Pòlissa de préstec-interessos moratoris (269/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC- 269/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "X" va interposar demanda contra el Sr. Araujo, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 8.048,05 EUR, més els interessos i comissions bancaris i amb imposició de les costes processals.

En data 18-02-2011, la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, tot demanant una revisió dels interessos bancaris exigits.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 3-06-11, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Donar lloc en part a la demanda formulada en data 6 de maig del 2011 per la procuradora Sra. Vélez, actuant en nom i representació de l'entitat X, S. contra el Sr. Araujo, i condemnar aquest darrer a pagar a l'agent la quantitat de 8.048'05 euros, augmentada amb els interessos moratoris per a descoberts establerts per l'ORG_0 comptadors des del 23 de novembre del 2010 i fins a la total liquidació del deute, a acreditar en període d'execució, i sense fer condemna en costes processals".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 04-10-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part agent va procedir a contestar a les conclusions, per escrit, de data 14-11-2011, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que interessos moratoris bancaris eren molt superiors als legals; que havia realitzat totes les gestions i operacions al seu abast per sufragar el préstec d'autes; que es veuria conduït a una fallida societària i personal; que els interessos bancaris es tenien que convertir en legals; que no procedia cap condemna en costes judicials.

II.- El recurs que interposa el Sr. Araujo versa únicament i exclusivament en la indexació dels interessos als quals ha estat condemnat a satisfer en la instància. En efecte, el Tribunal a quo ha ordenat que els interessos, sobre la quantitat no discutida de 8.048,05 EUR, siguin els "moratoris per a descoberts establerts per l'ORG_0". El defenent pretén que s'estableixin al tipus legal puix, de contrari, farà fallida societària i personal. La sentència apel·lada es remet al contingut del pacte 8è de la pòlissa de préstec, segons la qual: "Una vegada vençut el préstec, el ròssec deutor resultant en aquell moment produirà immediatament ... interessos anyals -sobre el saldo diari- liquidats trimestralment i calculats ... als tipus per a "Interessos deutors per a descoberts en compte" ... successivament en vigor, segons l'Agrupació de Bancs Andorrans" (revers del foli 14). Per tant, el Sr. Araujo no pot ara apartar-se d'uns compromisos que va acceptar en el seu moment amb presumptament ple coneixement de causa segons el principi "pacta sunt servanda". La part apel·lant argumenta que els interessos de l'ABA resulten excessius, però força és de constatar que cap prova avala les seves pretensions. La sentència d'aquesta sala del dia 27 de gener de 2011 ja recordava que "Els interessos i comissions convencionals són de lliure pacte entre les parts, amb l'únic límit que no siguin usuraris", cosa que enlloc es copsa. Endemés, el Tribunal d'instància va acordar que els interessos moratoris es tenien que acreditar en període d'execució de sentència, "sense perjudici de la verificació del seu caràcter no excessiu" (foli 38), de manera que, de manera molt prudent, va reservar-se el dret a controlar l'onerositat del tipus finalment aplicat. Per tant, les inquietuds del Sr. Araujo poden ser objecte de verificació en tràmit d'execució de sentència i, sense perjudici, del control posterior d'aquesta sala en cas de desacord amb el criteri de la instància. Per acabar, els esforços del Sr. Araujo en ordre en complir amb les seves obligacions contractuals no constitueixen cap motiu legal de rebaixa del tipus d'interès prèviament pactat.

III.- Les consideracions prèvies justifiquen la desestimació del recurs, de manera que procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal del Batlle de data 3 de juny de 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar el Sr. Araujo al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.