Accident de circulació-quantum indemnitzatori-interessos legals-costes judicials (246/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-246/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Manzanares va interposar demanda contra el Sr. Salamanca i la societat "Espada", segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de les quantitats derivades de les lesions ocasionades a resultes de l'accident de circulació produït el dia 6 d'abril de 2009, més interessos legals i costes processals, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

En data 16-06-2010, la representació processal de la part defenent es va oposar parcialment a la demanda, tot demanant la no imposició de costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15-06-11, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Manzanares contra el Sr. Salamanca i la companyia "Espada", ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a indemnitzar al primer en la suma global de disset mil cinc-cents euros (17.500.- EUROS), sense que hi hagi lloc a interessos legals ni efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant.

D'altra part l'I.T.T s'haurà de fixar en període d'execució de sentència, una volta hagi estat donat d'alta mèdica laboral el demandant i les seves lesions hagin estat declarades consolidades, obrint-se per això l'incident d'execució corresponent amb intervenció dels litigants en respecte del principi de contradicció que regeix tot procés civil".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 12-10-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part defenent va procedir a contestar a les conclusions, per escrit, de data 31-10-2011, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no es mostrava d'acord amb els imports fixats per la sentència en concepte de pretium doloris i de perjudici estètic, com tampoc en el refús d'aplicar interessos legals i de no efectuar especial condemna en costes; que el preu del punt del pretium doloris i del perjudici estètic es tenia que establir en 1.500 EUR compte tingut dels criteris de la jurisdicció penal; que els interessos legals es tenien que computar des de la data de contesta o, subsidiàriament, a partir de l'emissió de l'escrit de conclusions de primera instància; que la demanda havia estat estimada en la seva major part, cosa que implicava la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.

II.- Els litigants no discuteixen la responsabilitat del Sr. Salamanca en la causació de l'accident de circulació ocasionat en data 6 d'abril de 2009. El recurs que interposa el Sr. Manzanares es limita a contestar quatre aspectes de la sentència d'instància: a) la quantificació del punt en la indemnització del pretium doloris i del perjudici estètic, és a dir 1.500 EUR/punt enlloc dels 1.000 EUR concedits mitjançant la sentència recorreguda; b) el refús d'addició d'interessos legals i c) la no imposició de les costes judicials.

Pel que fa el primer extrem litigiós, el Sr. Manzanares fonamenta l'augment del preu del punt segons la jurisprudència del Tribunal de Corts. Aquesta sala ja ha declarat amb anterioritat que: "Respecte a aquest extrem s'ha d'indicar que l'òrgan judicial civil esdevé plenament sobirà per a fixar la indemnització pel dany patrimonial i moral derivat de l'accident i que les sentències dictades en un altre ordre jurisdiccional no el vinculen, encara que poden esdevenir paràmetres aptes o idonis per a conèixer les indemnitzacions que habitualment s'estableixen en casos similars per part de l'ordre jurisdiccional penal." (sentència del 22 de gener de 2004). En el cas que ens ocupa, hagut compte de l'abast del pretium doloris (3/7) i del perjudici estètic (1/7), aquest Tribunal considera que el preu del punt (1.000 EUR) apareix raonable i suficient als efectes d'assolir, en la mesura del possible, la desitjada restitutio in integrum. Per conseqüent, la sentència s'ha de confirmar en aquest primer punt.

El Sr. Manzanares s'alça igualment contra l'absència d'addició d'interessos legals. El Tribunal a quo desestima el pediment corresponent "en consideració a que la indemnització a favor del Sr. Manzanares s'ha fixat en aquesta resolució". Aquesta afirmació no apareix correcta perquè suposaria, d'una banda, un empobriment injust de la víctima i, d'altra part, esdevé contrària a la doctrina constant d'aquesta sala que, en presència d'una demanda inicial de quantitat il·líquida, ordena calcular els interessos "des de la fermesa de la sentència" (sentències dels dies 15 de febrer de 1996 i 29 d'abril de 2010 per exemple). En tràmit d'apel·lació, el recurrent demana que els interessos legals parteixin des de la data de contesta o, subsidiàriament, a comptar de l'escrit de conclusions. Aquestes pretensions no poden ser acollides ja que l'escrit de demanda no contenia cap reclamació líquida i, en relació amb l'escrit de conclusions, les indemnitzacions reclamades a títol de pretium doloris i de perjudici estètic van ser rebaixades substancialment per la Batllia. Així les coses, els interessos legals sobre l'import de 17.500 EUR correran des del 15 de juny de 2011.

El darrer motiu del recurs versa sobre la no imposició de costes judicials. La decisió recorreguda ho justifica per raó de l'estimació parcial de la demanda. Escau confirmar el pronunciament impugnat perquè l'escrit de conclusions del Sr. Manzanares quantificava en 24.000 EUR la reclamació en concepte d'IPP, pretium doloris, perjudici estètic i de lleure, mentre la solució jurisdiccional va ser de 17.500 EUR i quin càlcul avala aquesta sala.

A mode de conclusió, es revoca molt parcialment la sentència d'instància, en el sentit de fer iniciar els interessos legals a partir del dia 15 de juny de 2011.

III.- L'èxit parcial del recurs aconsella no fer especial condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Manzanares contra la sentència dictada, en data 15-06-2011, per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar únicament la seva part decisòria en el sentit de declarar que la quantitat de 17.500 euros s'incrementarà amb els interessos legals a comptar del dia 15 de juny de 2011. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.