DUANA. Sanció duana per falsa declaració. Vehicles que no es destinen a l'exposició sinó a la venda. Aplicació del Codi de Duana per ser norma especial (1000042/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000042/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000018/2020

SENTÈNCIA 62-2021

PARTS :

Apel·lant: Serra

Representant: Sr. Azorin

Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Alvarado

Advocada: Sra. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000042/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Serra (en endavant T., SLU) va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de Comissió Tècnica Tributària núm. XXXXXX/2018, de 31/07/2018, que confirmà la Resolució del Ministre de Finances, de 02/05/2018, per la qual es va imposar a la part agent una sanció de 30.836,56 euros, per la comissió d'una infracció de falsa declaració tipificada a l'article 247.1 de a Llei 5/2004 del Codi de Duana, amb defraudació de drets, per haver declarat tres vehicles amb el règim d'admissió temporal per exposició malgrat eren per posar al consum.

2.- En la sentència nº 32/2020, del 19/05/2020 el Tribunal de Batlles va desestimar la demanda.

Interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el mateix va ser desestimat per la sentència d'aquesta Sala núm. 42- 2020, de 18 de desembre.

Al seu torn, l'aute de 19 de febrer de 2021 va desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per l'apel·lant.

3.- La part agent va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, que l'ha estimat per sentència de 14 de juny de 2021, la qual anul·la la sentència d'aquesta Sala de 18 de novembre de 2020 i l'aute de 19 de febrer de 2021, amb retroacció de les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència esmentada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha dit en els antecedents, l'objecte del recurs és la resolució de Comissió Tècnica Tributària núm. XXXXXX/2018, de 31/07/2018, que confirmà la Resolució del Ministre de Finances, de 02/05/2018, per la qual es va imposar a la part agent una sanció de 30.836,56 euros, per la comissió d'una infracció de falsa declaració tipificada a l'article 247.1 de a Llei 5/2004 del Codi de Duana, amb defraudació de drets, per haver declarat tres vehicles amb el règim d'admissió temporal per exposició malgrat eren per posar al consum.

Tercer.- En primer lloc, procedeix reproduir els fonaments de la sentència de 18 de desembre de 2020 que no s'han vist afectats pels pronunciaments del Tribunal Constitucional, en la seva sentència de 14 de juny de 2021, i que es referien al procediment sancionador i a l'existència d'una infracció de defraudació. Com es va dir llavors:

"Cal primerament analitzar l'al·legació relativa a la suposada vulneració del procediment legalment establert, compte tingut que, segons manifesta l'apel·lant, en el moment de la inspecció no hi havia cap representat de l'empresa.

L'article 241 del Codi de Duanes (en endavant CD) estableix que si es constata una presumpta infracció, l'agent de Duana procedeix a la redacció de l'acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n'ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l'efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu, i que després s'invita a signar l'acta de sanció a la persona responsable, tot afegint que en el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l'acta.

Tanmateix, a la vista de l'acta (foli 81 i següents), aquesta respecta escrupolosament les previsions de l'article 241. En efecte, si bé és cert que en la visita realitzada pels agents el dia 22/11/2018 a les 11:44 h al taller on es trobaven els vehicles no hi havia cap representant de l'entitat agent, l'acta es va aixecar aquell mateix dia a les 12:24 en presència del Sr. Sarabia, de l'entitat agent, i desprès de fer constar la visita al taller i les manifestacions del Sr. P., seguidament es va preguntar al Sr. Sarabia si tenia alguna cosa a afegir i va dir que no. A l'acta, a més de les signatures dels agents, consta també la de la persona denunciada.

A més, la part agent ha pogut fer les al·legacions que ha considerat convenients i ha presentat recurs administratiu i contenciós sense cap vulneració del seu dret de defensa.

Quart.- Respecte de la proporcionalitat de la sanció, cal aplicar els criteris de la sentència del Tribunal Constitucional abans esmentada.

En conseqüència, la infracció comesa per la recurrent s'ha de sancionar d'acord els regles contingudes en l'article 247.3.a) del Codi de Duana, que contempla una multa igual a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides i/o el benefici indegut produït, més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 150 euros.

Ara bé, en tot cas aquesta sanció ha de respectar el límit màxim del 150% de la quota defraudada, segons l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs, anul·lar les resolucions administratives impugnades i retrotraure les actuacions a fi de que l'Administració tributària resolgui l'expedient amb la imposició de la sanció que correspongui, amb el límit referit en el paràgraf anterior.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Serra contra la sentència dictada el 26 de maig de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per la part agent i, en conseqüència, anul·lar la resolució de Comissió Tècnica Tributària núm. XXXXXX/2018, de 31/07/2018, que confirmà la Resolució del Ministre de Finances, de 02/05/2018, amb retroacció de l'expedient, a fi de que es dicti una nova resolució sancionadora que tingui en compte el límit màxim assenyalat a l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.