CASS-Pensió d'invalidesa per malaltia comuna (TSJA-047/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0095-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-047/12

S E N T È N C I A NÚM. 88-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Vilar

Advocat : Téllez

Apel·lada: Morales

Representant: Nuñez

Advocat: Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el cinc d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0095-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Morales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de juliol del 2011, confirmant en alçada la decisió del 6 de juny de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A1 o A2 des del 23 de juny de 2011.

2.- En la sentència del 4 d'abril de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat substancialment la demanda promoguda pel Sr. Morales, en el sentit que ha reconegut el seu dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A2 a comptar del 23 de juny de 2011.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 30 de maig de 2012, la CASS manifesta principalment que:

la sentència apel·lada sobrevalorava les seqüeles de l'assegurat (afonia, disfàgia i depressió);

el Sr. Morales s'havia reincorporat al treball des del 16 de novembre de 2011.

4.- En la seva contesta de data 18 de juny de 2012, el Sr. Morales manifesta principalment que:

la parapública no podia aportar, juntament amb el seu escrit de conclusions, un informe mèdic complementari realitzat per l'àrea de control sanitari de la CASS, cosa que li produïa indefensió;

havia tornat a treballar, com a conserge de nit en un hotel, doncs havia de mantenir a la seva família;

havia patit dues pneumònies aquest any, sense agafar cap baixa puix temia perdre el seu lloc de treball;

calia imposar les costes judicials de segona instància a la CASS.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha sobrevalorat les seqüeles que presenta l'assegurat.

El present recurs interessa la procedència o no de concedir una pensió d'invalidesa per malaltia comuna al Sr. Morales. Segons la CASS (folis 156 i 157), l'apel·lat presenta les patologies següents (valorades globalment en 36,20 punts): síndrome de Manzano (15%), afonia (8%), HTA (10%) i diabetis (5%). Per contra, els forenses (folis 196 a 198) estimen que el Sr. Morales pateix: síndrome de Manzano (10%), afonia (20%), HTA (10%), diabetis (5%), disfàgia (10%) i depressió reactiva (20%). L'Hble. Batlle ha seguit el criteri dels pèrits judicials i ha concedit al Sr. Morales una pensió per malaltia comuna A2, perquè ha afegit a la valoració objectiva realitzada pels forenses (55,68%) altres 4,5 punts en concepte de l'element subjectiu (edat), tot considerant el demandant incapaç per exercir la seva professió de xofer de formigoneres per raó del seu estat anímic i de la medicació que consumeix.

Abans d'analitzar el fons del litigi, escau resoldre si s'havia d'admetre, en primera instància, l'informe de l'àrea de control sanitari de la CASS que acompanyava l'escrit de conclusions de la parapública. Aquesta nota mèdica constitueix una crítica tècnica a les apreciacions dels forenses per part dels metges de la CASS. Una volta examinat l'escrit litigiós, hom s'adona que no aporta cap dada nova que produeixi indefensió al Sr. Morales. De fet, ni la sentència recorreguda ni l'actual se'n han servit per resoldre. Per tant, s'ha d'entendre que el document de constant referència no ha causat cap greuge a l'apel·lat, de manera que no procedeix descartar-lo.

La CASS discuteix els 20 punts atribuïts per la Batllia a l'afonia, com també estima que el Sr. Morales no pateix ni disfàgia (dificultat per realitzar la deglutició i que li produeix sobreinfeccions respiratòries repetides per la ingesta involuntària de petits elements alimentaris que van a l'arbre bronquial) ni depressió.

Respecte de la disfonia (no afonia), els forenses expliquen que el Sr. Morales presenta aquella disfunció i que tendeix vers l'afonia quan força la veu o parla molt de temps. El barem de la Palau valora els problemes vocals de 5-8 punts (disfonia) a 30 punts (afonia sense dispnea). El Tribunal d'instància recull el criteri dels forenses que donen 20 punts d'IPP i que constitueix una "valoració intermèdia", tota vegada que "el pacient presenta una disfonia que s'apropa cap a l'afonia al forçar la veu o parlar molt" (foli 196). La seqüela està, per conseqüent, justament indemnitzada i més quan el propi barem estipula que la professió de l'assegurat pot justificar un augment de la IPP, cosa que succeeix aquí doncs resulta clar que, en treballar en condicions sorolloses (transport de formigó), el Sr. Morales precisa d'alçar la veu per comunicar amb altres treballadors ...

La disfàgia està degudament constatada pels forenses i la valoren en el seu grau mínim. La CASS no podia ignorar aquesta problemàtica, car el perit del demandant (Dr. ENTITY_12) ja diagnosticava aquesta seqüela en l'informe que acompanyava l'escrit de demanda (foli 23).

Per acabar, els forenses avaluen en 20 punts la depressió reactiva que pateix el Sr. Morales. Força és de constatar que no obra en autes cap informe psiquiàtric que certifiqui que la depressió està consolidada i menys encara quin és el seu abast invalidant. En efecte, segons el barem de la Palau (paràgraf 4.2.1.11), l'avaluació de les seqüeles psiconeuròtiques requereix un balanç neuropsicològic detallat i el criteri d'un neuro-psiquiatra. A més, l'esmentada guia esmenta que, en la majoria dels cassos, els trastorns són conseqüència de lesions cerebrals difuses. En el cas que ens ocupa, cap especialista ha avaluat objectivament el dèficit psíquic del Sr. Morales. En efecte, ni el perit de part (el metge generalista Dr. ENTITY_12) ni els perits judicials (Drs. Marcos i Palomo, ambdós màster en valoració del dany corporal) són experts en la matèria. És cert que el psiquiatra Dr. Plana declara que el seu pacient Sr. Morales "té un trastorn depressiu" (foli 15), això però, l'informe corresponent no aporta cap mena de prova o dada objectiva, ni valora, en base a cap barem, la pèrdua de la capacitat de treball.

Per conseqüent i fent aplicació de la regla de la capacitat residual, el Sr. Morales obté, en el millor del cassos (és a dir partint de la quantificació dels forenses i valorant la síndrome de Manzano en 15 punts com ho fa la ENTITY_4), 47,67 punts d'IPP (20+12+6,8+6,12+2,754), essent insuficients per donar lloc a la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS,

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la CASS de data 27 de juliol del 2011 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa,

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.