Compensació de tributs, necessitat de presentar una sol·licitud (TSJA-032/12)
- Resolució
- Sentència · 25/10/2012
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 323/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:323
- Recurs
- 32/12
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Pere Pastor Vilanova
- Àrea
- Administratiu
- Descriptors
- DRET ADMINISTRATIU LLEI ADMINISTRACIÓ PÚBLICA GOVERN DECISIÓ COSTES PROCESSALS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
La societat Quesada va interposar un recurs contra la resolució del Govern d'Andorra que havia desestimat la seva demanda de compensació de saldos deutors i creditors amb el Comú d'Encamp. El Tribunal Superior de Justícia va desestimar el recurs d'apel·lació de la societat Quesada, confirmant la sentència anterior que havia declarat ajustada a dret la decisió del Comú d'Encamp de no compensar els saldos. El tribunal va considerar que la societat Quesada no havia presentat una sol·licitud expressa de compensació, com exigeix la llei, sinó únicament una certificació d'un acord de la Junta general de la societat. Per tant, la decisió del Comú d'Encamp va ser considerada ajustada a dret i no es va condemnar a cap de les parts al pagament de les costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0071-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-032/12
S E N T È N C I A NÚM. 89-2012
PARTS:
Apel·lant: Quesada
Representant: Durán
Advocat: Salas
Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Villegas
Advocat: Téllez
Apel·lat: GOVERN
Representant: Andrade
Advocat: Badía
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M.I. Sr. Bernard Plagnet
Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-cinc d'octubre del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0071-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
La societat Quesada va interposar recurs contra la resolució per silenci guardat pel Govern del recurs d'alçada interposat contra la decisió del Comú de data 28 de març de 2011 i sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a la compensació de saldos deutors i creditors entre les parts o subsidiàriament a la devolució d'ingressos indeguts.
2.- En la sentència del 19 de desembre de 2011 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la societat Quesada.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 d'abril de 2012, la societat Quesada manifesta principalment:
El document tramès al Comú el 16 de setembre del 2010 (v. f. 39) es pot considerar com una demanda de compensació perquè la llei no exigeix una demanda expressa de compensació.
Els poders conferits per Quesada a Quesada comprenen igualment "pagar els impostos"; doncs la compensació podria ser feta en nom d'Quesada.
Quesada demana doncs: la compensació del saldo positiu de 37.038,92 EUR amb l'import dels tributs reclamats a la societat el 18 d'octubre de 2010 (22.665,05 EUR), així com el pagament de les costes processals.
4.- -En la seva contesta de data 18 de maig de 2012, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta principalment:
Quesada no va presentar mai al Comú d'Encamp una sol·licitud de llicència d'obres majors presentada pel Sr. ENTITY_4; per consegüent, si a alguna persona s'havia de retornar dita quantitat era al Sr. Quesada, persona titular de la llicència, i no a la societat Quesada.
demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals. 5.- En la seva contesta de data 21 de maig del 2012, el M.I. GOVERN
estima en síntesi:
El Comú de cap de les maneres podia haver entès que l'acta que es va entrar en data 16 de setembre del 2010 es tractava d'una sol·licitud per tal de portar a terme la compensació d'un deute.
la societat Quesada hauria d'haver demostrat degudament i en el seu moment - és a dir abans de produir-se el retorn al titular - Sr. Quesada en data 19 de gener de 2011 - que l'actual titular del dret que pretenia fer valer, era Quesada.
6- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon: En el seu recurs d'apel·lació, la societat Quesada demana "que es condemni al Comú d'Encamp a compensar el saldo deutor reconegut documentalment per import de 37.038,92 EUR amb la quantitat de 22.665,05 EUR de taxes i preus públics reclamats a Quesada".
El punt essencial del litigi és el punt de saber si la societat Quesada havia realment formulat una demanda de compensació prop del Comú d'Encamp.
Tercer: De l'examen de l'expedient que en data 16 de setembre del 2010, resulta que la societat Quesada ha tramés al Comú d'Encamp una certificació d'un acord de la Junta general extraordinària i universal de la societat Quesada celebrada al domicili social el dia 17 de novembre de 2009.
L'acord indica:
"S'acorda que en el projecte constructiu presentat l'Hble. Comú d'Encamp, la diferència existent en el cobrament dels permisos de 47260,18 amb saldo positiu a favor del titular administratiu aquesta quantitat li sigui aplicada com a deducció al nou permís en tràmit de la societat Quesada" (v..f. 39).
La societat Quesada estima que aquest acte ha de ser considerat com constituent d'una demanda de compensació.
La llei aplicable en aquest cas és l'article 42 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996:
"Compensació.
Les quotes i si és el cas els deutes tributaris, excepte les sancions, es poden extingir, totalment o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits dels obligats tributaris envers l'Administració reconeguts fermament per resolució administrativa o sentència judicial.
La compensació ha de ser sol·licitada en cada cas per l'obligat tributari, i si s'adequa als requisits reglamentaris, l'Administració hi ha d'accedir. En tot cas, la sol·licitud de compensació interromp el termini de pagament que s'ha de reprendre en cas de negació". (la negreta és nostra).
Aquest text exigeix doncs una sol·licitud expressa presentada per l'obligat tributari, contràriament al que sosté la societat Quesada.
En l'absència de precisió figurant en la Llei, aquesta sol·licitud ha de complir les condicions previstes en l'article 109 del Codi de l'Administració:
"Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representat..."
En aquest cas, el document en causa és la simple certificació d'un acta de la Junta de la societat. Aquesta acta hauria pogut permetre al representant legal de la societat de presentar una sol·licitud al Comú. Però, en ella mateixa, aquesta acta no pot ser considerada com una sol·licitud adreçada al Comú; ha de ser analitzada com una acta preparatòria a la presentació de la sol·licitud.
Aquesta sol·licitud no havent estat presentada formalment, com exigeix l'article 42 més amunt citat, la decisió del Comú és ajustada a dret.
Quart: No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instancia.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Quesada.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que l'acord de la junta de Govern del Comú d'Encamp de data 23 de març de 2011, resolent l'expedient 01/11, en la part relativa a la liquidació de tributs i preus públics per import de 24.931,56 EUR, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.