Llicència d'obres (0091/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0019-2/09 TSA: 066/10

S E N T È N C I A NÚM. 91-2010

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D’ANDORRA

Representant: Barba

Advocat: Luís

Apel·lada: Montenegro

Representant: Sevillano

Advocat : Gálvez

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Catalá

Advocat : Galván

Adherent: Cepeda

Representant: Varesc

Advocat : Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0019-2/09.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 14 de maig de 2010 va desestimar en part la demanda promoguda per la Sra. Montenegro contra el M.I. M.I. GOVERN i l’HBLE. COMÚ D’ANDORRA, i va declarar ajustada a dret la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme de 19 de febrer de 2009, mitjançant la qual s’havia desestimat el recurs formulat contra la decisió del Comú d’Andorra la Vella de procedir a l’arxiu d’una denúncia per infracció de la legalitat urbanística que havia presentat l’agent.

2n.- La representació de l’HBLE. COMÚ D’ANDORRA va interposar recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Batlles. El recurs es fonamenta, en primer lloc, en què la demanda havia d’haver estat inadmesa per manca de congruència amb el recurs administratiu previ. En segon lloc, s’al·lega que resulta incoherent el pronunciament de la sentència impugnada, segons el qual es desestima “en part” la demanda, ja que la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme que és objecte de recurs ha estat confirmada de forma íntegra, per la qual cosa la desestimació de les pretensions de l’agent ha estat íntegra.

3r.- Es va donar trasllat del recurs formulat pel Comú a les altres parts del procés, les quals el van contestar en el sentit que resulta de les actuacions.

4t.- En l’acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles que és objecte d’aquest recurs d’apel·lació ha confirmat íntegrament la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme que, al seu torn, havia desestimat el recurs presentat contra la decisió del Comú d’Andorra la Vella de procedir a l’arxiu de la denúncia formulada per la Sra. Montenegro per raó d’una presumpta infracció urbanística. En conseqüència, l’actuació duta a terme per l’Administració comunal s’ha vist confirmada en la seva totalitat. Això no obstant, l’HBLE. COMÚ D’ANDORRA sol·licita mitjançant aquest recurs que es declari que determinades pretensions de l’agent eren incongruents amb el recurs administratiu previ.

Aquesta Sala ha declarat en diverses ocasions (v. sentències núm. 31-1997, de 14 de juliol, i 59-2004, de 17 de novembre) que un dels requisits essencials del recurs d’apel·lació és el del perjudici o gravamen, de manera que no és admissible la seva interposició quan la qüestió litigiosa ha estat resolta de conformitat amb la pretensió de la part, la qual cosa ha de ser determinada en funció dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència. En altres paraules, el recurs es dirigeix contra la decisió i no només contra els fonaments jurídics de la resolució.

En aquest cas, la representació de l’HBLE. COMÚ D’ANDORRA sol·licita, com abans s’ha exposat, que la demanda no només sigui desestimada, sinó que es declari a més que ha incorregut en incongruència amb el recurs administratiu previ. Aquesta petició resulta inadmissible, ja que l’Administració comunal impugna una sentència que li és plenament favorable, i l’estimació del recurs no alteraria el sentit de la part dispositiva de la sentència.

A fi de precisar més aquesta qüestió, cal distingir entre aquells supòsits en què, amb ocasió del recurs interposat per la contrapart, un dels demandats reprodueix les excepcions processals que van ser desestimades en la primera instància, ja que en aquest cas es revisa en apel·lació la totalitat dels pronunciaments de la sentència, a diferència dels supòsits en què les parts vençudes consenteixen la decisió i el recurs es presenta únicament per la part guanyadora a fi de modificar la fonamentació jurídica de la sentència.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el primer motiu d’impugnació.

Tercer.- A diferent conclusió s’ha d’arribar quant al motiu d’apel·lació que es planteja amb caràcter subsidiari. La sentència apel·lada ha confirmat en la seva totalitat la resolució impugnada de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, i no ha donat lloc a cap de les pretensions de la demanda. En conseqüència, resulta incongruent afirmar que la demanda es desestima “en part” i no de manera íntegra. Procedeix, doncs, modificar la sentència apel·lada en aquest punt, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Estimar parcialment el recurs d’apel·lació que interposa l’HBLE. COMÚ D’ANDORRA contra la sentència dictada el 14 de maig de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el primer apartat de la part dispositiva de la qual es modifica en el sentit de que es desestima totalment la demanda formulada en el seu dia per la Sra. Montenegro.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.