Responsabilitat per danys - efectes de la franquícia pactada front a tercers (4000086-2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000116/2017 ORIGEN: 4000086/2015 - 00

NIG: 5300542120150003041

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia citació a judici de data 23 de febrer del 2015, en l'audiència del subsegüent dia 9 d'abril del 2015 la representació processal de la societat "X, S.L." va formular demanda en reclamació de quantitat contra la societat "Y, S.L." i contra la companyia " Z, S.A." de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats i, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "condemnant solidàriament a les demandades a satisfer a la SOCIETAT X, SL - l'import de 2.550,10 EUR juntament amb els interessos legals generats a comptar de la data de la contesta a la demanda en judici i la totalitat de les costes judicials generades per la tramitació de les presents actuacions, quedant-hi inclosos els honoraris derivats de la intervenció del procurador, l'advocat i, si escau, el perit o pèrits d'aquesta part".

II.- Havent estat citada per celebrar el tràmit previst de contesta a la demanda el dia 23 d'abril del 2015, la part defenent va comparèixer el 21 de maig del 2015 oposant-se a la mateixa i, desprès d'exposar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que es dictés sentència " (...) desestimant íntegrament la demanda formulada per la part adversa, condemnant en conseqüència aquesta darrera al pagament de les costes processals, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part. Subsidiàriament, procedirà la desestimació parcial de la demanda formulada, en el sentit oposat a l'apartat cinquè del present escrit i tenint en compte la franquícia pactada entre cia i assegurat, sense que hi hagi lloc en conseqüència a cap condemna en costes, per existir una justa causa litigandi."

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de febrer del 2017 va decidir:

"Que donant lloc a la demanda formulada per X,SL contra Y,SL i Z,SA ha de condemnar i condemna aquests darrers a satisfer a l'agent en l'import de 2.515,10 EUR, augmentada dels interessos legals des de la contesta a la demanda (21.05.2015) i fins al seu total pagament, i a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les societats "Y, S.L." i "Z, S.A." sol·licitant la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda formulada contra la seva mandant per manca de prova de la seva negligència o, subsidiàriament, en l'improbable i negat cas que es considerés acreditada la culpa de la seva mandant, que es revoqués igualment la Sentència d'instància en el sentit de considerar que no es troba suficientment acreditat l'import reclamat de contrari, de tal manera que, en qualsevol cas s'hauria de considerar que la seva responsabilitat s'ha de limitar a un 5% i això sobre l'import màxim dels danys valorats en 600 euros pel perit Sr. Diez, que en cap cas es podrà condemnar a la seva mandant a satisfer la franquícia establerta al contracte d'assegurances i que caldrà imposar a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Societat X, S.L. al·lega en el seu escrit de demanda que, en data 3 de desembre del 2014, es va produir un sinistre per impacte que va afectar el camió matrícula XXXX propietat del seu mandant, essent el causant de l'accident un operari de la part defenent que descarregava el material que transportava el camió de l'agent a sobre un plat a nivell que es trobava a la primera planta d'un immoble en construcció, que va cedir en dur més pes del que podia, caient aleshores tot el material sobre el camió i produint danys al seu dipòsit hidràulic i als comandaments de la grua del mateix. Per aquesta raó, entenent que s'havien produït els requisits de la culpa aquil·liana, reclamava el cost de la reparació del camió per un import 2.515,10 EUR, juntament amb els interessos legals meritats i les costes del procediment.

La defenent exposava que, en haver arribat el transportista de X S.L., el Sr. Somoza, a l'obra sense cap company va haver de demanar ajuda a la gent que es trobava treballant a la mateixa per tal de poder descarregar el material, i més concretament al Sr. Bueno treballador de Y, SL, el qual es trobava a la primera planta de l'immoble en construcció. Argumenta igualment que quan el Sr. Bueno va començar a deslligar el material aquest va caure causant danys al camió ploma, sense que es pogués afirmar que el Sr. Bueno va dipositar el material de forma incorrecta, o imprudent, sinó que al mateix temps que el deslligava es va produir el sinistre. Per aquesta raó, entenia que la imprudència era de X, S.L. que no va efectuar correctament el transport i lliurament de la mercaderia i no va col·locar el camió grua en la deguda posició per tal que la plataforma de la ploma estigués totalment equilibrada i no s'inclinés. Subsidiàriament, considerava que la responsabilitat a imputar a la part codefenent no podrà ésser superior a 5 % i com a màxim d'un 50 %, havent-se de procedir a la pericial judicial dels danys causats, doncs els peritatges de part divergien, finalment defensava que la companyia d'assegurances Z no hauria de suportar l'import de la franquícia de 500 EUR pactada amb el seu assegurat.

II.- Atès que la Sentència d'instància va considerar que tota la responsabilitat del sinistre corresponia a la societat "Y S.L." per l'actuació del seu treballador i a la seva companyia asseguradora, aquestes entitats van formular recurs contra aquesta decisió argumentant, en primer lloc, que la responsabilitat del sinistre era de l'agent o, en tot cas, compartida per les parts i aquest motiu s'ha d'estimar pel que fa a aquesta segona possibilitat.

En efecte, cal entendre que, si l'agent hagués previst, com era precís, que calien dues persones per tal de descarregar el material que transportava el seu camió, no haurien obligat a un empleat de la defenent a portar a terme una activitat que sempre és arriscada. En qualsevol cas, si la grua del camió hagués dipositat el material que havia transportat en una superfície equilibrada, a una distancia prudencial del límit de la construcció i calculant si la plataforma en la què es dipositava podia suportar el pes del material, com era responsabilitat seva, aquest mai hauria caigut a la vorera causant danys al camió que es trobava estacionat en ella, malgrat la persona que va obrir el paquet no hagués tingut la cura necessària per evitar el sinistre i en aquest sentit el pèrit Sr. Salamanca respon a la pregunta desena que se li formula (foli 94 en relació al 77) que la plataforma en la què es va dipositar el material formava part del camió de l'agent. D'altra banda, si l'empleat de la societat encarregada de la construcció de l'edifici hagués previst al tallar el plàstic de la càrrega que al suprimir aquesta subjecció el material que havia transportat la grua podia caure sobre el camió de l'agent, com tenia obligació de fer, el sinistre mai s'hauria produït i cal entendre que, ateses les circumstàncies del cas, aquest fet era previsible. Per aquesta raó, aquesta Sala entén procedent revocar la resolució d'instància, considerant que la responsabilitat en la producció del sinistre de les societats agent i defenent és compartida en un 50% cadascuna

III.- Argumenta igualment el recurrent de forma subsidiària que no ha quedat suficientment acreditat l'import reclamat de contrari, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, consta a les actuacions un peritatge signat pel pèrit Sr. Salamanca a instàncies de l'agent, que valora la reparació dels danys que va patir el camió propietat de l'agent en 2.515,10 euros (foli 32), peritatge que ha estat ratificat pel pèrit al contestar a les preguntes que se li formulen (foli 94 en relació al 77), i s'aporta igualment la factura del "Garatge" que el va reparar i que valora el cost de la reparació en el mateix import (foli 33). És cert que en la seva contesta a la demanda la part defenent aporta un informe del pèrit Sr. Diez que valora els danys del camió propietat de l'adversa en 600 euros (foli 64). No obstant, entenem que l'informe pericial aportat per l'agent no ha quedat desvirtuat per l'informe presentat a instàncies de la companyia asseguradora, ja que el primer especifica el número d'hores emprat per portar a terme la reparació del camió amb el preu de les mateixes i el cost del material emprat, aporta la factura emesa per l'empresa que la va portar a terme amb un cost que coincideix amb aquell que assenyala el pèrit, mentre que el segon, malgrat assenyalar que el valor de reparació del comandament de la grua és de 600 euros, no precisa quins han estat els criteris que l'han portat a efectuar aquesta valoració.

IV.- Per últim, la companyia d'assegurances recurrent argumenta i prova que en el contracte que la vinculava amb l'altre recurrent, "Y S.L.", s'havia pactat una franquícia de 500 euros (foli 66), raó per la qual entén que s'hauria de descomptar, en tot cas, aquest import del seu deute i aquest motiu s'ha d'estimar.

La recurrent acredita l'existència d'una clàusula en el contracte signat entre les parts en virtut de la qual es pactava una franquícia de 500 euros i aquest pacte, que limita la responsabilitat de la companyia asseguradora en front del seu assegurat, no la pot eximir de responsabilitat front a tercers quan aquests exerciten una acció directa atesa l'existència d'una cobertura obligatòria, però no es pot estimar el mateix quan es tracta d'una assegurança voluntària, com és el cas, ja que llavors l'obligació de l'assegurador en front de tercers no pot excedir dels límits pactats al contracte que el vinculava amb el seu assegurat, en quan aquests són pel tercer res inter alios acta.

V.- En estimar-se parcialment el recurs, no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, en quan la demanda no s'ha estimat de forma substancial, ni tampoc pel que fa a les d'aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Y, S.L." i la companyia d'assegurances "Z, S.A." contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de febrer del 2017 que REVOQUEM PARCIALMENT en quan condemnem a la societat "Y, S.L." a satisfer a l'agent l'import de 1.257,55 euros i a la companyia "Z, S.A." a abonar a l'agent l'import de 757,55 euros, quantitats que caldrà incrementar amb els interessos legals corresponents des de la data de la contestació a la demanda i fins el seu total pagament, sense fer especial pronunciament ni pel que fa a les costes de la instància, ni en relació a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.