Laboral - Desistiment justificat - Prova d'una notificació de la CASS a l'empresa (TSJC 265/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000265/2016 ORIGEN: 6000677/2014 - 00

NIG: 5300542120150001587

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 14-05-2014, el Sr. Salas va presentar demanda laboral contra la societat T. (T.E., SA), demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma bruta total de 30.186.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Mitjançant escrit del 06-06-2014, la representació processal de la societat T., es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 07-04-2016, decidint estimat íntegrament totes les pretensions de l'agent.

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat T. demanant la seva revocació, dictant- se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal del Sr. Salas demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en les actuacions que, des del mes de gener del 2006, el Sr. Salas treballava com a encarregat d'obra per la societat T., sense que es formalitzi cap contracte de treball. El seu últim salari era de 3.442,22.-euros.

L'empleat es va trobar de baixa mèdica a partir dels principis de l'any 2012 i fins que, en data 24-02-2014, la CASS va decidir atorgar-li una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de categoria A grup II i donar-li l'alta mèdica a partir del 10-03-2014.

En data 22-04-2014, el lletrat de l'assalariat va enviar a T. una carta indicant que, atès que malgrat haver informat l'empresa de l'alta i de la invalidesa i haver-se personat en vàries ocasions a l'empresa, aquesta l'havia enviat a casa sense cap solució, demanava la seva reincorporació a un lloc de treball adaptat o que es procedís al seu comiat per ineptitud sobrevinguda, a falta de què es consideraria com acomiadat de forma il·legal.

Front a aquesta versió, la de l'empresa va ser que mai l'empleat l'havia informat de les decisions de la CASS, que mai la CASS l'havia informat de l'alta o de la invalidesa i que mai havia rebut la carta del 22-04-2014, de tal manera que per ella l'empleat havia romàs de baixa mèdica, inventant-se un comiat.

El tribunal no va acceptar aquesta versió sinó la de l'empleat, plantejament que la part empresarial recorre.

II.- El recurs es centra sobre la valoració de la prova feta pel tribunal. Els arguments revocatoris són en essència que: 1) la comunicació de l'alta a l'empresa per la CASS es va fer a una adreça electrònica que no era l'estipulada entre la CASS i l'empresa sinó a una adreça que no la vincula, i tal comunicació no té cap efecte jurídic ; 2) no podia el tribunal suposar que aquesta adreça té una forta vinculació amb l'empresa i que aquesta l'havia pogut comunicar a la CASS; 3) l'única adreça postal de T. és la d'Encamp i no podia el Tribunal considerar que l'empresa és responsable de no haver recollit la carta del 22-04-2014 enviada a una adreça a Canillo; 4) no ha quedat provat que no s'ha permès al treballador reincorporar-se o que no si la ha donat ocupació efectiva; 5) el tribunal ha efectuat una valoració errònia de les testificals tota vegada que acrediten que l'empleat volia desistir voluntàriament per marxar a Espanya ; 6) la demanda es fonamentava sobre l'incompliment de les formalitats del comiat i no podia el tribunal sense caure en incongruència invocar un comiat disfressat i 7) existeixen dubtes raonables sobre qui ha estat el responsable de l'extinció de la relació laboral i no era procedent imposar-li les costes.

El punt cabdal era determinar si a partir del 10-03-2014, l'empleat es va presenciar a l'empresa informant de la seva situació i si l'empresa podia ignorar l'existència de l'alta i considerar que el Sr. Salas romania de baixa.

Pel que fa a les testificals, la part defenent va interessar la practica de dues en relació a dos dels seus empleats. De la testifical practicada en la persona de la Sra. Morales (folis 37 i 70), secretària del Sr. Viñas, president de la societat, en ressurt que a principis del mes de març del 2014, el Sr. Salas es va presentar per parlar amb ella. Va precisar que el Sr. Salas no tenia intenció de tornar a treballar en un lloc adaptat com era la intenció de l'empresa sinó que volia marxar a Espanya ja que tenia una pensió d'invalidesa i una jubilació a aquest país i que volia arribar a un acord amb l'empresari per l'acomiadament.

De la testifical del Sr. Morell (folis 38-68), director de T., s'extreu que a principis de març del 2014, el Sr. Salas li va ensenyar la resolució de la CASS i que volia negociar el seu acomiadament i marxar a Espanya. Aquest Senyor va precisar que no és cert que volia que l'acomiadessin sinó que volia arribar a un acord en relació a l'acomiadament, precisant a més que no havien mantingut cap conversa sobre el fet que l'empresa el volia reubicar.

No ha negat l'empresa sinó que ho ha reconegut que "vers el mes de març" l'empleat s'havia desplaçat a l'empresa per comunicar que se'l donaria d'alta en breu i que se l'havia reconegut una incapacitat, i que havia exhibit una resolució de la CASS però que s'havia negat a deixar-ne una còpia.

El que ressurt d'aquests elements es que l'empleat no volia desistir de manera unilateral sinó que es va presentar a l'empresa perquè volia parlar de la seva situació amb els responsables (i quan es presenta a la secretària del Sr. Viñas entenem que és amb aquest darrer que vol parlar i no amb ella) el que és coherent amb la seva versió.

És inversemblant, si tan la intenció del treballador era que l'acomiadessin com va pretendre l'empresa, que es desplaci a l'empresa i no donés els elements que justament permetien fonamentar el comiat per causes objectives que segons ella li va exigir.

Pel que fa a la comunicació electrònica, apareix que la parapública, com això era una obligació legal seva en aplicació de l'article 146.3 de la Llei 17/2008, va comunicar l'alta a l'empresa (T.). Ho va fer en data 07-03-2014 via correu electrònic a l'adreça XXXX@XXXX. Cal explicar que ressurt dels autes que la societat T. forma part del grup P. i que el Sr. Viñas és president de T. i un, sinó el, responsable del grup P.

Si la part recurrent sosté que aquesta adreça no era la pactada amb la CASS, això no queda de cap manera acreditat puix la sol·licitud de registre per a l'accés als serveis de certificació digital en la que es va declarar una altra adreça (XXXX@XXXX) és posterior a la referida comunicació puix va ser signada pel Sr. Viñas en data 03-02-2015. És fins i tot posterior a l'escrit de contesta en el que s'afirma que no li constava a T. que la CASS li hagi comunicat la decisió d'alta.

A més, l'estudi detallat d'aquesta sol·licitud permet constatar que es va presentar pel compte, d'una part, de la societat C. i d'altra part, pel compte de T. Ara bé, al costat del nom de T. consta la menció "(AFEGIR)". És clar que l'adreça XXXX@XXXX correspon a la primera d'aquestes dues societats, deixant veure que la sol·licitud del 2015 pot correspondre al fet de lligar T. a aquesta adreça declarada per C.

Per tant, s'ha de presumir que la CASS, per tal de respectar la seva obligació legal va enviar la comunicació a l'adreça prèviament acceptada per l'empresa i cap prova contraria existeix.

Així les coses, no es pot reprotxar al primer jutjador d'haver considerat que l'empresa havia pogut lliurar a la CASS altra adreça de correu electrònic, sobre tot quan dita empresa té una forta vinculació amb el grup P. i per tant amb l'adreça XXXX@XXXX.

Pel que fa a la carta del 22-04-2014, és cert que l'adreça de T. inscrita el registre de societats és la d'Encamp i que la carta va ser adreçada a "Sr. Viñas ORG_0 SA (T.) ctra. x. Ed. G. AD100 Canillo". Se'ns va deixar un avís però mai el destinatari la va retirar i va ser tornada al remitent, és a dir el bufet d'advocat del demandant.

A petició de la part agent, es va requerir a T. per tal que certifiqui si tenia relació amb l'adreça de Canillo i el Sr. Viñas, actuant com a president del consell d'administració, va certificar que malgrat l'adreça de la societat era a Encamp, al primer pis de l'Edifici G., radicat a l'adreça de Canillo, "es realitza alguna activitat relacionada amb el grup d'empreses que tenen algun tipus de vinculació amb T.".

La ja citada Senyora Morales va confirmar que les oficines de T. es troben a la mateixa adreça de l'empresa C., tot i que en diferents plantes.

Per tant, es veu que aquesta carta, enviada a un moment on l'empresa no podia ignorar la vinguda de l'empleat, sobre tot quan la pròpia secretària del Sr. Viñas i el director havien parlat amb ell de la seva situació laboral, va ser adreçada a una adreça vàlida però que no fou recollida.

No és acceptable que una empresa, a més una empresa important, deixi sense recollir tal carta i s'ha de compartir amb el tribunal Unipersonal que l'empresa és l'única responsable de no haver anat a buscar-la i del seu defecte de comunicació.

En aquestes condicions, el que queda acreditat és que estava infor- mada de l'alta i que l'empleat va voler treure les conseqüències de la seva situació buscant un acord amb l'empresa però que aquesta darrera no va aportar cap resposta, malgrat haver rebut la carta del lletrat, quan pel fet de l'alta, la relació laboral havia tornat a ser vigent i que per tant estava sotmesa de nou a totes les seves obligacions, i entre elles la de donar ocupació efecti- va, amb a més la possibilitat d'acomiadar-lo per la causa objectiva de l'article 9.a ( Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora).

A més, aquesta actitud no és conforme a la bona fe que ha de presidir a les relacions laborals.

Quant a la prova que no s'ha permès al treballador reincorporar-se i que no se li ha donat ocupació efectiva, aquesta ressortia suficientment de la afirmació de l'empresa que segons ella l'empleat romania de baixa mèdica puix si així ho considerava és evident que no el va deixar reincorporar-se.

Volem afegir que l'argument de la prescripció invocat per l'empleat és d'importància ja que, donat el termini de caducitat per presentar una deman- da per indemnització per comiat (60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comuni- cació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de tre- ball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així), a partir de la notificació de la carta del 22 no podia quedar-se sense actuar tota ve- gada que si no presentava una demanda en el termini per tal de reclamar la indemnització existia un risc de caducitat.

Quant a la invocada incongruència invocada, no existeix.

En efecte la demanda era obtenir la indemnització de l'article 98 per existir un comiat improcedent i fet de forma indeguda i el tribunal va resoldre aquesta petició de conformitat amb els principis "iura novit curia" i da "mihi factum, dabo tibi jus", considerant de manera ajustada a dret que el fet de no permetre a un treballador reincorporar-se al seu lloc constitueix un acomiadament disfressat.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, i donat que els dubtes invocats per l'empresa no existeixen, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat T. contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 07-04-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat T., les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.