Reconeixement de deute fet a Suïssa. Dret aplicable. Valoració de la prova (3000104/2017)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000066/2020 ORIGEN: 3000104/2017 - 00

NIG: 5300542120160003621

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gaya

Representant: Sra. Cano

Advocat: Sra. Narváez

Apel·lat: Sr. Seco

Representant: Sra. Salamanca

Advocat: Sra. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Reconeixement de deute fet a Suïssa. Dret aplicable. Valoració prova.

SENTÈNCIA 206-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22.1.2020, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Seco contra el Sr. Gaya, ha de condemnar i condemna a aquest darrer a pagar al primer la quantitat de sis-cents mil Francs Suïssos -deute derivat del mandat de venda executat a Suïssa respecte de l'establiment hoteler anomenat "X", situat a B en el C (Suïssa), i el seu fons de comerç, i del reconeixement de deute manuscrit subscrit el 19 d'abril del 2012-, incrementada dels interessos legals produïts d'ençà la data de contesta a la demanda, això és el vint-i-cinc de juliol del dos mil divuit, i fins que aquella sigui íntegrament satisfeta, imposant-li tanmateix les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals."

Segon.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal del Sr. Gaya va interposar recurs d'apel·lació.

En data 3.3.2021, la representació processal del Sr. Gaya va presentar el seu escrit de conclusions, i en virtut del que s'hi exposa demana que :

Es declari la nul·litat de la sentència de primera instància de data 22 de gener de 2021, retornant els autes davant del Tribunal a quo per tal que torni a dictar sentència en els termes demanats en aquest escrit.

Subsidiàriament, es revoqui la sentència de primera instància, desestimant la demanda de l'agent en la seva totalitat, i subsidiàriament declarant que el Sr. Gaya deu únicament al Sr. Seco l'import de 90.000 CHF, encara més subsidiàriament l'import de 150.849,97 CHF, encara més subsidiàriament, 180.000 CHF, i encara més subsidiàriament, 263.400 CHF.

En altressí demana de ser emplaçada per l'acte de vista oral.

Tercer.- En data 6.4.2021, la representació processal del Sr. Seco va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions i segons el que s'hi argumenta sol·licita que :

Es desestimi el recurs d'apel·lació instat pel Sr. Gaya

Es confirmi la sentència de primera instància de data 22-01-2021, donant lloc en la seva integralitat a la demanda presentada pel Sr. Seco, condemnant al Sr. Gaya a satisfer al primer l'import principal de 600.000 francs suïssos, en concepte de principal degut, més els interessos al tipus legal meritats a partir de la data fixada per a la contestació a la demanda fins al dia del total pagament.

S'imposi al Sr. Gaya el pagament de les costes processals causades dins del marc del judici de primera i de segona instància (incloent els procediments incidentals de manca de competència dels tribunals, de prejudicialitat penal i d'embargament preventiu), inclosos els honoraris d'advocat i de procurador així com els interessos bancaris resultant de la fiança dipositada per l'embargament preventiu,

4.- que s'admetin els tres documents adjuntats a títol de prova.

Quart.- En data 1.9.2021 aquesta Sala va dictar un aute amb la següent decisió:

"Primer.- Donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Seco en aquesta instància.

Segon.- Concedir el termini de cinc dies a les parts litigants a fi que manifestin el que creguin per convenient al respecte i si ho consideren oportú."

Cinquè.- En data 9.9.2021, la representació processal del Sr. Gaya va aportar el seu escrit de manifestacions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Seco, de nacionalitat italiana i resident a Suïssa reclama front la part defenent Sr. Gaya de nacionalitat suïssa, resident al Principat en demanda en la que sosté una petició de condemna per 600.000 CHF, més interessos i costes, en fonament a un reconeixement de deute efectuat al seu favor.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de costes a la part demandada.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- FETS ACREDITATS

La relació professional entre les dues parts ve de llarga durada, segons ha reconegut el Sr. Gaya. La darrera relació va ser a conseqüència d'un mandat verbal de venda per part d'una societat controlada pel propietari Sr. Gaya (E, Sàrl) d'un hotel seu (X) situat a B (Suïssa) a la societat F Sàrl, controlada pel Sr. Seco. Posteriorment i mentre ja hi havia ofertes de possibles compradors, el Sr. Gaya, va atorgar a Suïssa en favor del Sr. Seco un reconeixement de deute manuscrit en el qual es comprometia a pagar una comissió en funció de diferents opcions que poguessin esdevenir en la transacció final, comissió que era distinta de la que correspondria a la societat F per part de E Sàrl, controlada pel Sr. ENTITY_4;

No es discuteix que la transacció final de la venda de l'hotel va tenir lloc en data 24.10.12 per un import total de 6.049.2333,35 CHF i que el darrer pagament del preu va tenir lloc en el 27.3.13. La comissió que es reclama va ser acceptada i aprovada en 20.7.13 pel Sr. Gaya en el document annex denominat "HOTEL X DETERMINATION DU PRIX" al reconeixement de deute. Aquesta signatura d'aprovació va ser objecte d'una denúncia penal per falsedat de la seva signatura per part del Sr. Gaya a Suïssa que va acabar en un arxiu del cas i en una condemna al denunciant per denúncia falsa;

Després de nombroses reclamacions del Sr. Seco del pagament de la suma acceptada i aprovada pel Sr. Gaya, es va interposar la demanda orígen de les presents actuacions i a conseqüència de diferents excepcions interposades per la part defenent, aquesta Sala ja s'ha pronunciat en diferents ocasions sobre qüestions perifèriques que envoltaven el litigi.

TERCER.- Dret aplicable

El primer motiu del recurs del Sr. Gaya es centra en el dret aplicable que proclama és el dret suïs i aporta la legislació aplicable del Code des Obligations (CO) d'aquell país i un "Avis de droit" d'un advocat d'aquella nacionalitat. El cert és que, efectivament com ja hem dit en altres ocasions (TSJC 067/17), el fet que els tribunals andorrans siguin competents per conèixer un litigi no significa que necessàriament hagi d'aplicar-se la legislació andorrana. És la vella distinció entre l'ordinatorim litis (procediment) i decisorium litis (fons de l'assumpte).

En efecte, a manca de una legislació general andorrana sobre normes de conflicte en dret internacional privat que s'apliqui en tots el àmbits (nomes hi ha normes nacionals que s'hi refereixen, com per exemple, la nacionalitat, matrimoni, successions). Però en material de obligacions i contractes cal acudir a la jurisprudència del Tribunal i la doctrina dels autors. Entre la primera i trobem la sentència del jutge d'apel·lacions de 19-1-53 (reiterada en la posterior de 22-8-55). En la sentència de 1953 es pot llegir "que la realització de la justícia, principi constitutiu i fi suprem del Dret, exigeix en el jutjador un criteri de justa i adequada flexibilitat per emmotllar-se a les especials circumstàncies del cas concret i atendre en la resolució els seus més variats i manifestos o encoberts aspectes, sense el qual moltes vegades, el Dret i les controvèrsies judicials serien nomes un fantasma i un cúmul de paraules buides, en perjudici dels pledejants de bona fe i en desprestigi de la funció jurisdiccional" i en aquest línia de flexibilitat la TSJC de 19-6-1997 (nº777) estima oportú invocar el conveni de Roma de 19-6-80 sobre la Llei aplicable sobre les obligacions contractual, text el que qualifica de verdader i us commune europeu sobre la material i en particular afirma "... als seu article 4 en el qual es preveu que si els contractants no han fet us de la facultat d'elegir la llei que ha de regular el contracte, aquest s'ha de sotmetre a les prescripcions de la llei del país amb el qual presenta uns vincles més estrets. Afegeix l'apartat 2 del precepte que si el contracte té per objecte el desenvolupament d'una activitat professional, es considera que en el vincle més estret es dona amb el país on té la seva residència habitual on ha de prestar els serveis convinguts, ja que aquesta prestació, afegim es la que defineix o delimita el contracta".

En el cas present i el que resulta decisiu és la vinculació més estreta del cas, la qual es contempla en relació a aquell país (Suïssa): es va signar el reconeixement de deute en aquell país, per part d'un nacional suïs, sobre un objecte que portava causa d'un mandat de venda professional a una societat suïssa (F Sàrl.) i sobre un hotel situat també en aquell país. Per tant no pot haver-hi cap dubte que la legislació aplicable és la Suïssa.

Però el fet que la legislació sigui la suïssa, no fa variar el contingut del resultat de la decisió judicial. En efecte, l'article 17 del CO admet que encara que el reconeixement de deute no tingui causa és perfectament vàlid. En el cas present, hi ha una causa mediata i explícita en el propi document que explica la decisió del Sr. Gaya de gratificar de manera personal al Sr. Seco per la seva intervenció ("pour ton professionnalisme" diu explícitament el e-mail de 13.4.12, foli 371) i distingeix entre els honoraris professionals que corresponen a la seva societat F Sàrl. creditora de la societat del Sr. Gaya i la gratificació que ell personalment i al marge de la societat i amb transcendència als seus hereus, vol atorgar al Sr. Seco. No passa per alt que el reconeixement de deute de 19.4.12 ve precedit per un e-mail de 27.3.12 (foli 370) i un altre de 13.4.12 (foli 370) en el que el venedor Sr. Gaya es mostra eufòric davant la darrera oferta de compra que li trasllada el Sr. Seco. D'aquí que li reconegui el dret a obrar en un compte personal en el Principat una determinada comissió a ell personalment. I com es pot comprovar en el document que va aprovar i acceptar el Sr. Gaya de 20.7.13 (del qual va negar falsament la seva signatura) ja es distingia entre la comissió d'ell (600.000CHF) de la corresponent als honoraris de F Sàrl.(10.000CHR) que ni es reclamen en el present procediment. També es confirma per les dues cartes de 21.6.16 de reclamació extrajudicial dels honoraris separats de la comissió personal.

I en res afecta aquesta valoració de la prova el mateix dret suïs que coincideix amb els principis generals aplicats per la sentència d'instància respecte d'un reconeixement de deute. La part agent no s'ha limitat a presentar el reconeixement de deute i els seus documents annexos, sinó que aquest document no ha estat impugnat de validesa per cap motiu, a part de la denúncia per falsificació que no solament no ha triomfat sinó que ha estat objecte de condemna penal contra el seu autor.

En conclusió, hem valorat la prova aportada i arribem a la mateixa conclusió que el tribunal d'instància en el sentit que ha estat una declaració unilateral pròpia d'un reconeixement de deute (ratificat en 20.7.13) i no de cap contracte bilateral de mandat de venda (que ja era anterior al dit reconeixement, com de la nombrosa documentació tramesa entre les parts ha acreditat) i que ara el deutor es vol fer enrere del seu compromís, sense causa legal que ho justifiqui.

QUART.- El segon motiu el centra la part recurrent tant en la manca de resolució de l'excepció com el no pronunciament sobre la manca de legitimació activa del demandant, com la manca de legitimació passiva parcial (sic) com en relació a la naturalesa jurídica del reconeixement de deute.

Ja hem dit abans que l'aplicació del dret suïs era inevitable però que les consideracions fetes entorn dita legislació no alterava el resultat del litigi. Estem davant d'un reconeixement de deute fet de manera personal i en nom propi pel Sr. Gaya en favor del Sr. Seco ad nominatim. Amb aquesta declaració unilateral el Sr. Gaya va voler agrair la intervenció personal del beneficiat amb el reconeixement de deute i ara del que es tracta és de fer- li acomplir amb el seu compromís, sense més dilacions, ni enfosquint de manera deliberada la qüestió. I en aquest marc l'estimació de la demanda ja descarta de manera tàcita les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva (parcial, es diu) i descarta també -com és obvi- tota estimació parcial de la demanda. I pel fa la prescripció, cal ressaltar que la part recurrent ja s'oblida del dret suïs que reivindica la seva aplicació i no ens aporta cap disposició del dret estranger sobre la qüestió i acudeix als principis i terminis de la legislació andorrana per dir que la prescripció era triennal, derivada d'una relació mercantil entre les parts i que aquest termini ja s'hauria extingit.

Aquesta incongruència de la part recurrent en la seva interessada selecció normativa, no pot ser acceptada i en no haver estat determinat quin termini de prescripció de la legislació suïssa seria l'aplicable, ja fa decaure l'excepció aixecada. Però a fi de donar un argument de reforç, cal dir que ja hem distingit entre els honoraris establerts en favor de la societat F Sàrl per part de la societat E, Sàrl. I la gratificació que el Sr. Gaya en nom propi volia satisfer per la intervenció del Sr. Seco que la va trobar molt beneficiosa per a ell (veure els e-mails de 27.3.12 i 13.4.12, entre d'altres que ja esmenta la pròpia sentència) i la devia considerar decisiva pel bon fi de l'operació que ja s'albirava amb la darrera oferta de qui finalment va adquirir l'hotel i el seu fons de comerç. Per tant era un reconeixement de deute fet de manera personal, al marge de la contractació mercantil entre les societats de les dues parts, i, aleshores no se li podria aplicar al Principat la prescripció triennal, sinó la general de trenta anys de l'Usatge Omnes causae.

Finalment, també sorprèn que s'al·legui una manca de legitimació activa del Sr. Seco per justificar que hauria de ser la seva societat la destinatària de la gratificació, quan si es creia així s'hauria satisfet a la societat els 600.000CHF que es reclamen en aquest litigi, però ni això s'ha fet, cosa que indica la feblesa atribuïda per la pròpia argumentant.

CINQUÈ.- Per tot el que hem dit, ja no es possible una revocació parcial com proposa la part recurrent perquè en definitiva el Sr. Seco ha acomplert amb el mandat de venda (i de manera molt satisfactòria va ser reconegut pel propi defenent) i el mateix deutor va acceptar i aprovar la liquidació final que li pertocava (document de 20.7.13) un cop ja estava liquidada l'operació de manera completa amb el comprador. Ni aquest document ni l'inicial de 19.4.12 han estat impugnats en la seva validesa i eficàcia per la part defenent que ha al·legat totes les excepcions que ha estimat convenient i que li han estat successivament desestimades.

En coherència amb tot això, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància confirmada.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Gaya contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de gener de 2020, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.