Divorci i modificació de l'atribució de l'ús del domicili familiar

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sarabia

Representant: Sra. Águila

Advocat: Sra. Palau

Apel·lat: Sra. Salamanca

Advocat: Sra. Tamarit

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: FAMILIA: divorci. Modificació de les mesures adoptades

SENTÈNCIA 000088/2025

Andorra la Vella, 19 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de maig de 2024, la representació processal del senyor Sarabia interposà demanda de divorci amb modificació de les mesures definitives establertes per la Sentència de separació, dictada en data 29 d'octubre de 2020, en relació només a l'atribució de l'ús del domicili familiar, envers la senyora Salamanca. Sol·licitava que es declarés el divorci de les parts i es modifiqués la mesura relativa a l'atribució de l'ús del domicili familiar, atribuint-lo al senyor Sarabia en ser-ne el propietari. Subsidiàriament, demanava que en cas de què no s'atorgués al senyor Sarabia l'ús del domicili familiar se li atribuís una compensació durant el període en què es cedís l?ús de l'habitatge a la senyora Salamanca, de conformitat amb el contingut de l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família.

2.- En data 2 de juliol de 2024, la senyora Salamanca contestà la demanda articulada de contrari, manifestant el seu acord a la declaració de dissolució del matrimoni per causa de divorci i extinció del règim econòmic matrimonial i oposant-se a la pretensió de modificació de l'atribució de l'ús del domicili familiar. Demanava la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals, donada la seva mala fe i manifesta temeritat.

3.- En data 20 de gener de 2025, el senyor Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre d'altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- que estimant la demanda de divorci formulada pel Sr. Sarabia contra la Sra. Salamanca, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els darrers en data 00 de setembre de 1999 prop del Consolat General d'Espanya al Principat d'Andorra, i ha de rebutjar de ple la petició de modificació de les mesures primitives ja decidides en la sentència de separació matrimonial dictada el 29 d'octubre del 2020 en els autes civils número 6000260/2019, consistint particularment aquesta en pretendre l'extinció de l'ús de l'habitatge familiar que fou atribuït a la Sra. Salamanca, el qual es mantindrà fins que els fills dels litigants de noms A i B finalitzin amb aprofitament els seus estudis universitaris.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes processals d'aquesta instància pel que fa ala tramitació de la demanda segons s'ha raonat en el darrer Fonament de dret de la present resolució."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Sarabia, en considerar que incorre en un error en la valoració probatòria i en la interpretació de l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família. En síntesi, el basa en què el Batlle només va valorar l'interès dels fills, sense tenir en compte les circumstàncies concretes dels progenitors, com exigeix l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família. Entén que d'aquest article es deriva que són dos els requisits que han de concórrer per a què un progenitor tingui preferència sobre l'altre per a l'atribució de l'habitatge familiar: que tingui la custòdia dels fills i, en cas de no haver-hi fills menors, cal que s'atribueixi al cònjuge que en tingui més necessitat i, d'atribuir-se-li l'ús per aquesta raó, aquest ha de tenir caràcter temporal i se n'ha de fixar la durada. En ser actualment ja els fills majors d'edat, la senyora Salamanca ja no en manté la custòdia i, per tant, l'interès dels fills no s'ha de tenir en compte per procedir a l'atribució de l'ús de l'habitatge. Considera també que el fet de què es vinculi l'atribució de l'ús de l'habitatge a la finalització dels estudis dels seus fills, altera l'essència de la temporalitat de la mesura, ja que resta supeditada al lliure arbitri dels fills. Considera que aquest extrem contravé la jurisprudència en dret de família, que exigeix que la temporalitat ha de ser objectiva i determinada. Referint-se al respecte a jurisprudència estrangera. Demana la revocació de l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar a la senyora Salamanca; subsidiàriament que es fixi un termini màxim per a l'atribució del dit ús; alternativament que s'acordi una compensació econòmica a favor del senyor Sarabia durant el període en què es mantingui l'atribució de l'ús de l'habitatge a la senyora Salamanca i que no s'efectuï especial condemna en costes judicials, per ser la costum en matèria de família.

5.- La representació processal de la senyora Salamanca s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari. Considera, en síntesi, que no resulta d'aplicació l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família invocat per la part recurrent, per quant la seva atribució deriva d'un acord entre les parts durant el procediment de separació. A banda de què la seva atribució es troba objectivament limitada en el temps: finalitzarà en el moment en què els fills comuns acabin de cursar els seus estudis. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, amb imposició del pagament de les costes processals a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica principalment en determinar si procedeix considerar finalitzada l'atribució de l'ús del domicili que fou familiar a la senyora Salamanca, en haver assolit els dos fills comuns la majoria d'edat i trobar-se cursant estudis universitaris a Madrid (Espanya). Amb caràcter subsidiari, en què s'estableixi una limitació temporal objectiva a aquesta atribució i, en tot cas, que es fixi una compensació econòmica a favor del senyor Sarabia per mentre l'atribució de l'ús del domicili conjugal s'atribueixi a la senyora Salamanca, en ser-ne ell el seu únic titular.

Segon.- La resolució dictada en el marc del procediment de separació, de data 29 d'octubre de 2020, i quina còpia obra al foli 19 i ss., havent estat el procediment unit per corda fluixa als presents autes, estableix que l'atribució de l'ús a la mare del domicili que havia estat familiar, era pacífic entre les parts, a l'igual que la seva obligació de fer-se càrrec de les despeses i consums relacionats amb el dit habitatge d'entre les quals les d'aigua calenta i freda, calefacció i electricitat (cfr. folis 22 i 23).

No resulta, doncs, controvertit que les parts van acordar l'atribució de l'ús del dit domicili a la senyora Salamanca i això fins que "els fills comuns finalitzin els seus estudis" (cfr. foli 23).

En conseqüència, en aquest cas no resultaria d'aplicació -d'haver estat vigent al moment de dictar-se aquella suara calendada resolució de l'any 2020, l'apartat 2.- de l'article 142 de la Llei de la persona i de la família, sinó el seu apartat 1.-, en haver existit acord entre les parts.

Tercer.- I és que la decisió de les parts es va prendre l'any 2020, en el marc del procediment de separació referenciat de número 6000260/2019, en base a què els fills comuns es trobaven cursant estudis, essent la B en aquell moment menor d'edat i atribuint-se la seva custòdia a la senyora Salamanca.

Perquè del matrimoni dels senyors Sarabia i Salamanca en van néixer l'A, en data 2 de febrer de 2000 i la B, en data 1 de gener de 2004. Per tant, al moment de la separació dels progenitors i de l'atribució de l'ús del domicili familiar a la senyora Salamanca, l'A ja era major d'edat i es trobava cursant estudis superiors, i la B tenia 16 anys. En conseqüència, quan les parts van acordar que l'ús del domicili familiar es perllongaria fins que els fills comuns finalitzessin els seus estudis, és evident que es referia als estudis superiors.

Quart.- El que pretén la representació processal del senyor Sarabia és una modificació de la decisió acordada pels dos progenitors en el marc del seu procediment de separació, que fou recollida en la Sentència de l'any 2020, sense que concorri cap modificació de les circumstàncies que la van motivar ja que els fills, tot i que ja ambdós majors d'edat, continuen cursant els seus estudis superiors a Madrid, i residint al domicili familiar amb la seva mare quan es desplacen al Principat per motius de vacances i altres.

En conseqüència, i segons estableix també la resolució impugnada, resulta del tot innecessari a hores d'ara efectuar qualsevol valoració en relació a la major o menor necessitat dels progenitors per l'atribució de l'ús del domicili familiar, ja que la temporalitat de la seva atribució continua vigent. Vigència que resulta del tot lògica i raonable hagut compte de la manca d'independència econòmica actual dels fills comuns, com a criteri d'obiter dictum.

Cinquè.- Temporalitat de l'atribució de l'ús que resulta objectiva i, en funció dels estudis cursats pels fills comuns, fins i tot, específica i determinable.

Per tant, únicament en el cas de què els fills no els aprofitessin, no tinguessin els resultats acadèmics d'aprofitament dels seus estudis -valorant també en aquest cas, els motius-, es podria posar en dubte la temporalitat de la mesura d'atribució de l'ús del domicili familiar a la senyora Salamanca.

Sisè.- Finalment, en relació a la contraprestació sol·licitada pel progenitor per no poder gaudir de l'ús de l'habitatge de la seva titularitat, aquesta es troba prevista en l'article 142.2 de la Llei qualificada d ela Persona i de la família abans mencionat, per als casos en què l'atribució de l'ús de l'habitatge vingui motivada per la major necessitat de l'altre cònjuge. Circumstància que no és la que en aquest cas va ser tinguda en compte, havent ja la senyora Salamanca assumit totes les despeses derivades de l'atribució de l'ús del domicili de constant referència.

No havent estat aquest, en tot cas, l'objecte del debat.

Setè.- Atesa la naturalesa d'aquest procediment no hi ha lloc a efectuar una especial condemna al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Sarabia contra la Sentència dictada en data 20 de gener de 2025 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.