencial constant de la Sala- ha de tenir en compte els punts percentuals que li són d'aplicació en concepte d'interès moratori en relació a l'interès legal vigent durant el període de liquidació -que oscil·lava entre el 0,446%, el 0,542% i el 1,230 % a partir del 15 de febrer de 2022-, essent en aquest cas superat en més de quatre vegades pel tipus establert de 5 punts com a diferencial per incompliment, motiu pel qual s'ha de considerar desproporcionat i ha de comportar la nul·litat parcial de la Clàusula Sisena del contracte. I com també constitueix assentada jurisprudència, per aconseguir l'efecte de dissuasió dels que predisposen les clàusules generals, no procedeix integrar ni moderar la Clàusula nul·la, sinó deduir l'import corresponent a la suma derivada de l'interès declarat nul i que ascendeix a 465,07 EUR, segons es deriva del foli 21

Cinquè.- Arribats a aquest punt hem de referir-nos a la reformatio in peius, a què podria donar lloc aquesta nostra resolució, en reduir en major proporció els interessos moratoris a satisfer per la deutora a l'entitat bancària donat que, per aplicació de la nostra jurisprudència, els declarem nuls en lloc d'integrar-los, com efectua la resolució d'instància i procedim a revocar en aquest sentit.

En aquest àmbit cognitiu, resulten especialment rellevants a nivell de la Unió Europea, els pronunciaments del TJUE al respecte dels quals hem pogut reconèixer "(····) que moltes de les respostes derivades de la jurisprudència del TJUE s'apliquen a les Valls, tota vegada que han estat introduïdes per la jurisprudència d'aquesta Sala en l'estudi i interpretació dels contractes on una de les parts és un consumidor i, per tal d'obtenir la seva protecció efectiva, com ara estableix la Llei de 13-06-2013, referent a la protecció del consumidor" Aute de 20-11-2017 (TSJC-47/2017). "

En tal situació, no podem obviar com en la Sentència del TJUE (Gran Sala) de data 17 de maig de 2022, en l'assumpte C-869/19, en la que s'examina l'aplicació dels principis processals de justícia pregada, congruència i prohibició de reformatio in peius, en un supòsit que afectava un consumidor front a una entitat bancària, es conclou que els principis processals nacionals mencionats poden privar al consumidor dels mitjans processals que li permetin defensar la protecció dels seus drets, amb el límit de què no s'arribi a suplir íntegrament una total passivitat del consumidor afectat.

Per tant, en aplicació de la mateixa jurisprudència, en supòsits de protecció de consumidors, com és el cas i amb el límit abans mencionat, la reformatio in peius no resulta d'aplicació.

I en aquests supòsit no es pot considerar que la senyora Pla, quant a consumidora, hagi mantingut una actitud totalment passiva -el que impediria la no aplicació del principi de reformatio in peius-, perquè en no haver pogut ser citada personalment, sinó per Edictes, no hi ha cap manca de diligència acreditada per part seva. I és que com ja hem tingut ocasió de posar de relleu, entre altres, en la Sentència de data 30 de novembre de 2020, rotlle TSJC-237/2019:

"Les notificacions per edictes són ficcions de poc realisme però tenen una incidència transcendent sobre la tutela judicial que la Constitució salvaguarda. La Constitució "garanteix a tothom el dret a la defensa" (art. 10,2) en "el procés degut" (art. 10,1) i proscriu tota mena d'indefensió, ja que ningú es pot veure perjudicat amb una decisió judicial obtinguda a esquenes seves en un procediment en què no se li ha donat l'ocasió de comparèixer i de poder-se defensar.

Són els actes de comunicació processal degudament practicats (les citacions, els emplaçaments, les citacions a termini, etc.)els que asseguren l'oportunitat de defensa en el judici dels afectats i els que impedeixen pronunciaments de condemnes "inaudita parte" sense haver estat escoltat i vençut el demandat en el litigi.

Per això les citacions per edictes (la recepció dels quals pel destinatari no es pot demostrar) ha d'ésser un últim remei al qual únicament es pot acudir quan no és realment possible escatir el domicili d'aquell que ha de ser citat; de manera que exclusivament quan s'arriba a la convicció raonable o a la certesa que el demandat no pot ser localitzat, i un cop s'hagin esgotat totes les gestions possibles per esbrinar el seu parador pels mitjans normals a l'abast, es pot acudir a les notificacions per edictes" (Aute de 13-3-2003, recull núm. 2067).

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat bancària ORG_0, tot revocant però igualment i parcialment la Sentència d'instància en el sentit de declarar la nul·litat de la Clàusula Sisena del contracte de préstec de referència, i establir l'obligació de la senyora Pla de satisfer a l'entitat ORG_0 la suma de 1.254,77 EUR (1.206,03 EUR + 48,74 EUR), majorada amb els interessos al tipus legal a partir de la data de la present resolució.

Setè.- Tot i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, no s'efectua especial imposició del pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada, en haver estat la recurrent l'única part compareixent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 18 de maig de 2023, tot i modificant però la part dispositiva de la mateixa en el sentit de condemnar a la senyora Pla a satisfer a l'entitat bancària ORG_0 la suma de 1.254,77 EUR, majorada amb els interessos al tipus legal des de la data de la present resolució i fins al total compliment.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.