Major de possessió per a la venda de droga tòxica cocaïna en centre d'erbarjo i contravenció de possessió d'haixix pel propi consum - Valoració de fets i de la prova - (6000080/2023)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Rotlle: TSJP 00000081/2023 Núm. de Causa: 6000080/2023

SENTÈNCIA 2-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marcos

Advocada: Sra. Plana

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Fátima Ramírez Souto

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-sis de gener de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 11 d'octubre del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, delicte major de possessió per a la venda de droga tòxica cocaïna en centre d'esbarjo i per una contravenció penal de possessió d'haixix pel propi consum. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 20 de setembre de 2023 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

- d'un delicte major de possessió per a la venda de droga tòxica cocaïna en centre d'esbarjo, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS DIVUIT

(18) MESOS A COMPLIR AL CENTRE PENITENCIARI I LA RESTA A SUBSTITUIR

PER QUINZE (15) ANYS D'EXPULSIÓ del país, i multa en la quantia de QUATRE MIL (4.000,00) EUROS.

-d'una contravenció penal de possessió de haixix pel propi consum a la pena d'UN (1) MES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena d'un mes, i multa en la quantia de CINCCENTS (500) EUROS. Imposar a

Marcos el pagament de les despeses processals causades.

Acordar el comís i destrucció de la substància estupefaent intervinguda. No donar lloc al comís dels diners intervinguts a l'acusat.

No donar lloc al comís dels diners intervinguts als acusats."

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 18 de març de 2023 sobre les 05h15, el processat Marcos fou controlat per Agents del Servei de Policia, a la sortida del local nocturn xxx d'Andorra la Vella, on havia arribat vers la 01H00 d'aquella mateixa matinada. En veure als Agents,

Marcos va llençar un embolcall que duia a la butxaca del pantaló i que resultà contenir 0,5 grams de droga tòxica cocaïna. Efectuat el corresponent escorcoll, Marcos fou trobat en possessió d'una petita porció d'haixix d'un pes brut de 0,3 grams, 145 EUR en efectiu i, amagats a l'interior del seu mitjó esquerre, altres 29 embolcalls de cocaïna, d'un pes brut total de 27,8 grams, que destinava a la venda, a l'interior del mateix local nocturn".

III.- RESULTANT: La defensa d'Marcos formula recurs d'apel·lació en considerar que la condemna pronunciada i sol·licita la reducció de la mateixa a 4 anys de presó, dels quals 12 mesos ferms i la resta a substituir per 10 anys d'expulsió i multa en la quantia de 4.000 euros.

Exposa la defensa que el Tribunal de Corts no ha fet una valoració adequada dels fets ni de la prova que consta en autes.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i interessa que sigui íntegrament confirmada la sentència objecte de recurs. Considera el Ministeri públic que la prova de la comissió dels fets resta extensament motivada per la resolució objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que impugna la representació d'Marcos la sentència que el condemna com autor d'un delicte major de possessió per la venda de droga tòxica cocaïna en un centre d'esbarjo, per demanar una reducció de les penes imposades.

La sentència condemna al recurrent a les penes de cinc anys de presó, dels quals divuit mesos a complir al centre penitenciari i la resta a substituir per quinze anys d'expulsió del país i multa en la quantia de quatre mil euros i la part recurrent demana que les penes siguin substituïdes per les de quatre anys de presó, dels quals dotze mesos a complir al centre penitenciari i la resta a substituir per deu anys d'expulsió, mantenint-se la mateixa quantia de la multa.

No qüestiona la part recurrent la qualificació jurídica dels fets, acceptant, com ja va fer a l'acte del judici, que la possessió pel Sr. Marcos de la cocaïna que li va ser intervinguda, estava destinada a la seva venda en la discoteca i, per això resulta sorprenent que en el cos del recurs es qüestioni la finalitat amb la qual el recurrent posseïa la droga, al·legant una errònia valoració de les proves per part del Tribunal de Corts, per acabar demanant una pena de presó inferior en un any a la imposada en la sentència, però dintre de l'atribuïda al subtipus qualificat de l'article 283 del Codi Penal.

En qualsevol cas, no s'ha produït l'al·legat error d'apreciació probatòria en relació a la intenció amb la que el recurrent posseïa la droga tòxica cocaïna intervinguda.

Sosté la part recurrent que els 30 embolcalls amb cocaïna intervinguts al Sr. Marcos els havia trobat aquella mateixa nit al lavabo de la discoteca i que aquesta versió no resulta contradita per altres proves, ja que ningú el va veure ni les càmeres el van gravar fent alguna transacció amb la droga.

Malgrat que, efectivament, no va quedar acreditat que el recurrent hagués fet alguna venda de droga aquella nit, tal com considera el Tribunal de Corts en el sisè considerant de la sentència, això no impedeix considerar provat que era posseïda per distribuir-la a terceres persones en la discoteca perquè:

La versió del recurrent sobre la troballa de la droga al lavabo és considerada en la sentència inversemblant, el que efectivament és així perquè no resulta lògic i és contrari al que l'experiència ensenya que constitueix la forma normal d'actuar de les persones, que algú que tingui tal quantitat de droga amb un valor econòmic considerable -1.698 euros)- no tingui cura de la mateixa i la deixi oblidada o la llenci al terra del lavabo;

La quantitat de cocaïna intervinguda -28,3 grams- excedia de la que podria estar destinada al consum propi i no consta que el recurrent fos consumidor d'aquesta substància, consum que, d'altra banda mai ha al·legat;

la droga estava distribuïda en 30 embolcalls preparats, per tant, en dosis disposades per la seva venda al consumidor final, amagant 29 d'ells dintre d'un dels mitjons i tractant-se de desvincular-se de l'embolcall que portava a la butxaca davant la presència policial;

la actitud del recurrent durant la nit en la discoteca, parlant contínuament per un telèfon mòbil que no se'l va trobar, romanent llargues estones al lavabo -fins a 17 minuts una de les vegades- al que va acudir fins en tres ocasions i anant diverses vegades darrera d'una nevera situada a la terrassa on s'ajupia com per amagar alguna cosa o recollir quelcom, segons revelen les gravacions de les càmeres de l'establiment, són actuacions compatibles amb l'intent de contactar amb possibles compradors de la droga, sense que el recurrent hagi ofert una explicació alternativa igualment raonable a aquest conjunt d'actuacions.

La conclusió sobre el destí de la droga tòxica cocaïna posseïda pel Sr.

Marcos sustentada en els fets abans esmentats resulta lògica i raonable i ha de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT: que la pena de presó de cinc anys imposada - tenint en compte els seus límits mínim i màxim -de quatre a deu anys- resulta perfectament proporcionada a la gravetat dels fets, davant la important quantitat de cocaïna posseïda, i a les circumstàncies personals del recurrent, en acordar- se la substitució de part de la pena per l'expulsió del Principat, on no té cap arrelament, durant quinze anys, període adequat a aquesta absoluta falta d'arrelament i a la naturalesa del delicte comés. D'altra banda, la part ferma de la pena ha de tenir la suficient entitat per complir les finalitats de prevenció especial i general de les penes, considerant la Sala que divuit mesos de presó ferma compleix aquestes finalitats.

III.- CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada d'Marcos.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 d'octubre de 2023 en la causa TC- 0000081/23.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.